Anar al contingut

Teorema de Picard-Lindelöf

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El teorema de Picard-Lindelöf (moltes voltes anomenat simplement teorema de Picard, unes atres teorema de Cauchy-Lipschitz o teorema d'existència i unicitat) és un resultat matemàtic de gran importància dins de l'estudi de les equacions diferencials ordinàries (EDO). Establix baix quines condicions pot assegurar-se l'existència i unicitat de solució d'una EDO dau un problema de Cauchy (problema de valor inicial).

Història

[editar | editar còdic]

L'estudi i desenroll de la Teorema de Picard-Lindelöf es va realisar entre els anys 1820 i 1900 i es va portar a terme per Cauchy, Liouville, Lipschitz, Picard i Lindelöf: Entre 1820 i 1830, Cauchy va provar que donada una funció contínua f tal que existix la derivada parcial fx i ademés és contínua en certa regió D2 relacionada en el punt (t0,x0), llavors existix un interval It0 tal que el problema de valors inicials

{x=f(t,x),x(t0)=x0,

posseïx una única solució definida en I. En 1838, Liouville va simplificar la prova de Cauchy introduint el método d'aproximacions successives, que més vesprada es coneixerien com iteraciones de Picard. En 1876, Lipschitz va millorar el resultat de Cauchy, substituint la condició sobre fx per una menys forta, coneguda com a condició de Lipschitz. Posteriorment, seguint les mateixes idees donades per Liouville i Lipschitz, tot lo anterior va ser llaugerament millorat i generalisat per Picard (1890) i Lindelöf (1893). És per això, que la teorema deu el seu nom al matemàtic francés Picard i al topólogo finlandés qui va enunciar la teoria de Picard despuix de la seua mort.

Enunciada general

[editar | editar còdic]

De fet, el paràmetro α pot ser trobat de manera explícita, en la demostració es donen detalls d'això.


Enunciat en més restriccions

[editar | editar còdic]

El resultat anterior exigix els requisits mínims que deu complir una funció si volem aplicar la teorema. Afegint més condicions a l'enunciat original, podem donar este atre més senzill: "Siga f:[a,b]×nn una funció Lipschitz. Llavors, daus (t0,x0)[a,b]×n" existix una única solució x(t) del problema de valor inicial

{x=f(t,x),x(t0)=x0,

definida t[a,b]".

Observació

[editar | editar còdic]

És important observar que la teorema de Picard només nos garantisa l'existència i unicitat local de la solució d'una EDO. És dir, més allà de l'interval proporcionat per la teorema (ya que la seua demostració és constructiva) no podem dir res, en principi, del comportament de la solució del problema de valor inicial. És possible complementar la teorema senyalant que existix un interval obert, que cridarem interval maximal en el qual pot garantisar-se que la solució existix i és única; fòra d'este interval, la teorema de Picard no pot aplicar-se.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Equacions Diferencials Ordinàries. M.L.Krasnov, A.I.Kiseliov, G.I.Makárenko. Editorial URSS. ISBN 5-354-01099-3
  • E.A. Coddington. An Introduction to Ordinary Differential Equations. Dover, 1989.
  • G.F. Simmons. Differential Equations with applications and historical notes. McGraw-Hill, 1993.
  • Martínez, Alejandro; Taula, Fernando; González, José. Equacions diferencials ordinàries, Una introducció. Ecoe Edicions, 2012.