Anar al contingut

Terremot de Concepció de 1751

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot de Concepció de 1751 va ser un dels sismes més forts i desastrosos registrats en l'història de Chile. Va sacsar en força a la zona central del país, destruint les ciutats de Concepció, Chillán, Cauquenes, Curicó i, en menor mida, Talca[1][2] el 24 de maig de 1751, encara que actualment existix un debat sobre quan va ser la data exacta del sisme. (vejau Atres dates)

La ciutat de Concepció havia segut assotada ya abans per prou sismes. En esta ocasió encara estava en fase de recuperació del maremoto i terremot que la va destruir completament en 1730.

Hores abans del sisme, en la nit del 23 de maig, va haver vàries tremolació. Açò va causar que alguns penquistas, acostumats als terremots, es prepararen esperant lo pijor.

Desenrolle

[editar | editar còdic]

La catàstrofe es compon de dos parts: el terremot en sí, i uns 10 a 40 minuts despuix en una série de maremotos.

Terremot

[editar | editar còdic]

Al voltant de la 1:00 de la matinada es va iniciar el sisme. D'acort a la crònica d'un habitant de Valparaíso i a una atra d'un habitant de Concepció, el terremot va durar prop de 6 minuts, encara que en Valparaíso no es varen registrar majors danys.[3] Durant el sisme i posterior tsunami, totes les edificacions de la ciutat de Concepció varen ser destruïdes. Els registres senyalen que el terremot va ser tan intens que «els habitants no es podien mantindre de peu».

El sisme es va sentir en el restant de la zona central, pero no en tanta intensitat. Una de les ciutats més afectades després de Concepció va ser Chillán, en a on la totalitat de la ciutat va resultar destruïda i el riu homònim va canviar de curs quedant prop de 15 quadres del seu antic llit. En Santiago la torre de la Catedral va ser destruïda per la tremolació, encara que no es varen reportar majors danys en el restant de la ciutat.

Entre les 1:05 i les 1:45, la mar es va arreplegar més de 1 km, per a després tornar en tres a cinc ones. L'altura i la força d'estes va ser en aument, per lo que l'última va ser la més desastrosa. Marejadas varen ser percebudes fins al port d'El Callao (Perú).[2] El maremoto també va ser sentit en força en el archipèlec de Juan Fernández, a on varen morir 35 persones, inclosos el governador i la seua família.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Crònica de la Araucania: Descobriment i conquista, pacificació definitiva, Horacio Lara
  2. 2,0 2,1 2,2 Història General de Chile, Diego Fancs Arana
  3. La catàstrofe del 16 d'agost de 1906 en la República de Chile, Alfredo Rodríguez Roces, Carlos Gajardo Cruzat, Encuadernación Barcelona (1906), pag 27