Teorema de Chasles (cinemàtica)
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En cinemàtica, la Teorema de Chasles (també cridat de Mozzi-Chasles), afirma que el desplaçament general d'un cos rígit en l'espai pot ser assimilat a una translació respecte a una recta (denominada eix helicoidal o eix de Mozzi) seguit (o precedit) per un moviment de rotació sobre un eix paralel a esta llínea.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]La prova de que un desplaçament espacial es pot descompondre en una rotació i una esmonyida respecte a una llínea recta s'atribuïx a l'astrònom i matemàtic Giulio Mozzi (1763). De fet, l'eix de l'helicoide es denomina tradicionalment "asse vaig donar Mozzi" en Itàlia. No obstant, la majoria dels llibres de text es referixen a un treball similar posterior de Michel Chasles, que data de 1830.[3] Atres matemàtics contemporàneus de Chasles varen obtindre els mateixos resultats o similars en eixa época, inclosos G. Giorgini, Cauchy, Poinsot, Poisson i Rodrigues. Una descripció de la prova de 1763 realisada per Giulio Mozzi i part del seu historial es pot trobar ací.[4][5]
Prova
[editar | editar còdic]Mozzi considera que un cos rígit experimenta primer una rotació al voltant d'un eix que passa pel centre de massa i després una translació del desplaçament D en una direcció arbitrària. Qualsevol moviment rígit es pot conseguir d'esta manera per una teorema de Euler sobre l'existència d'un eix de rotació. El desplaçament D del centre de massa es pot descompondre en components paralels i perpendicular a l'eix. El component perpendicular (i paralel) actua en tots els punts del cos rígit, pero Mozzi mostra que en alguns punts la rotació anterior actua exactament en un desplaçament opost, per lo que eixos punts es traslladen en paralel a l'eix de rotació. Estos punts es troben en l'eix de Mozzi, a través del que el moviment del sòlit rígit es pot representar per mig d'un moviment helicoidal.
Una atra prova elemental de la teorema de Mozzi-Chasles va ser donada per Edmund Whittaker en 1904.[6] Suponga's que A es va a transformar en B. Whittaker sugerix que la llínea recta AK se seleccione paralela a l'eix de la rotació donada, en K sent el peu d'un perpendicular des de B. El desplaçament propi de l'helicoide es realisa al voltant d'un eix paralel a AK tal que K es desplaça a B. El método correspon en una isometría afí, en la que la composició d'una rotació i d'una translació es pot reemplaçar per la rotació al voltant d'un centre adequat. Segons Whittaker, "Una rotació sobre qualsevol eix és equivalent a una rotació a través del mateix àngul al voltant de qualsevol eix paralel a ell, junt en una translació simple en una direcció perpendicular al propi eix".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kumar, V.. «MEAM 520 notes: The theorems of Euler and Chasles». University of Pennsylvania. Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2018. Consultat el 6 d'agost de 2014.
- ↑ Heard, William B. (2006). Rigid Body Mechanics, Wiley, p. 42. ISBN 3-527-40620-4.
- ↑ Chasles, M. (1830). “Note sur els propriétés générales du système de deux corps semblables entr'eux” (francés). Bulletin dones Sciences Mathématiques, Astronomiques, Physiques et Chemiques 14: 321–326.
- ↑ Mozzi, Giulio (1763). Discorso matematico sopra il rotamento momentaneo dei corpi (en italià), Stamperia vaig donar Donato Camp.
- ↑ Ceccarelli, Marco (2000). “Screw axis defined by Giulio Mozzi in 1763 and early studies on helicoidal motion”. Mechanism and Machine Theory 35: 761–770.
- ↑ Edmund Whittaker (1904) A Treatise on Analytical Dynamics of Particles and Rigid Bodies, p. 4, en Google Libros
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Chasles (cinemática)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.