Anar al contingut

Tetraquark

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:TQ EB ape hyp r1 8 r2 14 Act 3D Sim.jpg
Tetraquark
Archiu:Caps block 0 caps block 1 ape hyp r1 8 r2 14 Act 3D Sim.jpg
Tubos de fluix de color produïts per quatre càrregues estàtiques de quarks i antiquarks, calculats per mig de QCD reticular. El confinament en la cromodinámica quàntica conduïx a la producció de tubos de fluix que conecten les càrregues de color. Els tubos de fluix actuen com a potencials atractius de tipo corda QCD.

En física de partícules, un tetraquark és un posada compost de quatre quarks. Durant vàries décades es va tractar de partícules hipotètiques, en deteccions possibles entre 2003 i 2022, finalment en 2022 es va acceptar que les deteccions en el LHC del CERN en certea es corresponien en tetraquarks. En principi, un estat tetraquark pot donar-se en cromodinámica quàntica, la moderna teoria quàntica de l'interacció forta, que explica tant l'estructura del núcleu com dels hadrones. Només en 2022 es va considerar provada l'existència d'estats de tetraquarks. Qualsevol estat estable d'un tetraquark és un eixemple d'hadrón exòtic, que es troba fòra del model de quarks. En l'actualitat s'han detectat experimentalment un bon número de tetraquarks i pentaquarks.[1]

Història

[editar | editar còdic]
  • En 2003, una partícula anomenada "X(3872)" pel experiment Belle en Japó, va ser proposta com a candidata per a ser un tetraquark.[2] El nom "X" és un nom provisional, lo que indica que encara hi ha algunes preguntes a respondre sobre les seues propietats. El número entre paréntesis és la massa de la partícula en MeV.
  • En 2004, l'estat "DsJ(2632)",vist en l'experiment SELEX del Fermilab, va ser sugerit com un possible candidat a tetraquark.
  • En 2009, el Fermilab va anunciar que havien descobert una partícula anomenada "I(4140)", que podria també ser un tetraquark.[3]

Hi ha també referències de que la partícula "I(4660)", descoberta en l'experiment Belle en 2007, podria ser un estat de tetraquark.

  • El 30 de juny de 2020, el LHCb va anunciar la detecció experimental d'un tetraquark.[6]
  • El 5 de juliol de 2022, el primer parell de tetraquarks varen ser descoberts en el LHC, de el CERN, despuix d'una llarga pausa de l'accelerador.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. “Observation of New Resonances Decaying to J/ψK+ and J/ψϕ” . Physical Review Letters 127 (8). doi:10.1103/PhysRevLett.127.082001. PMID 34477418. Bibcode2021PhRvL.127h2001A.
  2. D. Harris. «The charming case of X(3872)». Symmetry Magazine. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2010. Consultat el 17 de decembre de 2009.
  3. http://www.universetoday.com/2009/03/18/new-particle-throws-monkeywrench-in-particle-physics/
  4. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2011. Consultat el 7 de juliol de 2013.
  5. http://physics.aps.org/articles/v6/69
  6. Tcccc tetraquark
  7. «LHCb discovers three new exotic particles» (en en). CERN. Consultat el 2022-11-18.