Tim Duncan

Tim Duncan

Timothy Theodore Duncan (Christiansted, Saint Croix, Illes Vérgens dels Estats Units, 25 d'abril de 1976) és un exjugador de bàsquet nortamericana que va jugar 19 temporades en els Sant Antonio Spurs de la NBA. En 2,11 metros d'altura, jugava en la posició d'ala-pivot o pivot. Va obtindre cinc anells de campeó, dos premis al jugador més valiós de la NBA, tres voltes elegit MVP de les Finals, dèu aparicions en el millor quintet de la NBA i tres en el segon. També ha aparegut en 15 edicions del All-Star Game de la NBA.

El 18 de decembre de 2016 els Spurs li varen homenajar retirant la seua camiseta en el número 21.

Des de la temporada 2019-20 eixercix com a entrenador assistent de Gregg Popovich en el banquet dels Spurs.

El 4 d'abril de 2020, va ser elegit per a formar part de la classe del 2020 del Basketball Hall of Fame.

Inicis

La seua família, formada pels seus pares, William i Lone Duncan, i les seues dos germanes Cheryl i Tricia era de classe mija en Christiansted. En l'escola, Tim era un estudiant lluent, i somiava en convertir-se en nadador olímpic. Els seus pares li recolzaven constantment, despuntant el jove en 50, 100 i 400 metros estil lliure, i apuntant a disputar els Jocs Olímpics de 1992 com a membre de l'equip d'Estats Units. No obstant, els seus somis varen ser destruïts quan el huracà Hugo va destrossar en 1989 l'única piscina olímpica que hi havia en les Illes Vérgens, i forçant a Duncan a entrenar en l'oceà.

Pero pronte va perdre l'entusiasme per la natació per la por mortal que tenia als taburons i va rebre un colp emocional molt gran quan la seua mare va morir de càncer de mama un dia abans del seu catorzé natalici. Duncan no va tornar a nadar en esperit competitiu, per lo que va tindre que canviar de deport, elegint el bàsquet, ajudat pel seu cunyat. Inicialment solament buscava alguna cosa en lo que calmar el seu dolor, pero pronte es va convertir en l'estrela de l'Institut St. Dunstan's Episcopal i vàries universitats es varen fixar en ell a pesar de dur jugant solament des de nové grau. Finalment, l'Universitat de Wake Forest es va fer en els seus servicis gràcies a que Chris King, exjugador i agent de la NBA encarregat de promocionar esta en el Carib, es va fixar en ell durant 1992 i va convéncer a l'entrenador de Wake Forest, Dave Odom, per a que es fera en els seus servicis.

Carrera

Universitat

En Wake Forest, Duncan va véncer els problemes de transició i es va convertir en un dels millors jugadors de la seua generació. Va ser nomenat All-American, i va guanyar en 1997 el Premi John R. Wooden al millor jugador masculí de tota la NCAA. Eixa temporada, Duncan promedió 20.8 punts i 14,7 rebots per partit. Dominant la seua oposició en una misteriosa série de moviments en el poste baix i una gama de tirs de mija distància, ademés d'una intensa defensa, Duncan va guanyar en dos ocasions el premi al Millor Jugador de la ACC en els Demon Deacons i per partida triple el NABC Millor Defensor de l'Any. Junt a uns atres, va liderar la Divisió I de la NCAA en 1996-97 en rebots (14,7 per partit), va ser dècim en tapons (3,3) i 28.º en anotació (20,8). Ademés, va llançar en un 60,8% en tirs de camp i va ser nomenat en 1996 i 1997 el Jugador de l'Any de l'ACC, elegit en el millor quintet del torneig de la ACC en 1995, 1996 i 1997, en el primer quintet de l'Atlantic Coast Conference en 1995, 1996 i 1997, i MVP del torneig de la ACC.

