Anar al contingut

Teodicea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre la branca de la filosofia de la religió i de la teologia natural. Per a l'obra de Gottfried Leibniz vore Théodicée.
Gottfried Leibniz, filòsof alemà que va falcar el terme teodicea.

La teodicea (del grec θεός -deu- + δίκη -justícia-) és la branca de la teologia natural que se centra en la qüestió del problema del mal; açò és, en buscar i proporcionar una explicació racional al fet de que Deu permeta el mal en el món.[1]

Objectiu

[editar | editar còdic]

Estudia el problema que resulta en considerar la compatibilitat entre la presència del mal i el sofriment en el món en l'existència de Deu. És estudiada en teologia natural o filosofia de la religió.

Història

[editar | editar còdic]

En el periodo 1600 - 900 a. C. de l'Antiga Babilonia, la «Teodicea babilònica» va ser escrita en argila.[2]

En Grècia al voltant de 271 a. C. es plantejava la «Paradoxa de Epicuro»:

¿És que Deu vol previndre el mal, pero no és capaç? Llavors no és omnipotent.
¿És capaç, pero no desija fer-ho? Llavors és malévolo.
¿És capaç i desija fer-ho? ¿D'on sorgix llavors el mal?
¿És que no és capaç ni desija fer-ho? Llavors, ¿per qué cridar-ho Deu? [3]

En el XVIII el terme «teodicea» va ser utilisat pel filòsof alemà Gottfried Leibniz com a títul d'una de les seues obres, Ensaig de Teodicea. Sobre la bondat de Deu, la llibertat de l'home i l'orige del mal, si ben Leibniz es referia en «teodicea» a qualsevol investigació el fi de la qual fora explicar l'existència del mal i justificar la bondat de Deu.[4] Leibniz, en este ensaig, no justifica l'existència d'un Deu filosòfic aconfesional, sino del Deu dels cristians, en la seua visió de l'home, del mal i del món.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estrada (1997). L'impossible teodicea: la crisis de la fe en Deu, Trotta. ISBN 978-84-8164-182-0.
  2. Lambert W.G.. «Babylonian Theodicy». Consultat el 24 de novembre de 2023.
  3. Hospers, John. An Introduction to Philosophical Analysis. 3rd Ed. Routledge, 1990, p. 310.
  4. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

[editar | editar còdic]