Terremots de Yunnan de 1988
Els terremots de Yunnan de 1988, també coneguts com els terremots del 6 de novembre pels mijos chinencs, varen anar un parell d'events sísmics devastadors que varen sacsar els comtats de Lancang i Gengma, Yunnan, prop de la frontera en el estat de Shan, Myanmar, en la nit del 6 de novembre de 1988.[1]El terremot va tindre una magnitut de moment de 7,7 i va ser seguit 12 minuts més vesprada per un de 6,4. A estos terremots se'ls va assignar una intensitat sísmica màxima en China de IX i X, respectivament. 939 persones varen morir; més de 7.700 varen resultar ferides. Abdós terremots varen provocar danys i pèrdues econòmiques per valor de 270 millons de dólars nortamericans. Rèpliques moderadament grans varen continuar sacsant la regió, causant més víctimes i danys.
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]Les montanyes Shan estan travessades per falles d'esmonyida per a donar cabuda a la rotació de la corfa terrestre de la placa de la Sonda i la orogénesis com a resultat de la colisió Índia-Àsia, a on la Placa d'Índia està subempujada baix de la Placa Euroasiàtica. La montanyes Shan es varen formar per alçament a lo llarc de la zona de falla de la escarpa de Shan, una zona de cort inactiva i una falla d'espente a lo llarc de la seua base occidental.[2]Ubicada a l'est de la falla de la escarpa de Shan es troba la falla activa de Sagaing, una falla de transformació dextral que separa la placa de Birmània de la placa de la Sonda. En el llímit nort del replanell de Shan es troba la falla del riu Rojo, una falla dextral activa de 1000 quilómetros de llongitut.[3]
Els terremots en esta part del surest asiàtic generalment mostren mecanismes focals corresponents a falles d'esmonyida de rumbo poc profundes en el costat esquerre i en el costat dret.[4][5]La deformació per tall entre les falles del Riu Rojo i Sagaing provoca falles estil estanteria que es manifesten en falles predominantment dextrales dins del replanell de Shan.[6]Els sistemes sinistrales seguixen una tendència d'est a noreste o d'est a oest durant varis centenars de quilómetros, compensant els rius Mekong i Salween. Les estructures dextrales seguixen un rumbo noroest o nort-sur. Els terremots de 1988 varen ser el resultat de l'esmonyida a lo llarc d'una zona de falla dextral.[5]
El 12 de juliol de 1995, un atre terremot de magnitut 6,8 va sacsar la mateixa zona.[7]Va deixar a lo manco 11 morts, va destruir més de 100.000 vivendes i va danyar atres 42.000.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutEl terremot va poder haver segut provocat per la transferència de tensió dels acontenyiments de 1988.[6]
Terremot
[editar | editar còdic]Els terremots es varen originar a lo llarc de la zona de falla de Longlin-Lancang; una sorprenent estructura de 210 quilómetros de llarc de noroest a surest. La seua secció nort és un sol bri mentres que la secció sur comprén una anastomosis complexa de falles. Esta falla dextral, que es va formar entre principis i mediats del Mioceno, ha acumulat 17 quilómetros de desplaçament. La seua taxa d'esmonyida estimada és de 3,4 milímetros per any.[8]Anteriorment era una falla sinistral, ya que segons estudis geològics es varen observar 30 quilómetros de desplaçament lateral esquerre en un batolito.[9]
Es varen medir desplaçaments laterals drets d'1,4 a 2 metros a lo llarc de la ruptura de la superfície del terremot principal de 7,0. El Servici Geològic d'Estats Units va catalogar el terremot en 7,7.[10]També es va medir un menut component d'esmonyida per immersió. Estes ruptures de la superfície varen seguir a un rumbo nornoroeste durant uns 24 quilómetros. El primer terremot principal va trencar una zona de falla estimada de 53 a 70 quilómetros de llarc per 26 quilómetros d'ample que s'estenia de noroest a surest.[8]El desplaçament màxim de la superfície dextral medit va ser de 2,0 metros i el desplaçament vertical va ser de 0,5 metros.[9][11]La zona de la falla es va trencar a una velocitat estimada de 2 quilómetros per segon.[8]
Dotze minuts més vesprada, un terremot en una magnitut d'ona superficial de 7,2 es va produir a 63 quilómetros al nornoroeste del primer terremot.[12]En l'escala de magnitut de moment, va medir 6,4.[12]L'àrea de ruptura va ser casi el doble que la del terremot principal de 7,7. La seqüència d'events es considera un terremot doblet.[13][8]
Just abans del primer terremot principal, un terremot de 2,6 va precedir al desastre; va ser l'únic terremot previ registrat en la seqüència del terremot.
