Escarpe de falla
Un escarpe de falla o escarpa de falla[1] és un escaló topogràfic produït pel moviment relatiu entre dos blocs d'una falla.[2] Els escarpes de falla són formats despuix de terremots i constituïxen evidència directa de la deformació de la corfa terrestre que acompanya a la sismicidad.[3] No obstant, no tots els grans terremots (Mw > 7) formen escarpes de falla.[3]
L'altura d'un escarpe nou és igual al component vertical del desplaçament de falla,[4] pero també es donen els casos en els que un escarpe de falla ha obtingut la seua forma actual de manera incremental per múltiples events sísmics.[3] En dits casos se'ls crida escarpe de falla multievento o escarpe de falla compost.[3] S'ha considerat que en escarpes de falla composts alçament relatius de 5 a 10 metros per cada event sísmic seria una situació comuna.[5]
Els escarpes de falles inverses poden ser prou sinuosos en manifestacions discontínues si l'àngul del pla de falla és baix.[3] Pel contrari, falles inverses d'alt àngul tendixen a produir escarpes més simples.[3]
La formació d'alguns escarpes esta acompanyada un plegament de la superfície.[3]
Els escarpes de falla estan relacionats en roques molt fracturades i breches.[6]
En regions la geologia de les quals compon principalemnte de roques cristalines (i.g. granit, gneiss, esquisto) pot resultar difícil distinguir un escarpe de falla d'un escarpe d'orige erosivo.[7]
Desenroll posterior
[editar | editar còdic]La velocitat de degradació d'un escarpe de falla és variable i depén entre atres coses del clima i de la litologia.[3] Els escarpes de falles reversas desenrollats en roques de basamento tendixen a mantindre's més temps que els escarpes de falla equivalents formats en sediment no consolidades.[3] Per al cas de sediment no consolidats en clima àrit un escarpe de falla pot borrar-se un en tan poc temps com un dia com aixina be persistir un o dos mil anys.[3]
En alguns escarpes no-composts s'ha intentat relacionar l'àngul del talús en l'edat del sisme que va formar el escarpe, no obstant estes aproximacions poden tirar grans errors.[1]
Els escarpes originats a partir d'un escarpe de falla pero a on l'erosió ha alvançat destruint completament la part exposta del pla de falla es coneix com escarpe de falla residual.[8][9]
Erosió de escarpes de falla composts
[editar | editar còdic]Els agents erosivos tendixen a fer desaparéixer les diferències topogràfiques entre el bloc solevantado i l'afonat erosionant abans el primer, en pertorbar-se el perfil d'equilibri local. Els cursos d'aigua produïxen una erosió de diferents graus en el bloc solevantado, lo que en grans escarpes composts genera facetes trapezoidals de falla, que en alvançar l'erosió devenen en facetes triangulars de falla.[10] Si l'encauzamiento de la ret fluvial (o torrencial) progressa a un ritme menor que l'alçament intermitent del bloc es formaran valls penjades,[11] que configuren clavills en el escarpe en facetes trapezoidals o triangulars visibles en la parts altes. Si l'efecte de l'erosió supera al ritme de l'alçament del bloc que s'alça, el escarpe de falla desapareixerà.[11]
Els escarpes de falla inversa que han creixcut de forma incremental solen estar amagats per removiment de massa.[3]
Es considera que en un escarpe de falla compost els terremots que contribuïxen al seu desenroll poden desprendre i depositar coluviones en la seua base (falca de coluviones), sobre el qual es després desenrolla un sol.[3] Per conseqüència, la alternacia de coluviones i paleosuelos en la base un escarpe, abdós potencialment datables, poden revelar l'història de la falla i el escarpe.[3]
Sedimentación
[editar | editar còdic]El bloc afonat tendix a acumular aigua o sediment.[3] A gran escala es pot formar a partir d'un escarpe de falla en un bloc gran sobre un atre afonat palmitos aluvials, els quals es conserven be en zones àrides.[11] Dits palmitos es coneixen en vàries de les grans fosses tectónicas cridades rift que els seus costats estan a sovint composts per escarpes de falla.[12] També s'han descrits palmitos aluvials que creuen escarpes de falla en la Precordillera Argentina i el Valle de la Mort en Califòrnia.[11]
Escarpes de llínea de falla i escarpes de flanc de plegament
[editar | editar còdic]
Els escarpes de llínea de falla no deuen confondre's en els escarpes de falla ya que els primers es comencen a formar per erosió a lo llarc d'una falla preexistente.[13]
Un atre tipo de escarpe que es tendix a confondre en els escarpes es falla són els escarpes de flancs de plegament també cridats escarpes de monoclinalés.[8] Estos escarpes són el producte de la deformació de la superfície, possiblement dalt d'una falla cega.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Revista de l'Associació Geològica Argentina.14(1)
- ↑ Alain Foucault i Jean-François Raoult Diccionari de Geologia. Masson, 1985. p. 103.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Zuchiewics, Witold (2004). «Seismotectonic geomorphology», A.S. Goudie (ed.). Encyclopedia of Geomorhology (en anglés), Routledge, pp. 941-943. ISBN 0–415–27298–X.
- ↑ Alfonso Meléndez Hevia, Fernando Meléndez Hevia: Geologia. Editorial Paraninfo, 1985, p. 210.
- ↑ Arthur N Strahler. Physical Geography. New York: John Wiley & Sons, Inc, 1960, second edition, p. 475
- ↑ Thornbury, 1954, p. 254.
- ↑ Young (2004). «Escarpment», A.S. Goudie (ed.). Encyclopedia of Geomorhology (en anglés), Routledge, pp. 337-340. ISBN 0–415–27298–X.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Episodes Journal of International Geoscience.13(4)
- 256-263.
- ↑ Zuchiewics, Witold (2004). «Fault and Fault Scarp», A.S. Goudie (ed.). Encyclopedia of Geomorhology (en anglés), Routledge, pp. 362-364. ISBN 0–415–27298–X.
- ↑ Gutiérrez, 2008, p. 37.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Gutiérrez, 2008, p. 38.
- ↑ Frostick, Lynne (2004). «Rift valley and rifting», A.S. Goudie (ed.). Encyclopedia of Geomorhology (en anglés), Routledge, pp. 849-852. ISBN 0–415–27298–X.
- ↑ Thornbury, 1954, p. 246.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escarpe de falla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.