Tlalocita
La tlalocita és un mineral de la classe dels minerals teluratos. Va ser descoberta en 1975 en la mina Bambollita de Moctezuma, en l'estat de Sonora (Mèxic),[1] sent nomenada aixina pel deu azteca de la pluja Tlaloc, en alusió al seu alt contingut en aigua. Un sinònim és la seua clau: IMA1974-047.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un telurato hidratado i hidroxilado de coure i cinc en aniones adicionals de telurito i clorur. Pot ser confosa en la quetzalcoatlita ((Cu2+)3Zn6(Et6+)2O12(OH)6·(Ag,Pb,-)Cl).
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en jaciments hidrotermales parcialment oxidados, format com a mineral molt rar secundari del coure-cinc.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: tenorita, azulita o malaquita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Williams S.A., 1975. "Xocomecatlite, Cu3TeO4(OH)4, and tlalocite, Cu10Zn6(TeO3)(TeO4)2Cl(OH)25·27H2O, two new minerals from Moctezuma, Sonora, Mexico", Mineralogical Magazine 40, 221-226.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tlalocita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.