Els dos events són els terremots més grans que han afectat tant a la província de Yunnan com a l'estat de Shan des de 1970 i 1912, respectivament. El 5 de giner de 1970, un terremot de magnitut 7,1 va sacsar el comtat de Tonghai[14]i el 23 de maig de 1912, l'estat de Shan va sofrir un terremot de magnitut 7,9.[15]
Rèpliques
[editar | editar còdic]El 30 de novembre es va produir una gran rèplica de magnitut 6,1 que va provocar més ferits i danys.[12]Fins al 20 de decembre s'havien registrat més de 600 rèpliques.
Intensitat
[editar | editar còdic]El primer terremot principal va produir una tremolació al que se li va assignar un màxim de IX en l'escala d'intensitat sísmica de China.[16][17]Esta zona d'intensitat tenia una llongitut d'eix de 27 quilómetros, sent l'ample més ample de 8 quilómetros, cobrint un àrea de 170 quilómetros quadrats. S'estenia de noroest a surest des de Mujia fins al municipi de Zhutang. La seua frontera noreste es troba a lo llarc de la vora oriental del riu Heihe, a l'oest del municipi de Fubang. Es varen observar esmonyides de terra, ruptures de superfície, liqüefacció i falla del terreny.[13]
L'intensitat VIII va comprendre el municipi ètnic Xuelin Wa en el municipi de Mujia al nort i el municipi de Zhutang al surest. Dins d'esta zona estava el comtat de Ximeng a l'oest. Esta zona tenia una llongitut d'eix de 52 quilómetros i un esgambi de 20 quilómetros, cobrint una superfície de 820 quilómetros quadrats. Casi totes les cases de la regió es varen derrocar i molt poques varen quedar intactes. El terremot també va provocar esmonyides de terra i falles del terreny en tots els llocs.[13]
El comtat de Cangyuan en el nort fins a Shangyun i el comtat de Lancang en el sur estaven dins de l'àrea de VII. El llímit occidental també s'estenia fins al comtat de Ximeng, molt més allà de la frontera entre Birmània i China, fins al estat de Shan. Els danys varen ser menys greus, encara que algunes cases es varen derrocar. Les cases llaugeres varen permanéixer intactes i gran part dels danys a les cases comunes reportats varen incloure clavills en les parets. Es varen produir esmonyides de terra, clavills en el sol i ebullició d'arena. Esta zona cobria una gran superfície de 3.680 quilómetros quadrats.[13]
Es varen sentir tremolació de fortes a dèbils en Tailàndia, Laos, Vietnam i Bangladés. En Bangkok, Tailàndia, les persones que es trobaven en edificis de gran altura varen sentir tremolació dèbils. La intensitat de Mercalli evaluada en Chiang Mai va ser de VI, danyant alguns edificis.[18]
El segon terremot principal va tindre una intensitat màxima de X.[17][13]La zona incloïa el comtat de Gengma al nort i Yanshuai al sur, el municipi de Tuanjie i el comtat de Cangyuan a l'est i el municipi de Mengsheng i el comtat de Cangyuan a l'oest. Moltes cases varen colapsar totalment o varen quedar greument compromeses en esta zona. Molts edificis també varen sofrir greus danys. Les cases de construcció llaugera es varen derrocar o varen inclinar pels danys resultants de la ruptura. Es varen observar liqüefacció i fissures expulsant aigua. Esta zona és una elipse noroest en un eix major de 25 quilómetros i un eix menor de 8 quilómetros, cobrint un àrea de 160 quilómetros quadrats.[13]
La zona d'intensitat VIII s'estenia des de Gengma en el nort fins a Yanshuai i el municipi de Nuoliang en el sur. Poques cases varen quedar en peu i les cases llaugeres es varen inclinar. Els danys al terreny varen ser idèntics als observats en la zona de IX. Esta zona seguia una elipse noroest de 940 quilómetros quadrats.[13]
