Tithonia tubaeformis
Tithonia tubaeformis és una planta de la família de les asteráceas, nativa de Norteamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta anual erecta de fins a 4 m d'alt. El talle és més o menys ramificat, en pilosidad híspida. Els fulls pecioladas són alternes, triangular-ovadas, de fins a 25 cm de llarc i 17 d'ample, de base truncada a subcordada, decurrente sobre el peciol, marge crenado-serrat, en el envés més pàlit i més densament pubescente que el fes. La inflorescència es presenta en l'extrem de les branques i és una cabezuela solitària (o vàries agrupades), sobre pedúnculs eixamplats, densament pubescentes. L'involucre és anchamente campanulado, en 15 a 25 bràctees híspido-pilosas, oblongas a lanceoladas, de llongitut desigual. El capítul agrupa 11 a 20 flors liguladas estèrils i fins a 200 flors del disc, tubulosas, totes de color groc a anaranjado. El frut és una cipsela grossa i allargada, pàlida, d'aproximadament mig centímetro de llarc. Té un vilano de dos arestes amples, desiguals.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Tithonia tubaeformis es distribuïx des del nort de Mèxic fins a Hondures i El Salvador.[2] És una planta que es veu favorida pel disturbi, de modo que és comú trobar-la com maleza arvense o ruderal en zones de clima templat, càlit o semiárido.[3] També es distribuïx de manera secundària en Àfrica austral,[4] en l'extrem nort d'Argentina[5] i en algunes regions de Centroamérica i del Carib.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tithonia tubaeformis va ser descrita en 1825 per Alexandre Henri Gabriel de Cassini, sobre un basónimo de Nikolaus Joseph von Jacquin, en l'obra de Georges Cuvier, Dictionnaire dones Sciences Naturelles 35: 278.[6]
Etimologia
[editar | editar còdic]Tithonia: nom genèric derivat de la figura mitològica grega Titono, símbol de la vellea; tal volta donat en alusió al indumento que caracterisa a alguns dels membres d'este gènero.[7]
tubaeformis: epítet específic llatí que significa "en forma de tuba".[8]
Sinònims
[editar | editar còdic]- Helianthus tubaeformis Jacq.
- Tithonia helianthoides Weinm. ex Steud.
- Tithonia tubaeformis var. bourgaeana Pamp.
- Tithonia tubiformis orth. var.
- Urbanisol tubaeformis (Jacq.) Kuntze[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Acahual, andán, gigantón, polocote i uns atres.[2][3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). [1], Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, pp. 897. ISBN 978-607-7607-36-6.
- ↑ 2,0 2,1 Vibrans, Heike (ed.): «Tithonia tubiformis (Jacq.) Cass.». Malezas de Mèxic. Consultat el 6 de març de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 Rzedowski, Jerzy, Graciela Calderón i Pablo Carrillo Reis(2011).«Família Compositae tribu Heliantheae II».Flora del Bajío i de Regions Adjacents.Institut d'Ecologia.Pátzcuaro:172
- 208ss.ISSN 0188-5170.Consultat el 6 de març de 2022.
- ↑ Witt, Arne B.R., et al.(2019).«Distribution of invasive alien Tithonia (Asteraceae) species in eastern and southern Africa and the soci-ecological impacts of T. diversifolia in Zàmbia».Bothalia.49(1)ISSN 2311-9284.doi:10.4102/abc.v49i1.2356.Consultat el 10 de juliol de 2024.
- ↑ Larenas Parada, Giovanna, et al.(2004).«Relació solc-espècie invasora (Tithonia tubaeformis) en el sistema ribereño del ric Arenals, Bota, Argentina».Ecologia Austral.14(1)ISSN 1667-782X.Consultat el 10 de juliol de 2024.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Real Jardí Botànic de Kew. «Tithonia tubaeformis (Jacq.) Cass.» (en anglés). Plants of the World Online. Consultat el 6 de març de 2022.
- ↑ La Duke, John C.. «Tithonia» (en anglés). Flora of North America. Consultat el 6 de març de 2022.
- ↑ Griffith, Chuck. «triandrus - tubulosus» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 6 de març de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tithonia tubaeformis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.