Teorema d'impossibilitat

En física teòrica, una teorema d'impossibilitat és un teorema que prova que certa idea no és possible baixe un conjunt específic de premisses físiques, o que certa entitat matemàtica no pot ser definida sense aplegar a contradicció. Com en tota teorema, és molt important precisar lo millor possible les condicions baix les quals es dona dita impossibilitat, perque marquen els llímits de les teories físicament realistes.

Teoremes

El nom se sol aplicar a teoremes d'impossibilitat que eliminen possibilitats "atractives" des del punt de vista teòric. Alguns eixemples de teoremes d'impossibilitat són: El teorema de Haag (1958) sobre l'impossibilitat d'usar l'image d'interacció, alternativa a l'image de Schrödinger i l'image de Heisenberg, en teoria quàntica de camps.

El teorema de Bell (1964) sobre l'impossibilitat de que alguna teoria física de variables amagades locals pot reproduir totes les prediccions de la mecànica quàntica.

El teorema de Coleman-Mandula (1967) sobre l'impossibilitat de tindre simetria mixtes en una teoria quàntica de camps en massa positiva mínima. El teorema de Kochen-Specker (1967) que mostra la contradicció entre dos assunció bàsica en les teories de variables amagades: la de que totes les variables tenen valors predefinits prèviament existents a una mida i la de que dits valors són variables intrínseques al sistema i independents de l'aparat de mida.

El teorema de Haag–Łopuszański–Sohnius, que és una generalisació de la teorema de Coleman-Mandula obtinguda despuix de l'extensió del grup de Poincaré al super-grup de Poincaré. El teorema PBR (2012) que mostra que un estat cuático deu ser ontológicamente real representant un estat de la realitat, més que epistèmicament real en el sentit de representar estats provabilistes o estats incomplets de coneiximent de la realitat.

Vore també

• Prova d'impossibilitat