Terremot d'Espanya de 949

L'única notícia històrica de l'existència del terremot ocorregut l'1 de juny de l'any 949 en l'oest de la península ibèrica procedix del Chronicon burgense, d'a on ho varen prendre casi en les mateixes paraules el Cronicón de Cardeña i els Anals compostelanos.

«En la era 987, en les calendas de juny, a la hora nona del dissabte, varen eixir flames de la mar que abrasaron moltes ciutats i viles, hòmens i animals, aplegant a formar brases en mig de l'aigua. Incendióse llavors en Zamora tot un barri; varen ardir vàries cases en Carrión, Castrojeriz, Burgos, Briviesca, La Calçada, Pancorbo i Buradón, i varen ser presa de les flames moltes atres viles».

Ya que en la lacónica informació donada en els antics cronicones no se li reconeix explícitament com un terremot, alguns cronistes de el XVI conjeturaron que l'episodi va poder ser una invenció popular feta sobre alguns incendis accidentals, o que va poder estar causat per «algun aspecte maligne de les estreles». pero historiadors i geólogos posteriors ho varen interpretar com un moviment sísmic, i com tal se li considera actualment.