Terremot d'Agadir de 1960

Terremot d'Agadir de 1960

El terremot d'Agadir de 1960 va tindre lloc el 29 de febrer de 1960 en la ciutat marroquina d'Agadir, situada en la costa atlàntica. A pesar de la seua moderada magnitut de 5,8 en la escala de Richter, l'intensitat màxima percebuda va ser de X (Extrema) en la escala de Mercalli.

La poca profunditat del hipocentro del terremot, la seua proximitat a la ciutat portuària d'Agadir, aixina com l'escassa calitat de les construccions i del sol, varen contribuir a que fora el terremot més destructiu i mortal de l'història de Marroc, en entre 12 000 i 15 000 víctimes mortals (prop d'un terç de la població que tenia llavors Agadir), 12 000 ferits i a lo manco 35 000 persones sense llar. Particularment afectada va ser l'àrea de Talbordjt.

Terremot

Archiu:CAPS 0 Shakemap - 1960 Agadir, Morocco earthquake.jpg

Mapa de sacsades que mostra l'intensitat de les sacsades durant el terremot d'Agadir, Marroc, de 1960.

Edifici danyat en Agadir despuix del terremot.

Encara que el terremot va ser registrat per sismógrafs per tot lo món, poques estacions es trobaven lo suficientment prop de l'epicentre com per a determinar de forma precisa la seua posició. En les senyes disponibles, es va determinar la seua ubicació a 8 km al nornoroeste de la alcazaba. Les observacions macrosísmicas varen situar el epicentre a aproximadament 1 km al nort de Yachech.

Abans del terremot principal va haver una série de tremolació prèvies. El primer va tindre lloc el 23 de febrer en una intensitat de III o IV (Lleu a Moderat). El dia del desastre, es va produir una atra tremolació premonitorio en una intensitat de VI (Forta), que va alarmar a la població prop de l'hora de l'almorzar.

El terremot principal es va produir en el tercer dia del més sagrat islàmic del Ramadà. En els districtes de Founti, Yachech i de la alcazaba, tots els edificis varen ser destruïts o varen sofrir danys severs. En Tarbordjt varen ser destruïts o greument danyats entre el 60% i el 90% dels edificis; i en la ciutat nova i la part costera varen ser destruïts el 60%.

Resposta

Edificis d'Agadir destruïts despuix del terremot.

Vista d'Agadir destruïda despuix del terremot de 1960. Va ser reconstruïda dos quilómetros al sur de la seua ubicació anterior.

Donada la magnitut dels danys, no es varen poder establir operacions de rescat des de la pròpia ciutat d'Agadir. Al matí següent, el eixèrcit francés i mariners de la Sexta Flota dels Estats Units es varen aproximar a la costa, varen ancorar i es varen preparar per a l'operació de rescat.

També al sendemà del terremot, el rei Mohamed V i el seu consell de ministres varen crear una comissió de reconstrucció les regnes de la qual varen ser confiades al príncip hereu, mulay Hasán (futur Hasán II). Ràpidament, en la finalitat de reduir el risc sísmic (ya que Agadir estava construïda directament sobre la falla), es va decidir que la ciutat nova es construiria una miqueta més al sur, abandonant els districtes situats al nort del riu Tildi (la alcazaba, Founti, Yachech i Talbordjt). El rei va colocar la primera pedra el 30 de juny de 1960, quan les tasques d'desescombro a penes havien escomençat.

Edifici d'Agadir de varis pisos derrocat despuix del terremot.

La magnitut de la destrucció i les temperatures, inusualment altes per a l'época de l'any, varen dificultar les tasques de rescat. La ràpida putrefacció dels mils de cadàvers varen crear un ambient insano, i el compliment del dejuni de Ramadà va supondre una dificultat afegida per als treballadors. Ademés, moltes víctimes varen rebujar els tractaments mèdics, convençudes de que supondrien trencar el dejuni. Els treballadors varen ser proveïts en caraces de gas, i es va escampar calç viva per les àrees a on es considerava que el rescat era inútil en la finalitat de destruir els cadàvers en procés de putrefacció, acceptant com mal menor el risc de matar als supervivents que quedaren sepultats baix les enrunes. Aixina mateix, es varen rosar les ruïnes en desinfectante, DDT i matarratas com a mida de prevenció de malalties. Les ruïnes havien atret eixams de mosques, rates provinents del sistema d'aigüeral que havia quedat destruït i animals de major tamany, com a gossos i gats salvages que s'alimentaven dels cadàvers. L'escena del desastre també va atraure a saquejadors, que varen ser tirotejats i tirats en fosses comunes junt en els cossos de les víctimes.