Tiree
]] Tiree (/taɪˈriː/; en gaèlic escocés: Tiriodh, pronunciat [ˈtʲʰiɾʲəɣ]) és la illa més occidental de les illes Hébridas interiors d'Escòcia. Esta illa de baixa altitut, situada al suroest de Coll, té una superfície de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i una població aproximada de 650 habitants.
La terra és molt fèrtil, i la principal font d'ocupació per als isleños prové del cultive en minifundis, junt en el turisme i la peixca. Tiree, de la mateixa manera que Colonsay, goja d'un número relativament alt d'hores de sol total durant la primavera tardana i el començ de l'estiu, en comparació al promig del Regne Unit.[1]
Tiree és un destí popular per a la pràctica del windsurf, i a voltes li la denomina el "Hawái del nort".[2] En la majoria dels anys se celebra ací l'event de surf Tiree World Classic.[3] Els habitants natius de l'illa es coneixen com Tirisdich.
Història
[editar | editar còdic]
_(14598330869).jpg){kind=link}
Tiree és coneguda pel broch de el I Dùn Mòr, per la Pedra Sonora tallada en época prehistòrica i per les aus de la veta Ceann a' Mhara.
Adomnán, abat d'Abadia de Iona entre 679 i 704, va registrar vàries històries relacionades en San Columba i l'illa de Tiree.
En una d'elles, Columba va advertir a un monge cridat Berach que no navegara directament des de Iona a Tiree, i que prenguera una atra ruta. El monge va ignorar el seu consell i va navegar directament, pero en el trayecte va aparéixer una gran ballena que casi va destruir el seu barco. Columba va donar el mateix consell a Baithéne mac Brénaind, qui va respondre que tant ell com la ballena estaven en mans de Deu. Columba li va dir llavors que fòra, ya que el seu fe ho salvaria. I Baithene va partir cap a Tiree, i quan va aparéixer la ballena, va alçar les mans, la va beneir, i esta es va sumergir de nou en el oceà.
En una atra història, Adomnán va mencionar que hi havia un monasteri en l'illa de Tiree cridat Artchain. Este monasteri va ser fundat per un sacerdot cridat Findchan, qui tenia un víncul molt estret «carnal» en Áed Dub mac Suibni. Columba es va opondre a l'ordenació de Áed Dub perque anteriorment havia matat a varis hòmens, i profetizó que Áed Dub finalment abandonaria el sacerdoci i retornaria a la seua vida pecaminosa com assessí, per a terminar sent assessinat violentament ell mateixa.[5][6]
En un atre relat, Adomnán conta que Baithéne mac Brénaind va demanar a Columba que resara per un bon vent per a aplegar a Tiree, i aixina va ser: va creuar la mar des de Iona a Tiree en totes les veles desplegades. En un atre, Columba va ordenar a un monge que fora al monasteri en Tiree a fer penitència durant sèt anys. En un atre més, Columba va expulsar a uns dimonis de Iona, que després varen ser a l'illa de Tiree per a atormentar als monges allí. Adomnán també va registrar que hi havia més d'un monasteri en Tiree en eixa época, i que Baithéne mac Brénaind va ser abat d'un d'ells.[7]
En 1549, Donald Munro, Alt Deán de les Illes, va escriure sobre "Thiridh":
"ane mane laich fertil« fruitf»l cuntrie... »ll inhabite and manurit with twa paroche kirkis in it, ane fresh water loch with an auld castell. Na cuntrie may be mair fertile of corn and very gude for wild fowls and for fishe, with ane gude heavin for heiland galayis".[8]
En 1770, la mitat de l'illa estava en mans de catorze grangers que havien drenado terres per a fenaç i pastura. En lloc d'exportar ganado viu (que a sovint aplegava exhaust al mercat i es venia a baix preu), varen començar a exportar carn en salazón en barrils per a obtindre millors preus. El restant de l'illa es llogava a 45 grups d'arrendataris en granges cooperatives conjuntes, organisacions agrícoles que provablement daten de l'época dels clans. Les parceles s'assignaven per mig de sorteig anual. Les dates de sembra i collita es decidien de forma comunitària. S'informa que en 1774, els habitants de Tiree estaven «ben vestits i ben alimentats, en abundància de gra i ganado».
