Tesor de Mâcon

Archiu:MaconTreasure-BM.JPG

Tesor de Mâcon

El Tesor de Mâcon és el nom d'un tesor d'argent de l'Antiga Roma trobat en la ciutat de Mâcon, a l'est de França, en 1764. Poc despuix del seu descobriment, la major part del tesor va desaparéixer, i solament es varen identificar 8 estatuillas i un plat d'argent com a part de la troballa original. Tots estos objectes es troben ara en el Museu Britànic de Londres.

Descobriment

En 1764, es va trobar un gran tesor d'argent romà en Mâcon, Borgoña. Els primers informes sugerixen que el tesor incloïa més de 30.000 monedes d'or i argent, una àmplia gama de joyes, cinc plats i un gran número de figures d'argent. La majoria d'estos objectes varen desaparéixer, presumiblement per a ser fosos pel valor dels seus lingots. Del tesor original únicament queden huit estatuillas i un plat d'argent. Les estatuillas varen ser llegades per l'administrador del museu Britànic —a partir de 1814— i filántropo Richard Payne Knight, mentres que el plat va ser adquirit pel museu com a part de la colecció del Duc de Blacas als seus hereus en 1867.

Disposició original

Les estatuillas provablement formaven part d'un santuari o altar públic o domèstic per al cult local. Una figura gravada en el medallón central del plat mostra a un home abocant una libaació en un altar. Basant-se en l'antiguetat de les últimes monedes trobades en el tesor —cap de les quals és posterior a l'emperador romà Galieno—, els arqueòlecs han estimat que el tesor té el seu orige en la segona mitat de el III, quan esta part de la Galia s'enfrontava a l'insurrecció durant la [[crisis del sigle III|crisis de el III]].

Bibliografia

• D. Strong, Greek and Roman Silver Plate (British Museum Press, 1966)
• L. Burn, The British Museum Book of Greek and Roman Art (British Museum Press, 1991)
• S. Walker, Roman Art (British Museum Press, 1991)