Anar al contingut

Tom Hanks

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tom Hanks

Thomas Jeffrey Hanks (Concord, Califòrnia, 9 de juliol de 1956) és un actor, guioniste, productor de cine i director de cine nortamericà.[1] És dels intérprets més reconeguts d'Hollywood. Vàries de les seues películes, siguen drames o comèdies, han rebut el reconeiximent internacional.[2][3]

Alguns dels seus treballs més coneguts són Splash de 1984, Big de 1988, Socis i sabuesos de 1989, A League of Their Own de 1992, Sleepless in Seattle de 1993, Philadelphia de 1993, Forrest Gump de 1994, Apolo 13 de 1995, Saving Private Ryan de 1998, Tens un i-mail de 1998, The Green Mile de 1999, Nàufrec de 2000 i El còdic Dona Vinci de 2006, i d'igual forma ha prestat la seua veu per a les cintes infantils The Polar Express de 2004, la saga Toy Story i Pinocho en 2022. Atres películes importants han segut Bridge of Spies en 2015, Sully en 2016, en The Post del 2017 i A Beautiful Day in the Neighborhood de 2019, el qual li va valdre la seua sexta nominació al Óscar, 19 anys despuix de la seua última nominació com a actor.


Les seues películes han recaptat més de 4 500 millons de dólars en Estats Units i Canadà i més de 9 000 millons a nivell mundial, lo que ho va convertir en el tercer actor de major recaptació en Norteamérica.[4][5][6] Ha segut candidat a numerosos premis a lo llarc de la seua carrera i s'ha fet en el Globo d'Or, el premi del Sindicat d'Actors, el People's Choice Award, el BAFTA, i dos premis Óscar.[7] En 2014 va ser homenajat en el Premie Kennedy i en 2016 va rebre de mans del president d'Estats Units, Barack Obama, la Medalla de la Llibertat, aixina com la Legió d'Honor per part del govern de França.[8][9]

Ha colaborat en distintes ocasions en Steven Spielberg en Saving Private Ryan, Atrapa'm si pots de 2002, La terminal de 2004 i Bridge of Spies de 2015; aixina com la série de televisió Band of Brothers de 2001 i la seua seqüela, The Pacific.

Biografia

[editar | editar còdic]

Infància i joventut

[editar | editar còdic]

Hanks va nàixer el 9 de juliol de 1956 en la ciutat de Concord,[10] Califòrnia, Estats Units. És fill d'Amos Mefford Hanks, cuiner descendent d'anglesos, i Janet Marylyn, enfermera d'ascendència portuguesa.[11][12][13][14] A través de la seua llínea genealògica paterna, Hanks és descendent lluntà del president Abraham Lincoln.[15][16][17][18][19] Hanks va narrar en el programa de televisió Killing Lincoln este parentesc en 2011.[18]


Els seus pares es varen divorciar en 1960. La parella va tindre quatre fills: Tom, l'escritora Sandra Hanks Benoiton,[20] el professor d'entomologia de l'Universitat d'Illinois en Urbana-Champaign Lawrence Hanks[21] i el també actor Jim Hanks.[22] Els familiars d'Hanks són de religió catòlica i mormones.[23]

En la seua infància, la família d'Hanks es mudava contínuament. De fet, als dèu anys, Tom havia vixcut en 10 cases diferents.[24] En l'escola, fon un chic retret tant per als seus companyers com per als professors. Com diria a la revista Rolling Stone anys despuixː

Yo era un friki i un estúpit. Ademés, era terrible, dolorós i terriblement tímit. Al mateix temps, era el tipo que dia en alt comentaris divertits durant la proyecció de les películes. Pero no em ficava en problemes. Sempre vaig ser un bon chic i prou responsable.[25]

En 1965, el seu pare es va casar en Frances Wong, una dòna de Sant Francisco d'orige chinenc. Frances tenia tres fills, dos d'ells varen viure en Hanks durant la seua época d'institut.

Inici en el món de l'interpretació

[editar | editar còdic]

Va estudiar en la Skyline High School d'Oakland. Llavors, Hanks ya actuava en obres de teatre del colege com South Pacific[26] i, inclús va guanyar un premi al millor actor de teatre del seu institut.

