Theodor W. Hänsch

Theodor Wolfgang Hänsch (Heidelberg, Alemània, 30 d'octubre de 1941) és un físic alemà.

Va compartir una mitat del Premi Nobel de Física en 2005 en John L. Hall, per les seues contribucions en el desenroll de la espectroscòpia basada en el làser. L'atra mitat del premi va ser para Roy J. Glauber.

Un dels seus estudiants, Carl I. Wieman, va rebre el Premi Nobel de Física en 2001.

Va estudiar física en la Universitat de Heidelberg, a on va fer el seu doctorat en 1969. Es va anar a realisar estudis posdoctorales en els Estats Units, i va ser professor de física en la Universitat de Stanford de 1975 a 1986. Des de 1986 ha segut Director en el Institut Max Planck d'Òptica Quàntica i professor de Física Experimental en la Universitat Ludwig Maximilians de Munich. Els seus principals camps d'investigació són les d'alta precisió làser d'espectroscòpia d'hidrogen i elements similars i l'investigació dels gasos quàntics ultrafríos.

Hänsch ha rebut numerosos premis científics. Entre uns atres va ser guardonat en el Premi Gottfried Wilhelm Leibniz de la Comunitat Alemana d'Investigacions en 1988. Dos voltes —en 1998 i 2000— va rebre el famós Premi d'Investigació Philip Morris. En 2006 li conferixen la Großi Bundesverdienstkreuz mit Stern (Gran Creu del Mèrit en Estrela) de la República Federal d'Alemània. En 2005 va ser guardonat en el Premi Nobel de Física en el marc experiments d'alta precisió d'espectroscòpia làser.

[[Categoria:Acadèmics de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts ]] [[Categoria:Alumnat de l'Universitat de Munich ]] [[Categoria:Doctors per l'Universitat de Heidelberg ]]