Terremot de les Illes Aleutianas de 1946

Archiu:Tsunami large.jpg

Terremot de les Illes Aleutianas de 1946

El terremot de les Illes Aleutianas de 1946 va ocórrer prop de les illes Aleutianas, Alaska, l'1 d'abril de 1946. El terremot va tindre una magnitut de moment de 8,6 i una intensitat de Mercalli màxima de VI (Forta). Va resultar en 173 morts i més de 26 millons de dólars en danys. El llit marí a lo llarc de la falla es va elevar, lo que va provocar un tsunami en tot el Pacífic en múltiples ones destructives a altures que varen oscilar entre els 14 i 42 metros. El tsunami va destruir el far Scotch Cap en l'illa Unimak, Alaska, entre uns atres, i va matar als cinc fareros. A pesar de la destrucció de l'illa Unimak, el tsunami va tindre un efecte casi imperceptible en el continent d'Alaska.

Entorn tectónico

Les illes Aleutianas són un grup de 14 illes volcàniques grans i 55 més chicotetes situades entre Alaska continental i la península de Kamchatka. Estan situades a lo llarc de la fossa de les Aleutianas, ya que es varen formar per la subducción activa de la placa oceànica del Pacífic baix de la corfa continental de la placa d'Amèrica del Nort. La part occidental de la fossa es torna cada volta més oblicua fins a prop de les illes del Comandant, a on les falles es tornen casi exclusivament d'esmonyida i provoquen terremots com el terremot de les illes del Comandant de 2017. La trinchera termina a on comença la fossa de les Kuriles en l'oest. En l'est, la fossa s'estén per un parell de mils de milles abans d'aplegar a la zona de transició prop de Yakataga responsable de crear terremots com els terremots de la baïa de Yakutat de 1899. La colisió termina totalment una miqueta més a l'est, a on la falla de la Reina Carlota es convertix en la falla dominant del règim tectónico. Es creu que esta àrea específica de les illes Aleutianas es va trencar en el terremot de les Illes Aleutianas de 1585.

Terremot

El terremot es va produir a les 02:29 hora local de l'1 d'abril de 1946, a una profunditat de 15 km. El terremot va ser molt gran, pero l'intensitat màxima sentida va ser sol de VI. Originalment es va pensar que el terremot va tindre una magnitut de 7,4, no obstant, investigacions posteriors varen descobrir que este va anar realment un event molt més gran, pero en una firma sísmica amagada. Una magnitut de 8,6 es va adaptar millor a este event, en una esmonyida estimada entre 9 metros i 12,7 metros. Este event va mostrar els signes clàssics d'un terremot de tsunami, ya que la magnitut de l'ona superficial va ser molt baixa en comparació a les magnituts del moment i del tsunami, i l'altura del tsunami va ser molt major de lo esperat per a la magnitut de l'ona superficial. El valor de magnitut de tsunami molt alt es va deure a la gran força de les ones. Es va calcular utilisant el recorregut del tsunami des de Honolulu, Fil, i el promig d'estacions en Califòrnia. Inclús excloent els valors donats per Fil, la magnitut del tsunami va ser d'a lo manco 9,1. Originalment, es va pensar que el terremot va ser d'esmonyida de rumbo i, més tart, d'esmonyida de rumbo en un component de falla normal. Estos mecanismes focals erròneus es varen deure a la falta d'estacions que varen registrar el terremot. No obstant, la modelació de l'ona S, en lloc de l'ona P, va ajudar a descobrir tant la verdadera magnitut del terremot com el mecanisme d'espente àmpliament acceptat. Este mecanisme d'espente va ser consistent en un terremot de subducción que va ajudar a aliviar la tensió en la fossa de les Aleutianas.