Terremot de Yinchuan i Pingluo de 1739

El terremot de Yinchuan i Pingluo de 1739 va sacsar la Regió Autònoma Hui de Ningxia del nort el 3 de giner de 1739 en epicentre en la ciutat a nivell de prefectura de Shizuishan. El terremot de magnitut estimada 7,6 va tindre una intensitat màxima de XII en la escala d'intensitat de Mercalli i va matar a uns 50.000 residents i funcionaris. Es va sentir àmpliament; percebut en les províncies de Shanxi, Shaanxi i Hebei. Les rèpliques varen persistir durant més de dos anys, sent la major de 5,5 el 13 de febrer d'eixe mateix any.

Entorn tectónico

Encara que el nort de China no està prop dels llímits de les plaques tectónicas, la regió està plagada de falles i hi ha deformacions en curs. Ningxia es troba en una zona de transició complexa de compressió en la replanell tibetà nororiental a característiques d'extensió, horst i graven en el replanell de Ordos. Cap al sur, l'enorme falla d'esmonyida de Haiyuan entra i es convertix en un grup de falles inverses.

El graven de Yinchuan és un bloc de corfa de 50 quilómetros × 160 quilómetros en l'extrem nort de Ningxia, delimitat per vàries falles normals de nort a sur. Dos d'estes falles són la zona de falla de Helanshan Piedmont en el llímit occidental del graven i la falla de Huang He en l'est. La seua taxa d'esmonyida és de 2 a 3 milímetros per any. La falla de East Helanshan és la falla raïl de dos falles cegues més; les falles Luhuatai i Yinchuan-Pingluo es formen dins del bloc. Les imàgens sísmiques mostren que la falla de East Helanshan convergix en la falla de Huanghe a 30 quilómetros de profunditat. East Helanshan i Yinchuan-Pingluo es creuen per a convertir-se en una falla a una profunditat de 30 quilómetros. Les montanyes Helanshan separaven el costat occidental del graven del desert de Alxa, mentres que el replanell de Ordos està a l'est. Es creu que la taxa d'extensió de la fossa de Yinchuan és de 2,9 ± 1 milímetro per any. El graven ha acumulat fins a 7 quilómetros de sediment del Eoceno tardà.

En el seu extrem sur, les falles de Sanguankou i Niushoushan, junt en unes atres falles de direcció noroest-surest, formen el llímit sur del bloc. En l'extrem nort del bloc, la falla de Zhengyiguan, una falla d'esmonyida de rumbo dextral travessa les montanyes Helanshan.

Dos terremots inferidos de 6,5 varen ocórrer en l'àrea en 1143 i 1477, i un de 6,0 en 1921 seria l'activitat important més recent en el graven. L'interval de recurrencia promig per a grans terremots com el de 1739 en la regió és d'aproximadament 1.500 a 2.000 anys.

Terremot

La magnitut estimada va estar en el ranc de 7,1 a 7,6. Els primers estudis li varen donar a l'event una magnitut de 8,0 segons la documentació històrica de la sacsada, lo que ho va convertir en un dels terremots intraplaca en falles normals més grans. Els terremots normals de intraplaca continental en magnituts superiors a 7,0 són poc comuns. Es va determinar que la falla d'orige era la falla de East Helanshan, que es va trencar durant 88 quilómetros. S'ha sugerit una esmonyida màxima estimada de 10 a 13 quilómetros. Es varen descobrir escarpas de falla conegudes com les escarpas de Suyukou a lo llarc de la traça de la falla de Helanshan Oriental conservada en palmitos aluvials a lo llarc de 16,5 quilómetros. Alguns d'estos tenien una altura d'11 metros, pero no eren d'un sol event; es varen identificar múltiples terremots anteriors a partir de la escarpa. L'altura màxima de la escarpa creada pel sisme va ser de 5,1 metros, en un promig de 3,0 metros. Un atre conjunt de escarpes coneguts com els escarpes de Hongguozigou a 65 quilómetros de distància del escarpe de Suyukou es va traçar durant 3,5 quilómetros. Era una paret casi vertical de 2,7 metros d'altura, en un desplaçament dextral de 3 metros.

No obstant, una atra investigació va colocar la falla d'orige com la falla de Huanghe. Esta falla està majorment enterrada baix sediment i es troba en costats oposts del fos, paralela a la falla de East Helanshan. S'estén a lo llarc de 120 quilómetros, en gran part de les seues escarpas de falles erosionades, enterrades baix varis metros de sediment.

Es infirió que la forta sacsada del terremot es va produir a lo llarc de les falles de Yinchuan-Pingluo i Huanghe, a on els edificis en l'àrea varen quedar casi totalment destruïts, mentres que a lo llarc de les falles de East Helanshan i Luhuatai, molts edificis encara estaven en peu en danys lleus. Les Torres Shuang, de 15 pisos d'altura, construïdes prop de les escarpas de Suyukou no es varen derrocar durant el terremot de 1739, pero les torres en la ciutat de Yinchuan, més prop de la falla de Huanghe, varen quedar totalment destruïdes. S'ha inferido d'estos patrons de dany que les intensitat de sacsades més fortes estaven en el costat este del graven, a on les falles Huanghe i Yinchuan-Pingluo estan prop de la superfície. Anteriorment es pensava que la Gran Muralla que travessa Ningxia va ser compensada per una ruptura de la superfície i en el seu lloc es va construir sobre una falla preexistente de la zona de falla de Helanshan Piedmont, no formada pel terremot de 1739. La falla escarpa va ser datada en 2370 i 2060 AP; molt més antiga que la pròpia muralla que va ser construïda a principis de el XVI.