Hanks es va matricular en teatre en el Chabot College d'Hayward, Califòrnia,[27] i d'ací a l'Universitat Estatal de Sacrament dos anys despuix.[28][29] En una entrevista en 2001 del presentador Bob Costes, Hanks se li va preguntar si preferiria tindre un Oscar o un Trofeu Heisman (premi que s'otorga al millor jugador de fútbol americà universitari). Ell va respondre que haguera preferit un Heisman pero tindria que haver seguit jugant en els Califòrnia Golden Bears.[30] En una entrevista en 1986, va dir al New York que:

Les classes d'actuació em semblaven el millor lloc per a un chic al que li agradava fer molt soroll i ser prou extravagant. Vaig passar molt temps anant a obres de teatre. No tindria una cita en mi mateixa. Anava al teatre, comprava una entrada, m'assentava en l'assent i llegia el programa, i després em ficava completament en l'obra. Vaig passar molt temps aixina, veent Brecht, Tennessee Williams, Ibsen i tot això.[31]

Durant eixos anys estudiant teatre, Hanks va conéixer a Vincent Dowling, cap del Great Lakes Theater Festival de Cleveland, Ohio.[10] Gràcies a la seua influència, Hanks es va convertir en treballador del festival. En eixos tres anys d'experiència, va tocar tots els aspectes de la producció teatral, com l'allumenament, el disseny d'escenaris i la direcció d'escena, i li va dur a abandonar l'universitat. En eixe temps, Hanks va guanyar el Cleveland Critics Circle Award al Millor Actor per la seua interpretació de Proteo en l'obra de Shakespeare de 1978 Els dos fidalcs de Verona (un dels pocs papers en els que Hanks ha fet de vilà).[32]

1979-1992ː Inicis i referent en el cine còmic

[editar | editar còdic]

En 1979, Hanks es va traslladar a Nova York, a on va fer el seu debut en les películes de terror slasher de baix presupost Sap que estàs sola (He Knows You're Alone) (1980)[10][33] al mateix temps que conseguia el paper protagoniste en el telefilm Mazes and Monsters.[34] En l'aspecte teatral, seria elegit per a encarnar a Calimaco, en la producció de la Riverside Shakespeare Company La mandrágora de Nicolás Maquiavelo, dirigida per Daniel Southern.[35] En 1980, Hanks seria un dels protagonistes del pilot de l'ABC Bosom Buddies. Peter Scolari i ell interpretaven a una parella de jóvens publicistes obligats a vestir-se com a dònes per a poder viure en un hotel de preus econòmics sol per a dònes.[10] Hanks havia treballat en Scolari en el concurs dels 70 Make Em Laugh. Bosom Buddies va permanéixer dos temporades en antena, encara que sense grans audiències.[36]

El primer dia que ho vaig vore en el set, vaig pensar: Llàstima que no estarà en televisió per molt temps. Sabia que seria una estrela de cine en dos anys.
Ian Praisier, coproductor de Bosom Buddies, a la revista Rolling Stone


Hanks va fer una aparició especial en un episodi de Dies feliços (Happy Days) titulat "A Little Case of Revenge," en la que va interpretar a un excompañero de classe descontent de Fonzie) quan es va trobar a Lowell Ganz i Babaloo Mandel que en eixe moment estaven escrivint el guion de Splash (1984), una comèdia romàntica fantàstica sobre una sirena que s'enamora d'un humà. Ganz i Mandel varen sugerir al director Ron Howard que pensara en Hanks per al repartiment.[37][38] Al principi, Howard va considerar donar-li el paper que finalment va fer John Candy del germà tarambana del protagoniste. Pero al vore-ho actuar, li va donar el paper principal. La película va ser tot un èxit conseguint en la taquilla d'Estats Units 69 millons de dólars.[37][38] D'ací, va passar a protagonisar la comèdia sexual Despedida de fadrí (Bachelor Party), també estrenada en 1984.[39] En 1983–84, Hanks va alternar estos treballs en el cine en aparicions en la série de TV Enredos de família (Family Ties) en el paper del germà alcohòlic de Elyse Keaton Ned Donnelly.[40][41]

En Res en comú (Nothing in Common) (1986)—una història sobre un jove ensombrecido pel seu pare (Jackie Gleason)—Hanks començava a experimentar i alternar papers còmics en els dramàtics. En una entrevista a Rolling Stone, Hanks descrivia la seua experiència:

Va canviar els meus desijos de treballar en películes. Part d'això era la naturalea del material, lo que intentàvem dir. Pero ademés d'això, es va centrar en les relacions de les persones. L'història era sobre un chic i el seu pare, no com, "Esta casa és una ruïna (The Money Pit)", a on l'història se centra en la vida d'una parella en la seua casa.

Pero en general, el seu fort eixos anys era la comèdia. En 1987, firmaria un contracte en Walt Disney Studios a on va encapçalar a un grup de talents en un pacte d'actuació/producció.[42] Despuix d'alguns fracassos més i un èxit moderat en la comèdia Dos sabuesos despistats (Dragnet), la dimensió d'Hanks en l'indústria va començar a créixer.


L'èxit tant de crítica com de públic de la comèdia Big en 1988 ho va colocar com un dels majors talents d'Hollywood.[39][10][43] Per esta actuació, Hanks guanyaria la seua primera nominació al Óscar al millor actor.[44] A Big li seguiria la comèdia Lo que conta és el final (Punchline), en la que ell i Sally Field protagonisaven una parella de còmics de stand-up.


