Tendó
Un tendó és cada una de les bandes de teixit conectivo que se situen en els dos extrems d'un múscul i ho unixen al os. La seua funció és transmetre la força generada pel múscul a l'os per a produir moviment articular. El tendó està format per escàs número de cèlulas, fibres de colágeno i chicotetes cantitats d'elastina i proteoglicanos. Cada tendó té dos extrems, un d'ells s'unix al múscul (unió musculotendinosa) i un atre a l'os (unió osteotendinosa). El tendó té propietats elàstiques i actua com un moll biològic, almagasenant i lliberant energia durant el moviment. Deu diferenciar-se del lligament, que també està format per teixit conectivo, pero unix dos ossos entre sí.[1] [2]
Composició
[editar | editar còdic]El tendó està compost per tres elements principals: cèlules, fibres de colágeno i substància fonamental. També conté fibres elàstiques (elastina) que representa menys del 1% del pes sec del tendó. Les cèlules són principalment fibroblastos productors de colágeno que es diuen tendinocitos o tenocitos. Les fibres de colágeno estan formades per molècules de colágeno que adopten una estructura de microfibrillas empaquetades que prorcionan gran força tensil. La substància fonamental o matriu extracelular està formada per proteoglicanos i aigua, constituïx una espècie de ciment que fa possible que les fibres de colágeno s'adherixquen entre sí, proporcionant al mateix temps espai per a que puguen esgolar-se unes sobre unes atres.[2]
El tendó té una estructura jeràrquica, vàries molècules de colágeno s'unixen per a formar una unitat microfibrilar, un conjunt de microfibrillas formen una subfibrilla, a la seua volta vàries subfibrillas s'unixen per a formar una fibrilla. Un conjunt de fibrillas formen fascículos ordenats en paralel en el mateix sentit de la força muscular. Finalment varis fascículos s'agrupen per a formar el tendó. Una capa de teixit conectivo laxo cobrix cada fascículo (endotendón) i una atra el conjunt del tendó (epitendón). [3]
Determinats tendons que sofrixen rozamiento continu en l'os adjacent, estan envolts en una estructura protectora, la baïna tendinosa, que es distribuïx en dos capes, una externa i una atra interna, quedant en el centre un espai que es reblix per un líquit similar al líquit sinovial en capacitat lubrificant.[4]
Vascularización
[editar | editar còdic]Durant la fase de desenroll embrionari, el tendó té una proporció de cèlules més alta per a favorir la síntesis de colágeno, per lo que el rec sanguíneu és abundant, no obstant una volta format completament, el número de cèlules és molt chicotet per la qual cosa les necessitats d'oxigen i nutrients són escasses i l'aporte de sanc molt reduït. Per este motiu quan es produïx un traumatisme que lesiona o esgarra el tendó, el procés de cicatrisació té lloc en gran llentitut.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Latarjet, 2004, «3:Miología», pp. 18.
- ↑ 2,0 2,1 Tendó. Valoració i tractament en fisioteràpia. Antonio Jurat Bo, Iván Medina Porqueres.
- ↑ Latarjet, 2004, «3:Miología», pp. 19.
- ↑ Comprehensive Orthopaedic Review. Capítul 9. Tendons i lligaments. American Academy of Orthopaedic Surgeons. Autor: Stavros Thomopoulos.
- ↑ El Histologia de l'inserció tendinosa. Autor: José Penya Amaro. Departament de Ciències Morfològiques. Àrea de histologia. Facultat de Medicina. Universitat de Còrdova (Espanya).
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tendón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.