Terremot de Nōbi de 1891
El terremot de Nōbi (濃尾地震 Nōbi Jishin?), gran terremot de Nōbi (濃尾大地震 Nōbi Daijishin?) o terremot de Mine-Owari (美濃尾張地震 Mine-Owari Jishin?) va ser un moviment telúric que va sacsar les antigues províncies japoneses de Mine (sur de la prefectura de Gifu) i Owari (oest de la prefectura de Aichi), en la planura de Nōbi, en la matinada del 28 d'octubre de 1891 en una magnitut d'ona superficial de 8,0.[1] L'event va ser el terremot històric més potent registrat terra adins en el archipèlec japonés.[2]
El terremot va ocórrer en un moment a on Japó estava tenint una transformació cap a una nació industrialisada i estava conseguint alvanços en l'enteniment científic en molts camps. El dany del terremot va ser extens i va haver més de 7200 morts i més de 17 mil ferits.[3][2] Els varis quilómetros de falles visibles que es varen obrir en la superfície de la terra varen ajudar als científics a estudiar de millor manera els escarpes de falles que els terremots generen ocasionalment.[2]
Prefacio
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Grans terremots de Ansei.
Els registres històrics de terremots i tsunamis en Japó s'estenen molt més arrere en el temps que qualsevol atre país que voreja la conca del Pacífic (el primer documentat en l'any 416). Estos documents històrics, per eixemple, varen recolzar la verificació de la data del terremot de Cascadia de 1700 que va ocórrer en el Pacífic Noreste en Amèrica del Nort. El dilema dels terremots en Japó es va tornar en una prioritat despuix del terremot de Ansei-Nankai de 1854 que va devastar el suroest del país. En l'arribada de la era Meiji en 1868, el govern feudal dels samurái va ser reemplaçat per un imperi que va escomençar a enfocar-se en l'alvanç de la societat japonesa cap als estàndarts occidentals, sobretot en les ciències.[4]
Mentres el govern s'enfocava en dur experts estrangers (oyatoi gaikokujin) durant la construcció de l'infraestructura moderna del país, l'alta sismicidad de Japó va demostrar ser un laboratori ideal per a l'establiment de la nova ciència de la sismologia. En 1876, John Milne va aplegar des d'Anglaterra per a ensenyar en el Colege Imperial d'Ingenieria en Tòquio. Despuix del terremot del 22 de febrer de 1880, l'atenció de Milne es va enfocar principalment a la sismologia com a àrea primària d'estudi. El terremot també va donar orige a la Societat Sismológica de Japó, que va ser una organisació per a ajudar a científics estrangers a coordinar els seus esforços. Poc despuix, els japonesos varen crear la seua pròpia organisació (la Agència Meteorològica de Japó) per a tindre control d'un sistema de reportes de terremots, creat prèviament per Milne. Per últim, el sistema i el terremot de 1891 varen donar informació al sismólogo Fusakichi Omori per a desenrollar una llei de decaiguda per rèpliques.[5]
Configuració tectónica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Terremots en Japó.
Les quatre principals illes japoneses de Kyushu, Shikoku, Honshu i Hokkaido estan posicionades en forma convexa apuntant cap a l'Oceà Pacífic, mentres que les fosses oceàniques que formen la frontera oest de la placa del Pacífic són convexas en la direcció oposta, cap a Eurasia. La corfa continental sobre les zones d'subducción abans estaven associades en la placa euroasiàtica, pero el nort de Honshu i Hokkaido recentment han segut tractats com a part de la placa nortamericana, per un llímit no ben definit entre Siberia Oriental i Alaska, formant un nou llímit en el perímetro oriental del mar de Japó. Esta porció de la corfa ha segut conegut localment com la placa de Okhotsk. La vora suroest de la placa és conegut com Llínea Tectónica de Itoigawa-Shizuoka. Dita llínea és una zona de falles que travessa l'ample del centre de Honshu, pero no ha generat grans terremots en els últims 950 anys. Cap a l'oest s'ubiquen les falles de Atera, Miboro, Atotsugawa i Nōbi que han produït grans terremots en els últims sis sigles. Dos d'eixos events varen ocórrer després de la ruptura del terremot de 1891: el terremot de Mikawa de 1945 que va impactar prop de Nagoya en la falla de Fukozu, i el terremot de Fukui de 1948 que va ocórrer prop de la mar de Japó.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Muramatsu, Ikuei: Nōbi Jishin no Magnitude (濃尾地震のマグニチュード?) Jishin Dai 2 Shuu (『地震 第2輯』?) 15, 4, 1962, pp.341-342, JOI: JST.Journalarchive/zisin1948/15.341 Plantilla:Ja icon
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bolt, B. (1981). Terremots, Editorial Reverté, pp. 38-40. ISBN 84-291-4602-4.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaElnashai_p969 - ↑ 4,0 4,1 (2012).«Active Faults of the World».Cambridge University Press.
- 395–399, 434, 435.
- ↑ (2002).«International Handbook of Earthquake & Engineering Seismology».Academic Press.
- 5, 6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Nōbi de 1891» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.