Anar al contingut

Tesor de Loch Arkaig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Loch Arkaig en Lochaber.

El tesor de Loch Arkaig, també conegut com el Or jacobita, era una gran cantitat d'espècies proveïda per Espanya per a finançar l'alçament jacobita en Escòcia en 1745. Es rumorea que encara permaneix amagat en el Loch Arkaig (llac Arkaig) en Lochaber.

Antecedents

[editar | editar còdic]

En 1745, el príncip Carlos Eduardo Estuardo va aplegar a Escòcia des de França i va reclamar els trons d'Escòcia, Anglaterra i d'Irlanda, en nom del seu pare, Jacobo Estuardo. Si ben Carlos va sostindre que la seua aventura era recolzada per Luis XV de França i que l'arribada de tropes franceses a Escòcia era imminent, en realitat França no tenia intenció alguna d'intervindre en defensa dels Estuardo; no obstant, algun respal financer llimitat va ser proveït tant per Espanya com pel papa Benedicto XIV.

Espanya va prometre unes 400.000 lliures (o Louis d'or) mensuals per a la causa jacobita; no obstant, enviar els diners a l'eixèrcit rebel era difícil. El primer conte (enviada per mig del germà de Carlos, Enrique, qui residia en França) va ser despachada en 1745. La balandra francesa Hazard (renombrada Príncip Carlos) va dur en èxit els seus cabals a la costa occidental d'Escòcia. Desafortunadament per als jacobites, els cabals varen ser pronte capturats pel clan Mackay, els membres del qual eren lleals al rei Jorge II de Gran Bretanya.[1]

Arribada del tesor

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El príncip "Charlie" més vesprada va acusar a MacPherson de desfalc.

En abril de 1746, els navío Mars i Bellona varen aplegar a Escòcia en 1.200.000 lliures (un atre abonament espanyol, més un gran suplement francés); no obstant, en enterar-se de la derrota jacobita en la Batalla de Culloden el 16 d'abril, els navío es varen marchar, despuix de descarregar solament els diners espanyols en Loch nan Uamh, Arisaig, el 30 d'abril[2] (el mateix lloc des d'a on el príncip havia desembarcat l'any anterior i a on s'embarcaria més vesprada a França). Aixina, varen aplegar sèt cofres de diners espanyols a Escòcia. Com la causa jacobita estava perduda per a llavors, en l'eixèrcit dispers i el príncip i els seus lloctinents amagats, es va planejar que els diners s'utilisara per a assistir als seguidors de la causa jacobita, que estaven sent somesos a la brutalitat de les forces governamentals del duc de Cumberland,[3] i per a facilitar l'escape dels líders jacobites al continent.

Sis cofres (un va ser furtat per McDonald i els hòmens de Barrisdale[4]) varen ser duts al Loch Arkaig (al nort de Fort William, en les Highlands) i amagats. La seua ubicació secreta va ser confiada a Jon Murray de Broughton, un dels fugitius jacobites. Murray va escomençar la distribució als caps del clan, pero quan va ser aprehendido pel govern (i, més vesprada, convertit en evidència d'estat)[5] el tesor va ser confiat primer a Donald Cameron de Lochiel, el cap del clan Cameron, i després a Macpherson de Cluny, cap del clan Macpherson. Cluny va ser amagat en una cova en Ben Alder, que es va fer coneguda com "la gàbia",[6] i quan Carlos es va reunir en ell allí breument, Cluny encara tenia control sobre els diners, que seguia amagat en Arkaig.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kybett, Sunan McLean (1988). Bonnie Prince Charlie: A biography, Unwin, págs. 192-193, ISBN 0-04-440387-9.
  2. Kybett, Sunan McLean (1988). Bonnie Prince Charlie: A biography, Unwin, págs. 216-217, ISBN 0-04-440387-9.
  3. Mackie, J. D. (1964). A History of Scotland, Penguin, pág. 274
  4. The Clan Donald histories.
  5. Gazetter for Scotland [1] archivat en Wayback Machine..
  6. El història de la "gàbia de Cluny" va ser posteriorment immortalisada en la novela de Robert Louis Stevenson Kidnapped.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cameron, Archibald. Memorial Concerning the Locharkaig Treasure (Stuart Papers, the Royal Collection, Vol. 300, Nº 80).
  • Kybert, Susan Maclean. Bonnie Prince Charlie: A biography. Unwin, 1988. ISBN 0-04-440387-9, pp. 191, 215–16, 224, 245, 257, 267.


Referències

[editar | editar còdic]