En 1989, Hanks va sofrir una chicoteta racha de fracassos en taquilla en No mataràs... al veí (The 'Burbs) (1989), Joe contra el volcà (Joe Versus the Volcano) (1990) i La foguera de les vanitats (The Bonfire of the Vanities) junt en Bruce Willis, Melanie Griffith i Morgan Freeman (1990).[10] En esta última, va interpretar a una figura codiciosa de Wall Street que es veu envolta en un accident d'atropell en fuga. La cinta de 1989 Socis i sabuesos (Turner & Hooch) va ser l'únic èxit dels seus èxits en este periodo. En 1993 en el canal Disney Adventures, Hanks va dir que:

Vaig vore "Turner & Hooch" l'atre dia en la tenda SAC i no vaig poder evitar recordar-ho. Vaig plorar com un bebé.

En 1992, Hanks tornaria al cim en el seu retrat com a llegenda del béisbol que torna per a dirigir un equip de dònes en Elles donen el colp (A League of Their Own).[10] Hanks ha dit que la seua actuació en papers anteriors no va ser excelent, pero que posteriorment va millorar. En una entrevista a Vanity Fair, Hanks va dir que:

Esta és la meua era moderna com a actor... El meu treball s'ha tornat menys pretenciosamente fals i exagerat.

1993-2000ː Consagració com a gran estrela

[editar | editar còdic]

A pesar de que era ya un referent en Hollywood, la carrera d'Hanks va donar un gir d'en 1993. Esta "era moderna" va començar en Alguna cosa per a recordar (Sleepless in Seattle) que va protagonisar junt en Meg Ryan. Esta película, adaptació del clàssic de Tu i yo, parla d'un viudo que troba al seu verdader amor a través de la ràdio.[45] Richard Schickel de CLAVE va calificar la seua actuació com "encantadora," i la majoria dels crítics varen estar d'acort en que l'interpretació d'Hanks li assegurava un lloc entre les principals estreles de comèdia romàntica de la seua generació.[46]


Pero el gran gir seria en la seua interpretació en Philadelphia. Allí encarnaria a un advocat gai en el virus del SIDA que denuncia al seu bufet per discriminació.[10] Hanks va perdre 16 quilos i es va rapar el pèl per a donar una image de persona malaltiça. En una crítica per a la revista People, Leah Rozen escrivia que:

Per damunt de tot, l'èxit de "Philadelphia" residix en Hanks, que se centra d'interpretar a un personage, no a un sant. És rotundament fantàstic, brindant una interpretació profundament sentida i cuidadosadament matisada que mereix un Óscar.

Precisament, Hanks guanyaria el seu primer Óscar al millor actor.[10][47] En el discurs d'agraïment, va revelar que el seu mestre de teatre de l'escola secundària, Rawley Farnsworth, i la seua excompañero de classe John Gilkerson, dos persones propenques a ell, eren homosexuals.[48]

A Hanks li va seguir en 1994 el gran èxit Forrest Gump, película que va recaptar més de 600 millons de dólars.[49] Hanks recordava que:

Quan vaig llegir el guió de 'Gump', ho vaig vore com una d'eixes películes grandioses i plenes d'esperança a les que el públic pot anar i sentir... una miqueta d'esperança per a la seua sòrt i la seua posició en la vida... Vaig traure eixa conclusió de les películes de la que vaig vore de chiquet cent millons de voltes. Encara ho faig.


Hanks va guanyar el seu segon Óscar al millor actor de manera consecutiva, sent el primer actor que conseguix esta fita des de que Spencer Tracy ho fera en 1939.[50] Hanks i Tracy tenien la mateixa edat quan varen rebre les seues Óscars: Tracy tenia 37 i Hanks, 38.[51][52]

El següent paper d'Hanks va ser el del astronauta i comandant Jim Lovell de la cinta de 1995 Apolo 13, a on tornava a treballar a l'órdens de Ron Howard.[10] La crítica en general va aplaudir l'actuació de tot el repartiment a on s'incloïa a Kevin Bacon, Bill Paxton, Gary Sinise, Ed Harris i Kathleen Quinlan. La película va conseguir nou nominacions als Óscar, guanyant dos d'ells. A finals de l'any, Hanks va posar la veu del Sheriff Woody en la película de Pixar Toy Story.[53]


Hanks va fer el seu debut com a director en 1996 en el film The Wonders (That Thing You Do!) sobre un grup dels 60 i en el que Hanks es reserva el paper de productor musical.[54][55] Hanks i el productor Gary Goetzman varen crear Playtone, una companyia discogràfica i de producció cinematogràfica que du el nom de la companyia discogràfica de la película.[56][57]


