Proterozoico

Eón	Era	Inici (millons anys)
style="background:Plantilla:Period color" | Fanerozoico		538,8±0,6
rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Proterozoico	style="background:Plantilla:Period color" | Neoproterozoico	1000
style="background:Plantilla:Period color" | Mesoproterozoico	1600
style="background:Plantilla:Period color" | Paleoproterozoico	2500
style="background:Plantilla:Period color" | Arcaic		4031±3
style="background:Plantilla:Period color" | Hádico		4567

El Proterozoico (de πρότερος, próteros = anterior, primerenc i ζῶον, zôon = ser viu), una divisió de la escala temporal geològica abans també coneguda com Algónquico o Eozoico, és un eón geològic pertanyent al Precámbrico que comprén des de fa 2500 millons d'anys fins a fa 542 millons d'anys, una extensió de 1958 ± 1,0 millons d'anys. Es caracterisa per la presència de grans cratones que donaran lloc a les plataformes continentals. Les cordilleras generades en este eón varen sofrir els mateixos processos que els fanerozoicos. L'intensitat del metamorfisme va disminuir en este moment geològic. La Terra sofrix les seues primeres glaciacions i es registra una gran cantitat d'estromatolitos. Sense dubte, varen supondre un important canvi en la biota terrestre. El periodo Ediacárico de finals del Proterozoico es caracterisa per l'evolució d'abundants organismes pluricelulares de cos bla.

Estromatolitos dels Vages Orientals en Cochabamba, Bolívia.

Geologia

Els continents a finals del Proterozoico, fa 550 millons d'anys.

El registre geològic del Proterozoico és molt millor que el de l'época anterior, el eón arcaic. Al contrari que els depòsits d'aigua profunda del eón arcaic, el Proterozoico posseïx molts estrats que havien segut depositats en extensos mars epicontinentales superficials. Ademés, moltes d'estes roques estan menys metamorfizadas que les de l'Arcaic, i un alt número permaneixen inalteradas. Els estudis d'estes roques mostren que durant este eón es va produir acreció continental ràpida i massiva (única del Proterozoico), cicles de supercontinentes i la moderna activitat orogénica.

Les glaciacions globals conegudes es varen produir durant el Proterozoico. La primera, la glaciació Huroniana, es va produir poc despuix del començ del eón entre els periodos Sidérico i Riásico, mentres que la segona i la tercera varen culminar en el periodo Criogènic en l'hipòtesis de la "Terra bola de neu" (que comprén a la glaciació Sturtiana i la glaciació Marinoana). Durant el Proterozoico es varen registrar quatre supercontinentes: Kenorland, Columbia, Rodinia i Pannotia.

Gran oxidació

Oxigen molecular en la atmòsfera de la Terra donat en atmòsfera de pressió. Etapa 1 (3850-2450 millons d'anys): no s'acumula oxigen. Etapa 2 (2450-1850 m. a.): els oceans absorbixen l'oxigen. Etapa 3 (1850-850 m. a): l'oxigen satura l'oceà, pansa a l'atmòsfera en grans cantitats, oxidando la superfície terrestre i donant lloc a la formació de la capa d'ozon. Etapes 4 (850-540 m. a.) i 5 (540 fins a l'actualitat): l'oxigen s'acumula en l'atmòsfera fins a alcançar el nivell actual.

Artícul principal → Gran Oxidació.

Un dels acontenyiments més importants del Proterozoico va ser l'aument de la concentració d'oxigen en la atmòsfera de la Terra. Encara que l'oxigen produït com a substància de rebuig per la fotosíntesis va començar a produir-se ya fa 2800 millons d'anys, en el eón arcaic, el percentage d'oxigen en l'atmòsfera es va mantindre provablement a solament un 1% al 2 % del seu nivell actual fins que els sumideros químics (oxidació de sofre i ferro) es varen saturar fa aproximadament 2450 millons d'anys, quan comença la Gran Oxidació. Les formacions de ferro bandeado, que proporcionen la major part de mineral de ferro del món són el resultat d'estos sumideros químics d'oxigen. La formació d'estes estructures va cessar fa 1900 millons d'anys.

La capes roges, coloreadas per hematitas, indiquen un increment de l'oxigen en l'atmòsfera a partir de 2000 millons d'anys arrere, ya que estes no es troben en les roques més antigues. L'acumulació d'oxigen va ser deguda provablement a dos factors: la saturació dels sumideros i l'aument en l'enterrament de carbono, que va seqüestrar composts orgànics que d'una atra forma haurien segut oxidados per l'atmòsfera.