Anar al contingut

Terremot de Lingqiu de 1626

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot de Lingqiu de 1626 va tindre lloc el 28 de juny de 1626 en epicentre en el comtat de Lingqiu, província de Shanxi, durant la dinastia Ming. El terremot de magnitut 7,0 de l'ona superficial estimada va provocar el colapse de molts edificis. Més de 5.200 persones varen morir.

Entorn tectónico

[editar | editar còdic]

El Sistema de Rift de Shanxi és una zona de rift intracontinental sísmicamente activa en el nort de China. Des del 231 a. C., s'han produït huit terremots de 7,0 a lo llarc del sistema de clavills. Els terremots d'Hongdong de 1303, Shaanxi de 1556 i Linfen de 1695 varen ser els més mortíferos associats en el clavill, en un número de morts de 50.000 a 830.000 respectivament.[1]

Llimitada a l'oest per les montanyes Lüliang i a l'est per les montanyes Taihang, la falla de Shanxi forma el llímit este del Bloc Ordos; un fragment de corfa continental dins de la Placa Euroasiàtica. Dins del clavill hi ha mijos grabens. Es va formar quan va començar l'extensió en el Mioceno o Plioceno, separant la corfa en el Bloc Ordos del Cratón del Nort de China. La raó de l'extensió en esta part de China encara es debat, encara que l'hipòtesis més acordada és la deformació de la corfa resultant de la colisió entre Índia i Àsia que va involucrar a les plaques índia i euroasiàtica a lo llarc de l'espente principal del Himalaya en el Himalaya, lo que va provocar la rotació de blocs de corfa en China. Atres hipòtesis són la reculada de la llosa de la Placa del Pacífic a mida que es subduce a lo llarc de la costa este de Japó, o la tectónica intraplaca localisada.[2]

Els terremots d'immersió i esmonyida en el nort de China són consistents en l'extensió de la corfa en curs a lo llarc del sistema Shanxi Rift. El clavill s'estén per 1.200 km i té fins a 60 km d'ample. El fos està delimitat per falles normals en abdós costats capaços de generar terremots. L'extensió a lo llarc de la zona del rift ocorre a una taxa llenta de 0,8 ± 0,3 mm/any, per lo que els terremots ocorren en llarcs intervals de recurrencia. Les magnituts estimades dels terremots pels investigadors chinencs anteriorment tenen possibles imprecisions, ya que es basen en descripcions escrites i el número de morts pels terremots.[3]

Terremot

[editar | editar còdic]

La ruptura del terremot va involucrar dos falles conjugades; la falla de Shuijian-Luoshuihe i la falla de Huashanhe. La falla de Shuijian-Luoshuihe està ubicada a l'oest del comtat de Lingqiu, a on ataca en direcció nort-noreste. En la superfície s'aprecia un escarpe de falla d'un metro d'altura, corresponent al terremot de 1626. Abdós falles tenen ànguls de buzamiento poc profunts en direcció este i oest, i tenen un sentit d'esmonyida normal.[4] Va tindre una magnitut estimada de 7,0 i una calificació en l'escala d'intensitat sísmica de China de IX.[5]


En un atre estudi, es propon que el terremot va ocórrer en el sistema Fenwei Graven a lo llarc d'una falla d'esmonyida. La ruptura s'estima en 134,13 km per 26 km i una profunditat de hipocentro de 7,5 km baix de la superfície.


Referències

[editar | editar còdic]