Tesor dels Almadenes

El Tesor dels Almadenes és un conjunt de vàries peces ibèriques, datades a finals de el II, trobades casualment en 1926 per una família d'agricultors en les seues terres de llabor en la zona del Cerro del Peñón (Alcaracejos), prop de la Mina de Almadenes, d'a on rep el seu nom.^[1]^[2] Actualment s'expon en el Museu Arqueològic de Còrdova.

Història

La troballa va ser narrada en el Bolletí de la Real Acadèmia de Còrdova uns anys despuix del descobriment:

En 1925 llaurant Manuel Fernández, de Villaralto, les seues terres del Cerro del Peñón [Alcaracejos], va notar que la reixa havia travat i tret mig al descobert un gorc metàlic, pero creent que seria una de tantes de ferro que els miners solen tirar per inservibles, no va donar importància al cas. A l'any següent [1926], les seues germanes Otilia i Catalina, que pasturaven el ganado en eixe mateix lloc, es varen decidir a desenterrar el gorc i valent-se dels seus cayados varen experimentar la sorpresa de trobar en ella, molt corroídas per l'acció del temps, multitut de monedes i objectes de luciente argent.

Samuel dels Sants. Bolletí de la Real Acadèmia de Còrdova, 1928.

Els agricultors varen vendre les peces al subdelegat de Farmàcia en Pozoblanco Moisés Moreno Castro qui, a mitan de juliol de 1928,^[3] les va entregar a Antonio Carbonell per a la seua conservació en el Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova.^[1] El director del museu, Samuel dels Sants, va registrar este conjunt de peces erròneament com a «tesor de Pozoblanco», possiblement perque els térmens municipals de la comarca d'Els Pedroches havien segut configurats recentment en 1909, per lo que moltes publicacions varen identificar erròneament el seu orige en este municipi, encara que el seu orige és Alcaracejos.^[4]

En 1929 va ser expost en el Palau Nacional de Montjuïc durant l'Exposició Internacional de Barcelona.^[5]

Peces del tesor

Erro al crear miniatura:

Algunes peces del tesor expostes en el Museu Arqueològic de Còrdova.

Al voltant de 200 monedes, la majoria denarios de la série republicana de la ceca de Roma, a excepció de cinc ibèrics procedents de les cecas de Arsaos, Bolskan, Kalkusken, Iltirta i Turiaso.^[1]
7 gots.^[1]
7 fíbulas.^[1]
2 torques.^[1]
8 plaques circulares.^[1]
Anells i polseres.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Institut Andalús de Patrimoni Històric, Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia. «Mina de Almadenes». Base de senyes Patrimoni Immoble d'Andalusia. Consultat el 11 d'octubre de 2018.
↑ museosdeandalucia.és. «Obres singulars: Tesor dels Almadenes». Consultat el 11 d'octubre de 2018.
↑ Bolletí de la Real Acadèmia de Còrdova de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts.7(21)
27–60.ISSN 0034-060X.Consultat el 2022-10-11.
↑ Art, arqueologia i història.(13)
111–115.ISSN 1133-9918.Consultat el 2022-10-11.
↑ Catàlec històric i bibliogràfic de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929-1930) - VOLUMEN I (en és), Real Acadèmia de l'Història. ISBN 978-84-96849-34-1.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de Los Almadenes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[iaph-mina-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Institut Andalús de Patrimoni Històric, Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia. «Mina de Almadenes». Base de senyes Patrimoni Immoble d'Andalusia. Consultat el 11 d'octubre de 2018.

[maeco-2] useosdeandalucia.és. «Obres singulars: Tesor dels Almadenes». Consultat el 11 d'octubre de 2018.

[3] Bolletí de la Real Acadèmia de Còrdova de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts.7(21)
27–60.ISSN 0034-060X.Consultat el 2022-10-11.

[4] Art, arqueologia i història.(13)
111–115.ISSN 1133-9918.Consultat el 2022-10-11.

[5] Catàlec històric i bibliogràfic de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929-1930) - VOLUMEN I (en és), Real Acadèmia de l'Història. ISBN 978-84-96849-34-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]