Eixe any, també va liderar la conferència en punts, rebots, percentage de tirs de camp i tapons, convertint-se en el primer jugador en la conferència en liderar eixes quatre categories estadístiques en un mateix any. Duncan va liderar a Wake Forest a un balanç de 97-31, finalisant la seua carrera universitària com el màxim taponador de l'història de la NCAA i un dels 10 jugadors capaços de conseguir 2000 punts i 1500 rebots en la seua carrera. També va ser el primer jugador en l'història de la competició en aplegar als 1500 punts, 1000 rebots, 400 tapons i 200 assistències, i va deixar els Demon Deacons com el màxim taponador de la ACC en 481 tapons i segon en els anals de la NCAA darrere d'Adonal Foyle. En la llista de reboters de la ACC va finalisar tercer en 1570 rebots. Despuix de coronar-se com el millor jugador universitari del moment, era el principal candidat per a ser el número un del Draft de la NBA de 1997.

Estadístiques

Any	Equip	PJ	PT	MPP	%TC	%3P	%TL	RPP	APP	ROB	TPP	PPP
1993-94	Wake Forest	33	32	30.2	.545	1.000	.745	9.6	.9	.4	3.8	9.8
1994-95	Wake Forest	32	32	36.5	.591	.429	.742	12.5	2.1	.4	4.2	16.8
1995-96	Wake Forest	32	32	37.2	.555	.304	.687	12.3	2.9	.7	3.8	19.1
1996-97	Wake Forest	31	31	36.7	.608	.273	.636	14.7	3.2	.7	3.3	20.8
Total		128	128	35.1	.577	.321	.689	12.3	2.3	.5	3.8	16.5

NBA

"Torres Bessones" (1997-2003)

Va ser elegit en primera posició del draft de 1997 per Sant Antonio Spurs. Els Spurs duyen varis anys fracassant en playoffs, i encara escocía la desastrosa 1996-97 en la que la seua estrela el pivot David Robinson es va perdre pràcticament tot el curs per una lesió i l'equip va finalisar en un balanç de 20-62. Encara que, mirant el costat positiu, de no ser per eixa lesió haguera estat molt complicat l'haver seleccionat a Duncan en el Draft, ya que el seu lloc final en la temporada no hauria segut, ni de llunt, tan baix com lo va ser sense Robinson.

Despuix de l'arribada de Duncan i en l'experimentat Robinson com a parella interior, els Spurs varen ser considerats un dels equips més forts a l'hora de lluitar per l'anell, sent conegut el duo entre les dos estreles com "Torres Bessones". En la seua temporada rookie, Duncan va complir en les expectatives promediando 21,1 punts, 11,9 rebots, 2,7 assistències i 2,5 tapons jugant els 82 partits de la temporada regular, tots ells com a titular. Va ser nomenat Rookie de l'Any, ademés de ser elegit en el millor quintet de la temporada i de rookies, i en el segon defensiu. També va ser seleccionat per a disputar com a suplent l'All-Star Game de 1998, i va classificar als Spurs a playoffs com a quint de l'oest, en un balanç de 56-26. En postemporada varen caure davant Utah Jazz en Semifinals de Conferència despuix de batre a Phoenix Suns en primera ronda.

Durant la temporada del tancament patronal (1998-99), Duncan va continuar en el seu joc i va firmar 21,7 punts, 11,4 rebots, 2,4 assistències i 2,5 tapons en temporada regular, sent elegit en el primer quintet de la temporada i defensiu. En els playoffs, varen eliminar a Minnesota Timberwolves en primera ronda per 3-1 i varen agranar a Los Angeles Lakers i Portland Trail Blazers en Semifinals i Finals de Conferència. En general, varen fer que el trayecte cap a les Finals de la NBA fora un camí de roses. En les finals, varen véncer a New York Knicks per 4-1, per lo que tan sol varen deixar escapar dos partits en tota la postemporada, sent Tim Duncan nomenat MVP de les Finals i convertint als Spurs en campeons de la NBA per primera volta en l'història de la franquícia.

