Temperatura de color

La temperatura de color és un paràmetro definit com la comparació entre el color d'una font de llum dins del espectre lluminós i el de la llum que emetria un cos negre calfat a una temperatura determinada. La temperatura de color s'expressa en graus Kelvin, indicant eixa escala la mida de temperatura absoluta.

L'espectre electromagnètic dividix per freqüències (o lo que és inversamente proporcional, en llongituts d'ona) el conjunt d'ones electromagnètiques. La llei de Wien relaciona els conceptes de llongitut d'ona i temperatura. Gràcies a esta llei se sap que quant major siga la temperatura d'un cos negre, menor serà la llongitut d'ona en que emet. A baixes temperatures el cos emet en ona llarga (virando a roig) mentres que en aumentar la temperatura va sumant llongituts d'ona cada volta més curtes, sense deixar d'emetre les llargues, fins que emet tot l'espectre (llum blanca) a la temperatura superficial del sol (al voltant de 6000 K); si aumenta la temperatura aumenta l'emissió en violeta i utravioleta, virando el color cap al blau.

Generalment no és perceptible a simple vista, sino per mig de la comparació directa entre diferents fonts luminicas, com podria ser un eixemple l'observació d'un full de paper blanca allumenada per una llum de tungsteno, o per la llum d'un tubo fluorescent o per la llum del sol.

Els sers vius nos hem adaptat a la llum de diverses formes. La llum produïx efectes òptics i no òptics en incidir sobre els distints fotorreceptores que es distribuïxen per tot el cos, actuant en tres nivells: físic, fisiològic i sicològic. En l'introducció de la llum artificial en trams horaris a on naturalment devia existir obscuritat, segons el temps d'exposició, l'intensitat i la llongitut d'ona utilisada, es pot alterar no solament el ritme circadiano, sino el de tota la fauna i flora.

La temperatura de color no té relació directa en la denominació de color càlit i fret, encara que popularment es relacionen estos térmens. A partir de 5000 K es diu que es tracta de colors frets, mentres que en temperatures més baixes (2700-3000 K) se'ls consideren colors càlits.

Color d'un cos negre entre 800 i 12 200 K.

Principi físic

La temperatura de color d'una font de llum es definix comparant el seu color dins de l'espectre lluminós en el de la llum que emetria un cos negre calfat a una temperatura determinada. Per este motiu esta temperatura de color s'expressa en kelvin, a pesar de no reflectir expressament una mida de temperatura, per ser la mateixa solament una mida relativa.

L'espectre electromagnètic dividix per freqüències (o lo que és inversamente proporcional, en llongituts d'ona) el conjunt d'ones electromagnètiques. La llei de Wien relaciona els conceptes de llongitut d'ona i temperatura. Esta llei expressa que quant major siga la temperatura d'un cos negre, menor serà la llongitut d'ona en que emet. A baixes temperatures el cos emet en ona llarga, primer sense emissió de llum visible (radiació de infrarrojos) i a certa temperatura escomença a emetre llum (virando a roig); conforme aumenta la temperatura va sumant llongituts d'ona cada volta més curtes, sense deixar d'emetre les llargues, fins que emet tot l'espectre (llum blanca) a la temperatura superficial del sol (al voltant de 6000 K); si aumenta la temperatura aumenta l'emissió en violeta i ultravioleta, virando el color cap al blau.

Açò últims canvis, generalment no són perceptibles a simple vista, sino per mig de la comparació directa entre dos llums com podria ser l'observació d'un full de paper blanca baixe una llum de tungsteno (llàntia incandescent) i una atra baixe la llum d'un tubo fluorescent (llum de dia) simultàneament.

Els sers vius nos hem adaptat a la llum de diverses formes. La llum produïx efectes òptics i no òptics en incidir sobre els distints fotorreceptores que es distribuïxen per tot el cos, actuant en tres nivells: físic, fisiològic i sicològic. En l'introducció de la llum artificial en trams horaris a on naturalment devia existir obscuritat, segons el temps d'exposició, l'intensitat i la llongitut d'ona utilisada, es pot alterar no solament el ritme circardiano, sino el de tota la fauna i flora. La tecnologia Lecology permet regular la temperatura de color i inclús la llongitut d'ona, per a no alterar els cicles circardianos de la flora i fauna, és dir, tindre la llum adequada en cada moment.

La temperatura de color no té relació directa en la denominació de color càlit i fret, encara que popularment es relacionen estos térmens. A partir de 5000 K es diu que es tracta de colors frets, mentres que en temperatures més baixes (2700-3000 K) se'ls consideren colors càlits.

Un cos negre a temperatura ambiente (uns 300 K) emet radiació de llongitut d'ona llarga, és dir en infrarrojos. Conforme aumenta la seua temperatura emetrà radiació en una llongitut cada volta més curta; en cert moment escomençarà a emetre en radiació visible, en color roig molt obscur (es posa al roig) i si se seguix aumentant la temperatura ho farà en llongituts cada volta més curtes, conforme a la llei de Wien. A partir de cert moment, anirà sumant els colors de l'espectre en la seua orde (roig, anaranjado, groc, vert, blau i violeta), sumant colors. Cap a una temperatura de 6000 K (aproximadament la temperatura superficial del sol), emetrà en tot el espectre visible, conseguint llum blanca, i a partir d'eixe moment anirà sumant radiació ultravioleta.

Quan la llum es produïx per una font de calor (vés-la, pera d'incandescència) la temperatura de color és aproximadament la temperatura de la font. En atres tipos de font el color de la llum depén d'atres factors, tals com els gasos utilisats (en les llànties de descàrrega), capes de fòsfor, tipo de components utilisats (en els LEDs), etc.

Eixemples

Alguns eixemples aproximats de temperatura de color:

Comparació de colors de peres comunes

K	Eixemple
1700	Llum d'una cerilla
1850	Llum de vela
2700–3300	Llum incandescent o de tungsteno (allumenament domèstic convencional)
3000	Tungsteno (en llàntia halógena)
4000–4500	Llàntia de vapor de mercuri
5000	Llum fluorescent (aproximat)
5500–6000	Llum de dia, flash electrònic (aproximat)
5780	Temperatura de color de la llum del sol pura
6200	Llàntia de xenón
6500	Llum de dia, nuvolat
6500–10500	Pantalla de televisió (LCD o CRT)
28000–30000	Llampada