Terremots de Copiapó de 1822
Els terremots de novembre de 1822 varen ser dos sismes que varen afectar gran part de Chile:
- El primer, de 8.2 grauscita requerida en la escala de Richter, va ocórrer el 5 de novembre de 1822.
- El segon, de 8.5 Ms, es va sentir en Valparaíso a les 22:30 del 19 de novembre de 1822; va afectar a la zona compresa entre les actuals regions de Atacama i del Maule; i va ser percebut des d'Antofagasta fins a Concepció. El terremot va provocar marejadas que varen ocasionar destrucció en ports, documentant-se en Quintero i Valparaíso.
Situació política
[editar | editar còdic]ya que el govern de Bernardo O'Higgins estava en descrèdit es va aprofitar l'event sísmic per a pregonar que el terremot era un castic diví pel seu agnosticisme, el respal de la maçoneria al seu govern i el respal que donava als estrangers. El Director Suprem es trobava en l'edifici de govern en Valparaíso al moment del sisme, el qual es va derrocar en O'Higgins al seu interior, devent este ser socorregut per un ajudant. Certes monges varen predicar el fi del món provocant pànic.[1] Adicionalment, la visió d'un meteorit eixa mateixa nit, ya 20 de novembre, va intensificar l'histerisme. De la mateixa manera que en qualsevol catàstrofe, els saquejadors varen actuar sense que anaren reprimits ràpidament. Bernardo O´Higgins va renunciar al seu càrrec poc més de 2 mesos despuix, en giner de 1823.
El Terremot en Atacama
[editar | editar còdic]D'acort al lliure Història de Copiapó de Carlos María Sayago, la vila de Copiapó es trobava recentment restablida del terremot de 1819, este nou acontenyiment feliçment no va ocasionar més que l'alarma de la població i la solsida d'algunes pesades muralles.[2] D'acort a les notes del mateix autor no va trobar majors antecedents d'este sinistre.
Per la seua banda l'historiador Joaquín Morales, en el seu llibre Història del Huasco, es referix a la migració de famílies en forma posterior al terremot. Lo que va obligar a moltes famílies de Vallenar a retirar-se a l'assent de Santa Rosa, entre ells les famílies Garín, Godoi, José Vares, Ventura Órdens, Tomás García i Javier Cruz. Ademés, algunes famílies més pudientes varen pujar al Huasco Alt tals com Pablo Páez, Nicolás Páez, Francisco Babsigalupi, Pedro Zalazar, Francisco Álvarez, Marcelino Godoi, Francisco Páez, José Osandón, Jerónimo Idiarte, Javier Bou, Rafael Páez i Hilario Mondaca.[3]
Una atra migració es va produir des de Copiapó a Vallenar com Larraonas, García, Fredes, Martínez, Zavala, Gall, Velis, Quevedo , Mancilla, Ustariz, Penya, Fumada, Ocaranza. I des de Coquimbo varen aplegar Aracena, Horta, Ferrers i Caldera.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «el+passat+Ocurri%C3%B3sele+a+una+santa+monja+dir,+a+això+de+les+dèu+i+mija+de+aquella+temerosa+nit&source=bl&ots=9XMCsn06oq&sig=WUezaRCD_I8sNun98CK06hqPwDM&hl=és-419&sa=X&ei=oJTfT4jfIoWk8gSz0o34Cg&vejau=0CEwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Recorts del passat (1814-1860)». Consultat el 18 de juliol de 2012. «"Ocurriósele a una santa monja dir, a això de les dèu i mija d'aquella temerosa nit, que sabia per revelació que la tremolació era precursor del fi del món (...) Va terminar al fi l'angustiat determini, i quan, fugint de terror, uns tancaven els ulls i uns atres es desmayaven, un repic general de campanes va vindre a anunciar al feliç Santiago que el Deu de les bondats, gràcies a les pregàries de les monges, havia perdonat al gènero humà"»
- ↑ Sayago, Carlos María (1874). «XII», Història de Copiapó (en espanyol), Copiapó: El Atacama, pp. 233.
- ↑ Morals, Luis Joaquín (1874). «XII», Història de Copiapó (en espanyol), Copiapó: El Atacama, pp. 63-64.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremotos de Copiapó de 1822» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.