Teocalli
Un etōcalli,[1] o teocali[2] (paraula d'orige náhuatl que deriva de etō(tl)-, energia creadora, autèntic', i calç-li, 'casa, recint') és un basamento piramidal anahuaca coronat per un temple. Dit basamento utilisa el método de construcció talús-tauler, i molts rituals religiosos mexicans del Mèxic prehispánico varen tindre lloc en dits temples.
Potser el teocalli més important de l'història mesoamericana es va tractar del Temple Major, dels mexicas, ubicat en l'interior del recint ceremonial de Tenochtitlan i del com es poden apreciar les ruïnes en el cantó noreste del Zócalo de la Ciutat de Mèxic.
Cu és el vocablo, d'orige maya, amprat per Bernardino de Sahagún en el seu Història general de les coses de la Nova Espanya per a referir-se a este tipo de piràmides.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]
El poeta cubà José María Heredia va compondre un poema titulat En el teocalli de Cholula. En la cultura chicana moderna es referix a l'Iglésia Nativa Americana com "teocalli". En el seu conte «La nit boca dalt» (1956), l'escritor argentí Juliol Cortázar menciona al teocalli, lloc al que duen els azteca al seu presoner moteca per a després sacrificar-ho.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Definició de teocalli en espanyol d'Oxford Dictionaries». Oxford Dictionaries. Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2018. Consultat el 22 d'agost de 2018.
- ↑ Diccionario de la lengua española
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teocalli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.