Test de divergència
En matemàtiques, el test de divergència del terme n-ésimo o test del terme[1] és un test simple per a evaluar la divergència d'una série infinita:
- Si , llavors divergix.
Este test per lo general no posseïx nom específic que ho identifique.[2]
Us
[editar | editar còdic]A diferència dels criteris de convergència més potents, el test del terme no pot demostrar per sí solament que una série convergix. En particular, l'inversa del test no és verdadera; tot lo que és possible afirmar és que:
- Si llavors pot ser o no convergent.
La série harmònica és un eixemple clàssic d'una série divergent els térmens de la qual tendixen a zero.[3] La série del tipo p,
ejemplifica els possibles resultats del test:
- Si p ≤ 0, llavors el test del terme indica que la série és divergent.
- Si 0 < p ≤ 1, els resultats del test del terme no són concloents, pero la série és divergent pel test integral de convergència.
- Si 1 < p, els resultats del test del terme no són concloents, pero la série és convergent, pel test integral de convergència.
Demostració
[editar | editar còdic]El test per lo general es demostra en la seua forma contrapositiva:
- Si convergix, llavors
Manipulació del llímit
[editar | editar còdic]Si sn són les sumes parcials de la série, llavors la suposició de que la série convergix implica que
per a algun número s. Llavors[4]
Criteri de Cauchy
[editar | editar còdic]La suposició que la série és convergent significa que satisfà el test de convergència de Cauchy: per a cada existix un número N tal que
és vàlit per a tot n > N i p ≥ 1. Fent p = 1 s'obté la definició inicial[5]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Kaczor p.336
- ↑ Per eixemple, Rudin (p.60) ho cita en la seua forma contrapositiva sense donar-li un nom. Brabenec (p.156) solament ho denomina test del terme n-ésimo. Stewart (p.709) ho denomina Test de la divergència.
- ↑ Rudin p.60
- ↑ Brabenec p.156; Stewart p.709
- ↑ Rudin (pp.59-60) utilisa esta idea de demostració, començant en una expressió diferent del criteri de Cauchy.
Referències
[editar | editar còdic]- Brabenec, Robert (2005). Resources for the study of real analysis, MAA. ISBN 0-88385-737-5.
- Hansen, Vagn Lundsgaard (2006). Functional Analysis: Entering Hilbert Space, World Scientific. ISBN 981-256-563-9.
- Kaczor, Wiesława and Maria Nowak (2003). Problems in Mathematical Analysis, American Mathematical Society. ISBN 0-8218-2050-8.
- Rudin, Walter (1976). Principles of mathematical analysis, 3i edició, McGraw-Hill. ISBN 0-07-054235-X.
- Stewart (1999). Calculus: Early transcendentals, 4i edició, Brooks/Cole. ISBN 0-534-36298-2.
- Șuhubi, Erdoğan S. (2003). Functional Analysis, Springer. ISBN 1-4020-1616-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Test de divergencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.