Terfenol-D
Terfenol-D és una aleació de fòrmula TbxDy1-xFe2, a on x és aproximadament 0.3. És un material magnetostrictivo. Va ser desenrollat en la década de 1970 per la Naval Ordnance Laboratory (N.O.L), dels Estats Units. No obstant, la tecnologia per a produir eficientemente este material no va ser desenrollada sino fins a la década de 1980 pels laboratoris Ames, en un programa d'investigació fundat per l'armada nortamericà.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom Terfenol-D prové dels metals que ho componen i del laboratori que ho va desenrollar; és dir, pel terbi, el ferro (Fe), la terminació "nol" pel laboratori N.O.L i la lletra D ve del tercer element que fa part del material, el disprosio.
Propietats
[editar | editar còdic]Esta aleació presenta la major magnetostricción de tots els materials fins ara desenrollats, fins a un 0.002 m/m (unes 2000 parts per milló)[2] en la saturació; s'expandix i contrau en ser expost a un camp magnètic.[3] La seua aplicació inicial va ser en sistemes de sonar. Actualment s'utilisa en sensors magnetomecánicos, actuadors i en transductores acústics i ultrasònics. També s'ha considerat usar en injectors de combustible para motors diésel, per les altes tensions que es poden produir.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», Findarticles.com. Consultat el 8 d'abril de 2010.
- ↑ el Terfenol-d i les parets musicals
- ↑ Magnetostriction and Magnetostrictive Materials - Composts Magnetostrictivos - Laboratori de Materials Actius (en anglés)
- ↑ «Westport · News Release». Westport.com. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 8 d'abril de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terfenol-D» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.