Terroir
Terroir (/tɛʁwaʁ/) és un terme francés que equival al terme espanyol terruño.[1][2] Abdós provenen del llatí terra.[3][1] El seu us s'ha estés a atres llengües per a designar a una extensió geogràfica ben delimitada i homogénea (no necessàriament corresponent a alguna divisió política) que presenta alguna particularitat cridanera en la seua producció agrícola. Originalment va ser un terme francés per al vi, el café i el té usat per a denotar les característiques especials que la geografia, la geologia i el clima d'un determinat lloc otorguen a determinades varietats.
Significat
[editar | editar còdic]Atenent a l'us original de la paraula, tant en francés com en espanyol, es tracta d'un espai concret, tangible i cartografiable, que es pot definir a través de diversos factors geològics i geogràfics (pedológicos, geomorfològics, hidrològics, climatològics, microclimáticos, etc.).[2]
Al mateix temps deu posseir una dimensió cultural que reflectixca directament la societat humana que ho explota. Este aspecte es comprova freqüentment en l'utilisació lliterària i identificativa de la paraula terroir. cal destacar que el significat de terroir/terruño i territori (en llatí: territorium), pese a tindre idèntica etimologia no són del tot equivalents (un territori pot comprendre varis terroirs dedicats a explotar distints recursos).
El terme terroir és un galicisme molt freqüent quan es parla d'agricultura i especialment de vi, aplegant a aplicar-se casi a escala parcelaria (ya que la calitat del vi depén fortament de les condicions locals). Es poden distinguir varis terroirs, cridats pagaments o terruños en espanyol, dins d'una mateixa denominació d'orige en funció del microclima (característiques del sol, hores de sol, precipitacions, vent, altitut, etc.) i les tècniques locals de vinificación i viticultura.
Vins de terruño o pagament en Espanya
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Vi de Pagament.
Espanya té una llarga tradició vinícola i posseïx la major superfície de vinyes del món. Per a protegir l'identificació i l'orige geogràfic dels seus vins, en els anys 1930 va escomençar a implantar les denominacions d'orige (DO) que es varen estendre en els anys 1980 junt en les indicacions geogràfiques protegides (IGP). Pero estes classificacions no servixen per a definir i protegir el terroir/terruño, que requerix una zonificación geogràfica més precisa combinada en el reconeiximent de tècniques de vinificación i cultiu de la vinya tradicionals. El desenroll de les Dos va comportar l'abandó de les pràctiques ancestrals i de les antigues vinyes –a sovint situats en zones escarpadas o en pendents, com en la Ribera Sacra (Galícia) i en el Penedés (Catalunya)— que eren el signe distintiu dels vins de terruño: les grans cooperatives i grans companyies varen estendre les vinyes en terres fèrtils de més fàcil accés i varen desenrollar noves tècniques de vinificación per a assegurar-se unes collites més abundants i més homogénees. La majoria dels menuts viticultores que produïxen vins de terruño consideren que els consells reguladors de les Dos representen a les grans empreses i no els tenen en conte.[4]
Entre els grans productors de vi, Espanya és l'únic país europeu que no dispon d'un sistema de zonificación que permeta establir terruños a on es produïxen vins d'alta calitat, llevat en el Priorat (Catalunya) i en El Bierzo[5] (León). Una tímida zonificación s'està iniciant dins d'algunes denominacions d'orige de Jerez i de Catalunya. La llista del patrimoni mundial de l'Unesco inclou 16 vins de terruño repartits entre Portugal, Hongria, Itàlia, França i Alemània, pero cap en Espanya que és el tercer productor mundial de vi.[4]
Part dels viticultores de terruños, crítics, sommeliers i enólogos espanyols demanen canvis en les polítiques referents al vi, i consideren que el sistema de les denominacions d'orige és obsolet. Demanen que l'Estat establixca una delimitació dels terruños dins de les Dos, a saber una diferenciació de les terres vinícoles que incloga la geologia i la naturalea del sol, i demarcació per pobles, llogarets, parceles i subregiones,[6] seguint el model dels terroirs de Borgoña que s'aplica en el Priorat.[4] i en El Bierzo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Definició de terruño. Julián Pérez Porte i María Merino, 2008-2017 - Definicion.de. Consultat el 15 de maig de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 vore_seccion=2&vs_data=200108&vs_notícia=998546913 'Terroir'/terruño: clau mal coneguda del millor vi. Juancho Asenso, El Món Va vindre, 23 d'agost de 2001. Consultat el 15 de maig de 2017.
- ↑ terroir. Diccionari del Centre de ressources textuelles et lexographiques (CNRTL). Consultat el 15 de maig de 2017. (francés)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 The political economy of wine: How terroir and intra-sector dynamics affect land use in Spain. Pablo Alonso Gonzalez, Eva Parga-Dans, Alfredo Macías-Vázquez. Land Use Policy, Elsevier Ltd, 2017. Vol. 66, pp. 288-292.
- ↑ «Classificació de la vinya per municipis, parages i parceles». C.R.D.O. BIERZO. Consultat el 16 de maig de 2021.
- ↑ RIVAR.6(17)
- 62–89.ISSN 0719-4994.doi:10.35588/rivar.v6i17.3916.Consultat el 2025-08-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terroir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.