Pannotia
Pannotia (del grec: πᾶν 'tot' i νότος 'sur') va ser un supercontinente que provablement es va formar des de fa uns 650 millons d'anys, coincidint en la orogènia panafricana a finals del eón proterozoico, i es va fragmentar al voltant de fa uns 500 millons d'anys, a principis del eón Fanerozoico.[1][2] Pannotia va ser descrit per primera volta per Ian W. D. Dalziel en 1997. També es coneix com Supercontinente Vendiano i Gran Gondwana. Este últim terme va ser propost per Stern en 1994 i reconeix que el supercontinente Gondwana, que es va formar a finals del Precámbrico, va ser una volta molt més gran.[3][4][5]
Formació
[editar | editar còdic]
L'anterior supercontinente, Rodinia, es va fragmentar fa uns 750 millons d'anys en tres continents: Proto-Laurasia (que a la seua volta es va fragmentar, encara que finalment es reensambló com Laurasia), el cratón continental del Congo i Proto-Gondwana (tota Gondwana llevat el cratón del Congo i Atlàntica). Proto-Laurasia va girar cap al pol sur, mentres que Proto-Gondwana va fer lo propi i el cratón del Congo es va situar entre abdós, fa al voltant de 650 millons d'anys, formant Pannotia. En tanta massa de terra entorn al pol sur, és provable que anara una de les époques de l'història geològica en més glaciarés, ya que la formació de Pannotia va coincidir en la denominada "Terra bola de neu", concretament a finals de la glaciació Sturtiana i a principis de la glaciació Marinoana del Criogènic, ademés de coincidir també en les menudes glaciacions Gaskiers i Baykonuria del Ediacárico. Per açò, Pannotia sol descriure's com un supercontiente congelat.[6]
Pannotia tenia forma de "V" orientada cap a a el noreste. Dins de la "V" es trobava l'oceà Panthalassa, que en el futur es convertiria en el oceà Pacífic. Hi havia una dorsal oceànica en el mig de l'oceà Panthalassa. Fòra de la "V", rodejant a Pannotia, es localisava un gran oceà antic, el denominat oceà Panafricano.
Les reconstrucció de Rodinia varien, pero la majoria inclou cinc elements:
- Laurentia o el Escut Canadenc es troba en el centre;
- la costa oest de Laurentia s'enfronta a la Antàrtida i Austràlia (o Gondwana oriental);
- la costa este de Laurentia s'enfronta al Cratón Amazónico;
- la costa nort s'enfronta a Bàltica;
- i Siberia es troba junt a Bàltica.
La posició menys segura dels blocs continentals inclou:
- el cratón d'Àfrica Occidental era simplement una extensió del cratón del Amazones;
- L'est de Gondwana provablement estava dividit per oceans;
- els terranos Cataisios (Indochina, el Nort de China i el Sur de China) estaven ubicats adjacents a l'Est de Gondwana prop del pol nort;
- el cratón del Congo estava ubicat en la costa sur de Laurentia, provablement separat de Rodinia pels oceans Moçambic i Adamastor.
Pannotia 545 Ma, vista centrada en el Pol Sur; girat 180° en relació en la reconstrucció de Rodinia anterior, despuix de Dalziel 1997-
La formació de Pannotia va començar durant l'orogènia panafricana quan el cratón del Congo va quedar atrapat entre les mitats nort i sur del supercontinente anterior Rodinia uns 750 Ma. El pico en este event de construcció de montanyes va ser al voltant de 640-610 Ma, pero estes colisions continentals poden haver continuat en el Cámbrico enjorn al voltant de 530 Ma. La formació de Pannotia va ser el resultat de que Rodinia es tornara del revés.