En la campanya 1999-00, els promijos de Duncan varen ser de 23,2 punts, 12,4 rebots, 3,2 assistències i 2,2 tapons, sent un any més elegit en els primers quintets de la NBA i conseguint el MVP del All-Star Game de 2000 compartit en Shaquille O'Neal. No obstant, el concurs dels Spurs en postemporada va ser un fracàs, en part per la lesió de Duncan a final de temporada que li va impedir disputar els playoffs. Com a conseqüència, els Spurs varen ser eliminats en primera ronda per Phoenix Suns en quatre trobades. En eixe any, renova en els Spurs per 32,6 millons en tres anys fent-se efectiu des de la 2001-02.

En la següent temporada, Duncan es va anar fins als 22,2 punts, 12,2 rebots, 3 assistències i 2,3 tapons, aplegant en playoffs fins a les Finals de Conferència i caent davant els Lakers eliminant prèviament als Timberwolves i a Dallas Mavericks cómodament. Pero la millor campanya de Duncan estava per aplegar, explotant definitivament en la 2001-02 despuix de ser nomenat MVP de la temporada en uns números d'impressió; 25,5 punts, 12,7 rebots, 3,7 assistències i 2,5 tapons. En playoffs, no obstant, les coses no varen ser tan be, sent eliminats de nou davant els Lakers, esta volta en semifinals.

En la 2002-03 va tornar a rebre el MVP de la temporada, promediando en esta ocasió 23,3 punts, 12,9 rebots, 3,9 assistències i 2,9 tapons per nit. Com de costum, va ser elegit en el millor quintet de la temporada i en el defensiu, cita obligada per a Duncan despuix dels 82 partits de temporada regular. Despuix de batre als Suns, Lakers i Mavericks, tots ells per 4-2, es varen plantar en les finals per primera volta des de 1999. Varen véncer en sis partits a New Jersey Nets i Duncan es va proclamar per segona volta MVP de les Finals i campeó de la NBA. Ademés, la revista Sports Illustrated li va nomenar junt en el seu companyer Robinson (que es retirava del bàsquet despuix d'esta temporada) "Deportiste de l'Any". Eixe mateix any, renúncia al seu últim any de contracte en els Spurs pel que percebria 13,3 millons de dólars i renova en l'equip texà en un contracte de 122 millons per sèt anys.

Líder de Spurs (2003-07)

Despuix de la retirada de Robinson, Duncan es convertia en l'autèntic líder de l'equip. No obstant, no va poder defendre el títul despuix de ser eliminat pels Lakers en Semifinals de Conferència, série en la que en el quint partit Derek Fisher va anotar la crucial canastra a falta de 0,4 segons per al final de la trobada.

Encara que les seues estadístiques varen descendir (20,3 punts, 11,1 rebots, 2,7 assistències i 2,6 tapons) en la temporada 2004-05, els Spurs varen retornar a les Finals de la NBA, guanyant-les per tercera volta i en un Duncan rebent el seu tercer MVP de les Finals (solament Michael Jordan, Shaquille O'Neal, Magic Johnson i LeBron James han guanyat eixe premi en tres o més ocasions). Esta volta va ser davant Detroit Pistons, sentenciant Duncan en el sèptim i definitiu partit en 25 punts i 11 rebots.

En la campanya 2005-06, Duncan va sofrir una fascitis plantar la major part de la temporada, llimitant-li en el seu rendiment i sent el responsable del descens en els seus números; 18.6 punts, 11.0 rebots, 3.2 assistències i 2 tapons per partit. Per primera volta en la seua carrera, no va ser inclós en el millor quintet de la temporada. En playoffs, varen caure en Semifinals de Conferència davant Dallas Mavericks en sèt partits. Despuix d'un curs replet d'obstàculs, Duncan va tornar a les seues estadístiques en la 2006-07 i al millor quintet de la temporada.

En 2007, Sant Antonio Spurs va guanyar per quarta volta l'anell, esta volta despuix d'agranar a Cleveland Cavaliers liderats per LeBron James; pero en esta ocasió va ser el seu companyer d'equip el francés Tony Parker qui es va dur el MVP de les Finals. En este últim, sumen 4 campeonats en els últims 7 anys, convertint-se Sant Antonio en una dinastia i Tim Duncan en el seu monarca.

