Anar al contingut

Temple de Hibis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vista general del Temple de Hibis.

El '___protected_title_0___' és el temple egipcíac més gran i millor conservat en el Jariyá (Oasis de Jarga), aixina com l'única edificació d'Egipte que data de la dinastia XXVI (o del periodo saita-persa, 664-404 a. C.) i que s'ha conservat en relatiu bon estat. Ubicat a uns dos km al nort del Jariyá,[1] es va dedicar a dos formes locals sincréticas del deu Amón: ___protected_title_1___ i ___protected_title_2___.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Columnes palmiformes en el temple de Hibis.

El temple de Hibis va estar dins de la ciutat de Hibis (egipcíac: Hebet, que significa «el llaurat»[1]), que actualment es troba baix dels cultius.[2] La construcció del temple va començar durant la Dinastia XXVI, provablement baix el faraó Psamético II,[2] o possiblement inclús abans, durant la Dinastia XXV.[1] Les evidències arqueològiques sugerixen que estava edificat en el mateix lloc un temple més antic, que data del Imperi Nou d'Egipte.[2] Vàries décades despuix de Psamético II, durant la dinastia XXVII, el faraó aqueménida Darío I es va interessar en l'edifici, i relleus en el seu nom estan gravats en la decoració dels murs.[1][3] Més alvance, atres governants varen fer ampliacions o decoració, com Acoris de la dinastia XXIX, especialment Nectanebo I i Nectanebo II de la dinastia XXX, possiblement Ptolomeo IV (dinastia Ptolemaica), i a lo manco un emperador romà.[2]

Una primera campanya d'excavació, organisada pel Museu Metropolità d'Art de Nova York, va tindre lloc en 1909–1911. Una més recent, dirigida per Eugene Cruz-Uribe, va començar en 1985.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]
El camí procesional, en restants dels pilonos, que conduïx a la sala hipóstila.
Seth lanceando a la serp Apep. Còpia d'un relleu del Temple de Hibis.

El temple té un gran semblat, tant arquitectònic com sobre els texts inscrits, als temples tebanos del Imperi Nou d'Egipte i també del periodo ptolemaico,[2] no obstant, diferix d'abdós per algunes peculiaritats, com l'estil prou atrevit de les decoració.[3][1]

Un llarc camí procesional, flanquejat d'esfinges, creuava els pilonos del temple. Va estar originalment rodejat per un llac, ara desaparegut.[1] La sala hipóstila té els seus murs en forma d'enormes rolls de papir, en vàries decoració i vàries fites dedicades al deu Amón, molts dels quals es coneixen des de temps anteriors.[3] Entre les decoració, destaca la representació de Seth derrotant a Apep, un tema que alguns historiadors d'art creuen que és un precedent de Sant Jorge i el dragó.[1]


Les parets i el sostre estan dedicats a la teologia tebana i a Osiris, respectivament, mentres que el naos es subdivide en nou registres horisontals, totalment decorat en un panteón de deus egipcíacs i figures reals, en un total de casi 700 figures. Al començ de cada registre, es representa al rei realisant un ritual; els nomos egipcíacs també estan presents, cada u representat en forma osiriaca. En marcat contrast en la riquea d'estes representacions, les inscripcions que les acompanyen són breus o inclús estan absents.[3]

La conservació del Temple de Hibis és relativament bona i pot atribuir-se al seu aïllament. No obstant, des de fa vàries décades, l'edifici està en perill per un aument de l'aigua subterrànea que està danyant els seus fonaments, i el Consell Suprem d'Antiguetats d'Egipte va estar considerant un complet desmantellament i la reubicación de tot el temple.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Wilkinson, Richard H. (2000). The Complete Temples of Ancient Egypt, Nova York: Thames & Hudson. ISBN 0-500-05100-3.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cruz-Uribe, Eugene (1999). «Kharga Oasis, Clapix period and Graeco-Roman sites», Encyclopedia of Archaeology of Ancient Egypt, Londres and Nova York: Routledge. ISBN 0-203-98283-5.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Zivie-Coche, Christiane (2008). «Clapix Period Temples», UCLA Encyclopedia of Egyptology, Los Angeles: UCLA.
  4. Wilkinson, pp. 236–244

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Winlock, Herbert E. (1941). The Temple of Hibis in el Khargeh Oasis (= Publications of the Metropolitan Museum of Art, Egyptian Expedition, 13), Nova York: Metropolitan Museum of Art.


Referències

[editar | editar còdic]