El nou llogaret de Aiguo, la ciutat de Gengxuan, el comtat de Gengma en el nort, al sur del riu Shuangjiang en l'est, al sur de Lancang Shangyun en el sur i a l'oest fins a Minliang del municipi de Menglai, el comtat de Cangyuan en l'oest estaven dins de la zona d'intensitat VII. Com a resultat, les cases d'atobó es varen derrocar per complet. L'intensitat VII es va sentir en un àrea de 3.020 quilómetros quadrats. L'intensitat VI del segon terremot va cobrir un àrea de 32.700 quilómetros quadrats.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «谨以此片 纪念澜沧11.6大地震三十周年(一)» (en chinenc). SOHU.com. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «Fault segmentation and active tectonic criteria of the Shan Scarp Fault Zone, Shan Plateau Region, Myanmar» (en anglés). ResearchGate. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «Stress evolution on active faults in the southwestern Yunnan region, southeastern Tibetan Plateau, and implications for seismic hazard» (en anglés). ScienceDirect. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «Fault Slip and GPS Velocities Across the Shan Plateau Definix a Curved Southwestward Crustal Motion Around the Eastern Himalayan Syntaxis» (en anglés). AGU. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ 5,0 5,1 «Active tectonics and earthquake potential of the Myanmar region» (en anglés). AGU. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ 6,0 6,1 «The July 11, 1995 Myanmar–China earthquake: A representative event in the bookshelf faulting system of southeastern Àsia observed from JERS-1 SAR images» (en anglés). ScienceDirect. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «M 6.8 - 158 km W of Jinghong, China» (en anglés). USGS. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Rupture process of November 6, 1988, Lancang-Gengma, Yunnan, China, earthquake ofM s=7.6 using empirical Green's function deconvolution method» (en anglés). ProQuest. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ 9,0 9,1 «Earthquake Geology of Myanmar» (en anglés). Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «M 7.7 - 145 km NW of Jinghong, China» (en anglés). USGS. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «Longling-Lancang fault zone in southwest Yuman, China» (en anglés). SPRINGER LINK. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Lancang—Gengma Earthquake: A Preliminary Report on the November 6, 1988, Event and Its Aftershocks» (en anglés). AGU. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 «1988年11月6日云南省澜沧-耿马7.6、7.2级地震» (en chinenc). Web Archive. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2021. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «Chinese Disclose That Quake In 1970 Killed About 10,000» (en anglés). Web Archive. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2018. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «Seismic damage to ancient monuments in Chiang Saen (Northern Thailand): implication for historical earthquakes in Golden Triangle area» (en anglés). National Library of Medicine. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «Significant Earthquake Information» (en anglés). NOAA. Consultat el 2023-11-11.
- ↑ 17,0 17,1 «Distribution of seismic intensities of the November 6, 1988, Lancang-Gengma earthquakes and their surface ruptures in Yunnan Province, China» (en anglés). SPRINGER LINK. Consultat el 2023-11-11.
- ↑ «THAILAND - STATE OF SEISMIC RISK MITIGATION IN THAILAND» (en anglés). Chulalongkorn University. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2022. Consultat el 2023-11-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremotos de Yunnan de 1988» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.