Thunnus thynnus

Thunnus thynnus

Eixemplar de tonyina roja en un aquari d'Osaka.

La tonyina roja (Thunnus thynnus), també conegut com a tonyina comuna o tonyina d'aleta blava, és una espècie de peix actinopterigio perciforme de la família dels escómbridos. Solquen tots els oceans i mars del planeta, llevat les aigües polars. Pot alcançar 3,65 metros de llarc i 680 quilos de pes, i viure fins a 30 anys. El seu disseny hidrodinàmic li permet nadar a 70 quilómetros per hora i sumergir-se a casi 1000 metros de profunditat. A diferència de la majoria dels atres peixos, té un sistema circulatori de sanc calenta que li dota d'una gran capacitat d'adaptació i li permet estendre's des del Àrtic fins als tròpics.

El seu consum està molt estés. En conseqüència, la sobrepesca amenaça la supervivència de la tonyina roja, la població de la qual ha disminuït en grans proporcions en tot el planeta, per lo que organismes com la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT en anglés o CICAA en espanyol), la Unió Europea i diversos països estan posant en marcha quotes i reglamentació de la peixca per a la seua conservació. Ya no es peixca en les aigües del mar Negra i del mar Caspio.

Característiques

La tonyina roja atlàntica és capaç de superar els 400 quilograms en pes i alcançar fins a 679, i rivalizar en el marlín negre i el marlín blau de l'Atlàntic. A lo llarc de l'història la tonyina roja ha segut molt apreciat com a aliment per als humans. El valor en el mercat ya era alt des dels temps de la Grècia Antiga i se sap que ya els fenicios comerciaven en la seua carn. Més allà del seu valor comercial com a aliment, el seu gran tamany, velocitat i força que desplega com depredador ha atret l'admiració des d'antic de peixcadors, de la mateixa manera que escritors, deportistes, banquers i científics.

La tonyina roja és ademés la base d'una de les pesquería més lucratives del món. Els eixemplars de mig i de gran tamany estan molt perseguits pel mercat japonés, a on es consumixen com sushi i sashimi. Esta importància comercial està duent a l'espècie a la sobrepesca. La Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) va afirmar en octubre de 2009 que l'estoc de tonyina roja ha descendit dramàticament, fins al 72 % en la costa atlàntica oriental i un 82 % en la costa occidental. El 16 d'octubre de 2009 en Mónaco es declara a la tonyina roja en perill d'extinció. En 2010 els ministres europeus, en especial el ministre francés d'ecologia varen defendre que es pose un llímit internacional a les captures. La UE, qui és la responsable de la major sobrepesca de tonyina, després es va abstindre de votar per a protegir l'espècie del comerç internacional. Des de l'any 2006 existix un pla de recuperació de la tonyina roja en el Mediterràneu Oriental, i este pla ha sofrit alteracions en 2008 i ya està donant fruts.

La tonyina roja és capturat per al mercat comercial per peixcadors professionals usant tècniques de sege, peixca en palangre i arpón. Des de 1930 la tonyina roja ha segut el premi més important de totes les espècies que poden capturar un peixcador deportiu, particularment en Estats Units, pero també en Canadà, Espanya, França i Itàlia. En Espanya està prohibida la seua peixca deportiva, solament captura i solta en uns permissos especials.

Morfologia

Pot aplegar a medir més de 3 metros, aplegant a alcançar fins als 700 quilos. L'espècimen de major tamany capturat pesava 678,6 kg (1496 lliures). Va ser peixcat en Aulds Cove, Nova Escòcia (Canadà) el 26-10-1979 per Ken Fraser.

Alguna cosa molt rar entre els peixos, és que està a gust en les aigües fredes de les costes de Terranova i d'Islàndia degut a que pot aumentar la seua temperatura corporal, pero per les seues migracions també es poden trobar en les aigües càlides i tropicals del golf de Mèxic i la mar Mediterrànea, a on tots els anys desova.