El nom de l'illa deriva de Tìr Iodh, 'terra de la dacsa', de l'época de l'misionero i abad celta de el VI San Columba (†597). Tiree proveïa de gra a la comunitat monástica en l'illa d'Iona, al surest. Vàries comunitats monásticas varen existir en Tiree en eixa época, i alguns llocs conserven lloses de pedra en creus, com la capella de Sant Patricio en Ceann a' Mhara (NL 938 401) i Soroby (NL 984 416).
El far de Skerryvore, a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al suroest de Tiree, va ser construït en dificultat entre 1838 i 1844 per Alan Stevenson.
Durant la Segona Guerra Mundial, es va construir una gran estació de la Real Força Aérea en Tiree. Les observacions meteorològiques de la escuadrilla 518 varen ajudar al Group Captain James Martin Stagg a recomanar al general Dwight D. Eisenhower retardar el desembarc del Dia D del 5 al 6 de juny de 1944.[9] L'aeròdrom es va convertir en el aeroport de Tiree en 1947.[10] També va haver una estació de radar Chain Home en Kilkenneth i una estació de radar Chain Home Low en Beinn Hough. Estes varen ser precedides per una estació temporal Advanced Chain Home en Port Mor i una estació Chain Home Beam en Barrapol. En la posguerra va existir una estació de radar ROTOR en Beinn Ghott cridada RAF Scarinish.
Geologia
[editar | editar còdic]
Tiree està formada en la seua major part per gneis, corresponent al Complex de Lewis, un conjunt de roques metamòrfiques d'edat arcaica al començament del Proterozoico. Localment també es troba granit d'edat arcaica. En alguns punts s'observen intrusions ígneas de dolerita, felsita, lamprófido i diorita d'edat paleozoica.[11]
La part oriental de l'illa està travessada per numeroses falles normals, la majoria de les quals tenen una orientació general noroest–surest. Entre els sediment del Cuaternario es troben depòsits de plaja elevada, que són extensos en tota l'illa i inclouen també àrees de torrentada de forma localisada. En l'oest i despuix de les principals baïes hi ha zones importants d'arenes eòliques.[12]
El punt més alt de l'illa és Ben Hynish, situat en el sur, que alcança una altitut de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mayes, Julian (1997). «The Highlands and Islands of Scotland», Regional Climates of the British Isles, Dennis, Perback edició, Routledge, p. 247. ISBN 978-0-415-13931-1.
- ↑ «Ferry To & From Tiree | Visit Tiree | CalMac».
- ↑ The perfect way to go island hopping in the Hebrides
- ↑ Harvie-Brown, J.A. i Buckley, T. E. (1892), A Vertebrate Fauna of Argyll and the Inner Hebrides. Pub. David Douglas., Edimburc. Front a la pág. LXIV.
- ↑ Thomas Innes, The Civil and Ecclesiastical History of Scotland, Aberdeen, 1853.
- ↑ Carlos Herrero i Elena González-Caixcos, Philip Perry’s Sketch of the Ancient British History: A Critical Edition
- ↑ Adomnán de Iona. Vida de Sant Columba. Penguin Books, 1995
- ↑ Munro, D. (1818) Description of the Western Isles of Scotland called Hybrides, by Mr. Donald Munro, High Dean of the Isles, who travelled through most of them in the year 1549. Miscellanea Scotica, 2. Citat en Banks (1977), p. 190
- ↑ «[1]», BBC Escòcia. Consultat el 9 de juny de 2019.
- ↑ Control Towers (ed.): «Aeròdrom RAF Tiree». Consultat el 26 de juliol de 2012.
- ↑ British Geological Survey (ed.): «Tiree and Coll Scotland sheet 42 and 51W (Solid and Drift Geology)». Consultat el 3 de febrer de 2020.
- ↑ «Onshore Geoindex». Consultat el 3 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiree» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.