Una atra final despuix de sis anys (2013)

En la temporada 2012-13, Sant Antonio va acabar com a campeó de la seua divisió, de la mateixa manera que havia fet en quatre dels últims cinc anys. En un bagage de 58/24 va terminar segon de la Conferència Oest, solament per darrere d'Oklahoma City Thunder. Ya en playoffs, es va desfer de Los Angeles Lakers en primera ronda (4-0), després vindrien Golden State Warriors i Memphis Grizzlies en la final de conferència, que es varen dur per 4-0. En la final, es varen enfrontar als Miami Heat del Big Three, liderats per LeBron James, Chris Bosh i Dwyane Wade. A pesar de conseguir anar per davant en la série en un 3-2, varen perdre els dos últims partits i Miami va conquistar (4-3) el seu segon títul consecutiu.

El quint anell (2013-2014)

El 15 de juny de 2014 conseguix el seu quint anell de campeó de la NBA despuix de la victòria dels Sant Antonio Spurs en el quint partit de la final contra els Miami Heat de LeBron James, Dwyane Wade i Chris Bosh, en un resultat global de 4-1 en la série. És l'únic jugador que ha guanyat l'anell en tres décades diferents en el mateix equip.

Buscant repetir (2014-2016)

El 23 de juny de 2014, Duncan va eixercir la seua opció de renovació de contracte en els Spurs, per 10,5 millons de dólars per la temporada 2014-15. El 14 de novembre va anotar el seu punt 25.000 en tota la seua carrera, convertint-se en el denové jugador en conseguir-ho. El 5 de decembre va conseguir el nové triple-doble de tota la seua carrera, lo que li convertix en el segon jugador més longeu en conseguir-ho, en 38 anys i 244 dies, solament superat per Karl Malone, que ho va conseguir als 40 anys d'edat en 2003.

L'11 de juliol de 2016 anuncia la seua retirada, despuix de 19 anys com Spur i 5 anells de campeó.

Selecció nacional

Duncan va disputar en la selecció nacional d'Estats Units el Campeonat de les Américas en Puerto Rico de 1999, ajudant a l'equip a classificar-se per als Jocs Olímpics de Sídney de 2000. No obstant, una lesió en el genoll li va impedir formar part de l'equipe campeó olímpic.

Quatre anys més tart, i despuix de guanyar el FIBA Américas 2003 va formar part del Dream Team IV, competint en els Jocs Olímpics d'Atenes de 2004, a on l'equip va perdre tres partits en el seu camí a conseguir la medalla de bronze. Despuix d'este event Duncan va declarar que provablement no tornaria a disputar una competició FIBA.

