Terqa
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Terqa és el nom d'una ciutat antiga descoberta en la localitat de Tell Ashara a la vora del Éufrates mig, en la governació de Deir ez-Zor, Síria, approximadament 80 km de la frontera en Iraq. Era coneguda com Sirqu pels assiris.
Història
[editar | editar còdic]Poc se sap encara de l'història primerenca de Terqa, encara que ya era una ciutat important, inclús en el periodo dinàstic primerenc.
En el II mileni a. C. va estar baix control de Shamshiadad I i despuix baix el regne de Mari en l'época de Zimri-Lim i per algun temps en mans de Babilonia despuix de la destrucció de Mari per Hammurabi. Terqa va aplegar a ser la capital del Regne de Khana. Posteriorment va estar baix el predomini dels casitas i eventualment del Imperi Assiri. Una estela senyalat del rei assiri Tukultininurta II va ser trobat en Terqa.[1]
El deu principal de Terqa va ser Dagan.
Reis de Terqa
[editar | editar còdic]| Rei | Anys | Notes |
|---|---|---|
| Yapah-Sumu | prop de 1700 | |
| Isi-Sumu-Abu | ||
| Yadikh-Abu | Contemporàneu de Samsu-iluna de Babilonia, 7 nomenes any | |
| Kastiliyasu | 4 noms | |
| Sunuhru-Ammu | 4 noms | |
| Ammi-Madar | 1 nom | |
| Isar-Lim | 1 nom | |
| Iaggidim | ||
| Yahdun-Lim | ||
| Iish-Dagan | 1 nom | |
| Hammurapih | 3 noms | |
| Parshatatar | rei mitani |
Arqueologia
[editar | editar còdic]El lloc principal ocupa uns 8,1 ha i uns 18 m d'altura. Els restants estan parcialment coberts pel modern poblat de Ashara, la qual cosa posa llímits a l'excavació.
El lloc va ser excavat breument per E. Herzfeld en 1910.[2] En 1923, cinc dies d'excavacions varen ser dirigides per François Thureau-Dangin i P. Dhorrne.[3]
Des de 1974 fins a 1986, Terqa va ser excavada en dèu periodos per un equip de l'Institut Internacional per als Estudis de l'Àrea de Mesopotiaa, l'Institut d'Arqueologia de l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles, l'Universitat Johns Hopkins, l'Universitat d'Arizona i l'Universitat de Poitiers. Este equip va estar dirigit per Giorgio Buccellati i Marilyn Kelly-Buccellati.[4][5][6]
Despuix de 1987, un equip francés dirigit per Olivier Rouault de l'Universitat de Lió es va fer càrrec de l'excavació i continua treballant.[7][8][9]
Hi ha 550 tablillas cuneïformes de Terqa en el Museu Deir ez-Zor.
Les característiques més notables trobades fins ara en Terqa són:
La muralla de la ciutat consta de tres murs de mampostería concèntrics, de 6,1 m d'alt, que cobrixen 18 m d'ample, en un fos de 18 m d'ample al front. Les parets comprenen una superfície total d'al voltant de 24 ha, varen ser construïdes al voltant de l'any 3000 a. C. i estaven en us a lo manco fins al 2000 a. C.
Un temple a Ninkarrak que data de el III mileni a. C. En el temple varen ser trobats escarabats egipcíacs.[10][11]
La Casa de Puzurum, a on es va trobar un archiu gran important de tabletas.
Genètica
[editar | editar còdic]Va ser analisat en 2013 ADN mitocondrial antic extret de les dents de quatre individus que estaven enterrats entre els restants de Terqa i Tell Masaikh (antiga Kar-Assurnasirpal). Les dents estudiades varen ser datats prèviament entre el 2500 a. C. i 500 a. C. Es va establir que pertanyien als haplogrupos de ADN mitocondrial M4b1, M49 i M61, els quals s'estima que es varen originar en la zona del subcontinent indi durant el Paleolític superior i estan absents en les persones que viuen hui en Síria. No obstant, estos haplotipos actualment presents entre els habitants de l'Índia, Pakistan, Tibet i els Himalayas.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ H. G. Güterbock (1957) "A Note on the Stela of Tukulti-Ninurta II Found near Tell Ashara"; JNES 16: 123.
- ↑ Herzfeld, E. (1910) "Hana et Mari", RA 11: 131-39.
- ↑ Thureau-Dangin, François and P. Dhorrne (1924) "Cinq jours de fouilles à 'Ashârah (7-11 Septembre 1923)"; Syria 5: 265-93-
- ↑ Buccellati, G. and M. Kelly-Buccellati (1977) "Terqa Preliminary Reports 1: General Introduction and the Stratigraphic Record of the First Two Seasons"; Syro-Mesopotamian Studies 1 (3): 73-133.
- ↑ Buccellati, G. and M. Kelly-Buccellati (1978) "Terqa Preliminary Reports 6: The Third Season: Introduction and the Stratigraphic Record"; Syro-Mesopotamian Studies 2:. 115-164.
- ↑ Buccellati, Giorgio (1979) Terqa Preliminary Reports 10: The Fourth Season: Introduction and Stratigraphic Record. Undena, 1979, ISBN 0-89003-042-1
- ↑ Rouault, Olivier (2004) Mission archéologique à Ashara-Terqa (Syrie): note de synthèse sur els opérations projetées en 2005, S.l.
- ↑ Rouault, Olivier (2002) Projet Terqa et sa régió (Syrie): missió archéologiques à Terqa et à Masaïkh, recherches historiques et épigraphiques ; rapport final de la saison 2001 ; note de synthèse sur els opérations projetées en 2003, S.l.
- ↑ Rouault, Olivier (2001) Projet Terqa et sa régió (Syrie) : recherches à Terqa et dans la régió, année 2001 ; note de synthèse sur els opérations projetées en 2002, S.l.
- ↑ Liggett, R.M. (1982) "Ancient Terqa and its Temple of Ninkarrak: the Excavations of the Fifth and Sixth Seasons, Near East Archaeological Society Bulletin"; NS 19: 5-25.
- ↑ Ahrens, A. (2010) "The Scarabs from the Ninkarrak Temple Cache at Tell ’Ašllaura/Terqa (Syria): History, Archaeological Context, and Chronology"; Egypt and the Levant 20: 431-444.
- ↑ Witas, Henryk W.; Jacek Tomczyk; Krystyna Jędrychowska-Donańska; Gyaneshwer Chaubey & Tomasz Płoszaj (2013) "mtDNA from the Early Bronze Age to the Roman Period Suggests a Genetic Link between the Indian Subcontinent and Mesopotamian Cradle of Civilization"; PLOS ONE, September 11, 2013. DOI: 10.1371/journal.posa.0073682.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terqa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.