Temperatura de descomposició autoacelerada
La temperatura de descomposició autoacelerada (TDAA) és la temperatura més baixa a la que un material o substància química pot sofrir una descomposició exotèrmica. S'aplica a les matèries autorreactivas de la classe 4.1 i als peròxits de la classe 5.2, segons el Acort ADR.[1][2]
És una mida que depén de l'efecte combinat de la temperatura ambiente, la cinètica de la reacció de descomposició, el tamany de l'embalage i les propietats de transmissió tèrmica de la substància i del seu envàs.[3]
Característiques de la TDAA
[editar | editar còdic]Les reaccions autoaceleradas poden ser violentes i provoquen, per lo general, la ruptura del recipient o contenidor i la dispersió dels productes de descomposició líquits i gaseosos a distàncies considerables.[4] La calor generada pot provocar la autoignición dels vapors inflamables. Per lo general, existix un periodo de temps en acabant de que siga alcançada esta temperatura i ans que la descomposició es torne violenta. La magnitut d'eixe interval de temps depén de quànt se supere esta temperatura, la qual cosa pot accelerar la descomposició. Com a regla general, esta temperatura tendix a disminuir en l'aument de tamany dels envasos.[5] Encara que alguns peròxit orgànics poden almagasenar-se en seguritat a temperatura ambiente, la majoria requerixen algun tipo de control de la temperatura. Per a llarcs periodos d'almagasenament, el peròxit orgànic generalment es manté a una temperatura inferior a la temperatura màxima d'almagasenament segur, segons lo determinat pel seu TDAA.[6]
Models de determinació de la TDAA
[editar | editar còdic]Per a interpretar els resultats de les proves de determinació de la TDAA, es poden usar varis models, segons que la resistència al fluix tèrmic es trobe:
- En l'envàs o embalage del producte (model de Semenov)[7]
- En l'interior de la substància (model de Frank-Kamenetskii)[8]
- En una combinació dels anteriors (model de Thomas)[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Conseller de seguritat per a transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril, ADR/RID 2005/2007. Arturo García Cobaleda. Fundació Francisco Corell, 2006. ISBN 8469020064. Pág. 52
- ↑ http://books.google.es/books?aneu=mP4yVq5KqkIC&pg=PA93 Guia per a entendre el ADR. Ricardo Fernández García. Editorial Club Universitari. ISBN 8484548228. Pág. 93
- ↑ PARTE II: PROCEDIMIENTOS DE CLASIFICACIÓN, MÉTODOS DE PRUEBA I CRITERIOS RELATIVOS A LAS SUSTANCIAS DE REACCIÓN ESPONTÁNEA DE LA DIVISIÓN 4.1 I A LOS PERÓXIDOS ORGÁNICOS DE LA DIVISIÓN 5.2 Secció 28: Série de Proves H. En: ADR 2011 - Acort Europeu sobre Transport de Mercaderies Perilloses per Via Terrestre. UNECE.
- ↑ https://web.archive.org/web/20060321080511/http://www.arkema-inc.com/pdf/orgper/Storage.pdf
- ↑ Safety Report Assessment Guide: Chemical warehouses hazards [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Storage Conditions for Organic Peroxides». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2008. Consultat el 4 d'abril de 2011.
- ↑ N.N. Semenov. Z. Phys. 48 (1978), p. 571
- ↑ Frank-Kamenetskii, Zhur. Fiz. Khim., 1939, 13, 738
- ↑ P.H.Thomas, Trans. Faraday Soc, 54, 60(1958).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Temperatura de descomposición autoacelerada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.