Anar al contingut

Quetzalcoatlita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quetzalcoatlita

La quetzalcoatlita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1973 en la mina Bambollita del municipi de Moctezuma, en l'estat de Sonora (Mèxic),[1] sent nomenada aixina en alusió al seu color per Quetzalcóatl, serp emplumada de la cultura Asteca. Un sinònim és la seua clau: IMA1973-010.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un òxit i hidròxit anhidro de coure, cinc i telur, formant un complex en catión adicional clorur i aniones adicionals d'argent i plom. Pot ser confosa en la tlalocita (Cu10Zn6(Et4+O3)(Et6+O4)2Cl(OH)25·27H2O), un telurato d'hàbit i composició químiques paregudes.

L'estructura cristalina en principi es pensava que era de sistema cristalí trigonal, encara que s'ha comprovat que és hexagonal en una estructura cristalina inèdita composta de tetraedres i octaedres.[2]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

És un mineral secundari que es forma en la zona d'oxidació dels jaciments hidrotermales de minerals menas del telur.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: hessita, galena, bornita, cerusita, azurita, clorargirita, teineíta, cuarzo, barita, argila, khinita, or natiu o dugganita.

S'ha trobat en mines del nort de Mèxic i oest d'Estats Units.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Williams, S., 1973. "Quetzalcoatlite, Cu4Zn8(TeO3)3(OH)18, a new mineral from Moctezuma, Sonora". Mineral. Mag., 39, 261–263.
  2. Burns, P.C., J.J. Pluth, J.V. Smith, P. Eng, I. Steele i R.M. Housley, 2000. "Quetzalcoatlite: a new octahedral-tetrahedral structure from a 2 x 2 x 40 μm3 crystal at the Advanced Photon Source-GSE-CARS facility". Amer. Mineral., 85, 604–607.