Terremot d'Ara de 1840
El terremot d'Ara de 1840 va ocórrer el 2 de juliol de 1840 a les 16:00 hora local i va afectar a la província de Ağrı en la regió d'Anatolia oriental de les actuals Turquia i Armènia. El terremot va tindre epicentre prop del mont Ararat, a on va provocar una erupció i un esmonyida de terra que va destruir llogarets. S'estima que 10.000 persones varen morir a causa del terremot i les seues devastadores rèpliques. Els catàlecs de terremots situen la magnitut de l'ona superficial en 7,4 i l'escala d'intensitat màxima de Mercalli modificada assigna IX.[1]
Geologia
[editar | editar còdic]La província de Ağrı en Anatolia es troba prop del creuament triple a on la falla de Anatolia del Nort es troba en la falla de Anatolia de l'Est i el cinturó plegat i corregut de Zagros. Estes tres característiques marquen els llímits de les plaques de Anatolia, Aràbia i Eurasia. En estar en l'unió de tres plaques tectónicas, la regió és propensa a grans terremots superficials, principalment del mecanisme d'esmonyida i espente.[2][3]
El terremot de magnitut 7,4 es va produir a lo llarc de les ales del mont Ararat.[4] Una ruptura superficial de 72 quilómetros es va associar en el choc. La ruptura va ocórrer a lo llarc de la falla Gailatu-Siah Cheshmeh-Khoy; també varen ocórrer grans terremots a lo llarc de la falla en 139 i 1319.[3]
Impacte
[editar | editar còdic]Unes 10.000 persones varen morir en el terremot i els efectes associats, inclosos 1900 habitants de Akory. S'estima que 4000 persones varen morir a causa dels efectes secundaris. El terremot i el lahar varen matar als 1000 residents i monges de Akory i del monasteri de Sant Hakob de Akori. Una explosió d'aire massiu va causar danys severs. Les regions de Avajiq, Pambukh i Gailatu varen ser devastades; casi tots els pobles varen ser aniquilats. Moltes cases es varen derrocar i un castell va quedar en ruïnes en Doğubayazıt. Poques cases varen permanéixer intactes. Es varen produir liqüefacció i esmonyides de terra en les zones més alluntades del mont Ararat. La liqüefacció va destruir molts llogarets, incloses Karakhasanlou, Alesher i Karachalou. L'arena va brotar de les fissures en el sol. Algunes fissures es varen estendre fins a 1 quilómetro a lo llarc dels rius Llaures, Karasu, Akhourian i Arpa.[3]
En els districtes de Najicheván i Sharur varen quedar destruïdes a lo manco 7.821 vivendes i 24 llocs de cult. Aproximadament 49 persones varen morir i 30 varen resultar ferides en Rússia.[1] L'esmonyida també represó temporalment el riu Metsamor.[5] Ciutats com Etchmiadzin, Ereván, Garni, Van, Tbilisi, Tabriz i Gyumri varen sofrir danys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Significant Earthquake Information» (en anglés). NOAA. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «Estimating earthquake hazard parameters from instrumental data for different regions in and around Turkey» (en anglés). ScienceDirect. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Active faulting and natural hazards in Armènia, eastern Turkey and northwestern Iran» (en anglés). ScienceDirect. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «Earthquake catalogue for the former Soviet Union and borders up to 1988» (en anglés). European Commission. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «Holocene-historical volcanism and active faults as natural risk factors for Armènia and adjacent countries» (en anglés). ScienceDirect. Consultat el 2023-08-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Ahora de 1840» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.