Estadístiques de la seua carrera en la NBA

Denota temporades en les que va guanyar el Campeonat de la NBA

Temporada regular

Any	Equip	PJ	PT	MPP	%TC	%3P	%TL	RPP	APP	ROB	TPP	PPP
Plantilla:Nbay	San Antonio	82	82	39.1	.549	.000	.662	11.9	2.7	.7	2.5	21.1
Plantilla:Nbay	San Antonio	50	50	39.3	.495	.143	.690	11.4	2.4	.9	2.5	21.7
Plantilla:Nbay	San Antonio	74	74	38.9	.490	.091	.761	12.4	3.2	.9	2.2	23.2
Plantilla:Nbay	San Antonio	82	82	38.7	.499	.259	.618	12.2	3.0	.9	2.3	22.2
Plantilla:Nbay	San Antonio	82	82	40.6	.508	.100	.799	12.7	3.7	.7	2.5	25.5
Plantilla:Nbay	San Antonio	81	81	39.3	.513	.273	.710	12.9	3.9	.7	2.9	23.3
Plantilla:Nbay	San Antonio	69	68	36.6	.501	.167	.599	12.4	3.1	.9	2.7	22.3
Plantilla:Nbay	San Antonio	66	66	33.4	.496	.333	.670	11.1	2.7	.7	2.6	20.3
Plantilla:Nbay	San Antonio	80	80	34.8	.484	.400	.629	11.0	3.2	.9	2.0	18.6
Plantilla:Nbay	San Antonio	80	80	34.1	.546	.111	.637	10.6	3.4	.8	2.4	20.0
Plantilla:Nbay	San Antonio	78	78	34.0	.497	.000	.730	11.3	2.8	.7	2.0	19.3
Plantilla:Nbay	San Antonio	75	75	33.6	.504	.000	.692	10.7	3.5	.5	1.7	19.3
Plantilla:Nbay	San Antonio	78	77	31.3	.519	.182	.725	10.1	3.2	.6	1.5	17.9
Plantilla:Nbay	San Antonio	76	76	28.3	.500	.000	.716	8.9	2.7	.7	1.9	13.4
Plantilla:Nbay	San Antonio	58	58	28.2	.492	.000	.695	9.0	2.3	.7	1.5	15.4
Plantilla:Nbay	San Antonio	69	69	30.1	.502	.286	.817	9.9	2.7	.7	2.6	17.8
Plantilla:Nbay	San Antonio	74	74	29.2	.490	.000	.731	9.7	3.0	.6	1.9	15.1
Plantilla:Nbay	San Antonio	77	77	28.9	.512	.286	.740	9.1	3.0	.8	2.0	13.9
Plantilla:Nbay	San Antonio	61	60	25.2	.488	.000	.702	7.3	2.7	.8	1.3	8.6
Total		1,392	1,389	34.0	.506	.179	.696	10.8	3.0	.7	2.2	19.0
All-Star		14	12	21.1	.549	.250	.765	9.1	2.1	.9	.6	9.9

Playoffs

Any	Equip	PJ	PT	MPP	%TC	%3P	%TL	RPP	APP	ROB	TPP	PPP
1998	San Antonio	9	9	41.6	.521	.000	.667	9.0	1.9	.6	2.6	20.7
1999	San Antonio	17	17	43.1	.511	.000	.748	11.5	2.8	.8	2.7	23.2
2001	San Antonio	13	13	40.5	.488	1.000	.639	14.5	3.8	1.1	2.7	24.4
2002	San Antonio	9	9	42.2	.453	.333	.822	14.4	5.0	.7	4.3	27.6
2003	San Antonio	24	24	42.5	.529	.000	.677	15.4	5.3	.6	3.3	24.7
2004	San Antonio	10	10	40.5	.522	.000	.632	11.3	3.2	.8	2.0	22.1
2005	San Antonio	23	23	37.8	.464	.200	.717	12.4	2.7	.3	2.3	23.6
2006	San Antonio	13	13	37.9	.573	.000	.718	10.5	3.3	.9	1.9	25.8
2007	San Antonio	20	20	36.8	.521	.000	.644	11.5	3.3	.6	3.1	22.2
2008	San Antonio	17	17	39.2	.449	.200	.626	14.5	3.3	.9	2.1	20.2
2009	San Antonio	5	5	32.8	.532	.000	.607	8.0	3.2	.6	1.2	19.8
2010	San Antonio	10	10	37.3	.520	.500	.478	9.9	2.6	.7	1.7	19.0
2011	San Antonio	6	6	35.3	.478	.000	.625	10.5	2.7	.5	2.5	12.7
2012	San Antonio	14	14	33.1	.495	.000	.707	9.4	2.8	.7	2.1	17.4
2013	San Antonio	21	21	35.0	.470	.000	.806	10.2	1.9	.9	1.6	18.1
2014	San Antonio	23	23	32.7	.523	.000	.760	9.1	1.9	.3	1.3	16.3
2015	San Antonio	7	7	35.7	.589	.000	.559	11.1	3.3	1.3	1.4	17.9
2016	San Antonio	10	10	21.8	.423	.000	.714	4.8	1.4	.2	1.3	5.9
Total		251	251	37.3	.501	.143	.689	11.4	3.0	.7	2.3	20.6

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tim Duncan.
• Sports Illustrated Summary
• Plantilla:NBA profile
• Plantilla:Basketball-reference
• Plantilla:Realgm