Quan es va formar Pannotia, Àfrica estava ubicada en el centre rodejada pel restant de Gondwana: Sudamérica, Aràbia, Madagascar, la Índia, la Antàrtida i Austràlia. Laurentia, que 'va escapar' de Rodinia, Bàltica i Siberia va mantindre les posicions relatives que tenien en Rodinia. Els terrenys cataisio i cimerio (blocs continentals del sur d'Àsia) es varen ubicar a lo llarc dels màrgens nort de l'est de Gondwana. Els terrenys Avalonian-Cadomian (que més vesprada es convertirien en Europa central, la Gran Bretanya, la costa este de Norteamérica i Yucatán) estaven ubicats a lo llarc dels màrgens nort actius de l'oest de Gondwana. Esta orogènia provablement es va estendre cap al nort fins al marge dels monts Urales.
Pannotia formada per subducción d'oceans exteriors (un mecanisme cridat extroversión) sobre un geoide baix, mentres que Pangea format per subducción d'oceans interiors (introversió) sobre un geoide alt potser causat per superplumas i events de remugada de plaques. La corfa oceànica subducida per Pannotia es va formar dins del superoceano Mirovoi que rodejava a Rodinia abans de la seua desintegració de 830–750 Ma i es va acumular durant les orogènia del Proterozoico tardà que varen resultar de l'ensamblage de Pannotia.
Una de les principals d'estes orogènia va ser la colisió entre l'est i l'oest de Gondwana o l'orogènia de l'est d'Àfrica. El cinturó Transsahariano en Àfrica Occidental és el resultat de la colisió entre l'escut del Sahara Oriental i el cratón d'Àfrica Occidental quan es varen acumular roques volcàniques i relacionades en l'arc de 1200 a 710 Ma d'antiguetat en el marge d'este cratón. 600–500 Ma dos orogènia de l'interior brasiler es varen deformar molt i es metamorfosearon entre una série de cratones en colisió: la Amazònia, Àfrica Occidental-São Luís i São Francisco-Congo-Kasai. El material que es va acumular va incloure 950–850 complexos meta-ígneos máficos i roques més jóvens relacionades en l'arc.
Fragmentació
[editar | editar còdic]Pannotia va tindre una curta duració. Els moviments que varen formar Pannotia varen continuar, produint la seua recalcada. Fa uns 540 millons d'anys, només uns 60 millons d'anys despuix d'haver-se format, Pannotia es va desintegrar en quatre continents: Laurentia, Bàltica, Siberia i Gondwana. Més vesprada, estos continents es recombinarían per a formar el més recent dels supercontinentes, Pangea.[7]
La ruptura de Pannotia va estar acompanyada per un aument del nivell de la mar, canvis dramàtics en el clima i la química de l'aigua de l'oceà i una ràpida diversificació dels metazoos. Bond, Nickeson & Kominz 1984 varen trobar seqüències de màrgens passius del Neoproterozoico en tot lo món: la primera indicació d'un supercontinente del Neoproterozoico tardà, pero també les chafades de la seua desaparició.
L'oceà de Lapetus va començar a obrir-se mentres es ensamblaba Pannotia, 200 Ma despuix de la ruptura de Rodinia. Esta obertura del Jápeto i atres mars del Cámbrico va coincidir en els primers passos en l'evolució dels metazoos de cos bla, i també va posar a la seua disposició una miríade d'hàbitats; açò va dur a l'anomenada explosió cámbrica, la ràpida evolució dels metazoos esquelètics.
Els trilobites es varen originar en el Neoproterozoico i varen començar a diversificarse abans de la desintegració total de Pannotia, com ho demostra la seua presència ubiqua en el registre fòssil i la falta de patrons de vicarianza en el seu linaje.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Scotese 2009, Reconstruction of Rodinia and Pannotia, p. 68
- ↑ «¿Va existir el supercontinente Pannotia?».
- ↑ «Pannotia». Palaeos. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2006. Consultat el 12 de març de 2006.
- ↑ «Noves pistes confirmen que el supercontinente Pannotia va existir».
- ↑ «El supercontinente Pannotia va existir, segons noves evidències».
- ↑ «Precambrian Paleobiology». Virtual Fossil Museum. Consultat el 12 de març de 2006.
- ↑ «Pannotia». UCMP Glossary. Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2006. Consultat el 12 de març de 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pannotia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.