Eixe mateix any, va anar el productor eixecutiu, va escriure i codigirió l'docudrama d'HBO De la Terra a la Lluna (From the Earth to the Moon). En els 12 capítuls de la série, va relatar el programa espacial des del seu inici a través dels vols de Neil Armstrong i Jim Lovell, fins als sentiments personals que rodegen la realitat dels alunizajes. El proyecte va guanyar diferents Premis Emmyi va costar 68 millons de dólars, un dels més cars de l'història de la televisió.[58][59]

En 1998, el seu pròxim proyecte no va ser menys ambiciós. Va protagonisar Salvar al soldat Ryan (Saving Private Ryan)—a on treballaria per primera volta a les órdens de Steven Spielberg—, que narrava l'arribada d'un comando a França despuix del Dia D per a rescatar a un soldat.[60] Es va guanyar els elogis i el respecte de la comunitat cinematogràfica, la crítica i el públic en general[61] i per la que de nou va ser nominat per quarta volta a l'Óscar al millor actor.[62] A finals d'eixe any, va tornar a coincidir en Meg Ryan per a protagonisar una atra comèdia romàntica Tens un i-mail (You'veu Got Mail), adaptació del clàssic dels 40 El bazar de les sorpreses (The Shop Around the Corner).[39] En 1999, es posa baix les órdens de Frank Darabont en La milla verda (The Green Mile) basat en un conte de Stephen King[63] i també va tornar a posar la veu a Woody en Toy Story 2, seqüela de Toy Story.

2000-2009 Actor habitual de Spielberg, Zemeckis i Howard

[editar | editar còdic]

I any més tarde quan va aplegar el XXI, Hanks protagonisa la producció de Robert Zemeckis, Nàufrec, pel que rebria el Globo d'Or al millor actor i la quarta nominació als Óscar per la seua interpretació de l'analiste de sistemes de FedEx que es queda aïllat en una illa.[64][65] El afamado crític Roger Ebert del The Chicago Sun-Claves va escriure que l'actuació d'Hanks:[66]

Demostra ací una volta més lo eficaç que és. Mai s'esforça per conseguir un efecte, sempre és persuasivo inclús en esta situació improvable, guanyant-se nostra simpatia en els seus ulls i el seu llenguage corporal quan no hi ha ningú més en la pantalla.



En 2001, Hanks va produir i va ajudar a dirigir la miniserie de HBO Germans de sanc (Band of Brothers).[67] També va aparéixer en l'especial de televisió benèfic Amèrica: Un homenage als héroes pels atentats de l'11 de setembre en Nova York i en el documental Rescued From the Closet.[68] Es va unir al director Sam Mendes per a l'adaptació de la novela gràfica de Max Allan Collins i Richard Piers Rayner Camí a la perdición (Road to Perdition), en el que interpreta al antihéroe de matón que fuig en el seu fill. Eixe mateix any va colaborar novament en Spielberg en el drama biogràfic Atrapa'm si pots (Catch Em If You Ca), junt a Leonardo DiCaprio, basada en l'història real de Frank Abagnale, Jr.. L'any 2002 va acabar en la producció d'Hanks i la seua dòna Rita Wilson, de la película La meua gran boda grega (My Big Fat Greek Wedding) i que va ser tot un èxit de taquilla.[69][70] En agost de 2007, la parella junt al també productor Gary Goetzman i a l'escritora Nia Vardalos, va iniciar demandes llegals contra la productora Gold Circle Films pel repartiment dels beneficis de la película.[71][71][72] Als 45 anys, Hanks es va convertir en el guardonat més jove que va conseguir el títul del American Film Institute a tota una carrera artística el 12 de juny de 2002.[73][74]


En 2004, apareixeria en tres films: el proyecte dels Germans Coen The Ladykillers, una atra producció de Spielberg, La terminal (The Terminal), que es va rodar en l'Aeroport Internacional John F. Kennedy i una película nadalenca, The Polar Express, en captura de moviment en 2004 treballant per tercera volta en Zemeckis. En una entrevista a USA Weekend, Hanks parlava de cóm triava els seus proyectes:

[Des de] "A League of Their Own", no pot ser una película més per a mi. Té que posar-me en marcha d'alguna manera... Té que haver algun desig o sentiment que ho comprenga tot sobre voler fer eixa película en particular. M'agradaria assumir que estic dispost a prendre qualsevol camí per a fer-ho be.

En agost de 2005, Hanks va ser votat per a ser vicepresident de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques.[75]

La seua següent aparició en la gran pantalla va ser molt esperada ya que es posaria en la pell de Robert Langdon en l'best seller de Donen Brown El còdic Dona Vinci (The Dona Vinci Code), posant-se a les órdens novament de Ron Howard. El film va ser presentat el 19 de maig de 2006 en Estats Units, recaptant en tot lo món 750 millons de dólars.[76] A est, li va seguir el documental de Ken Burns The War. Per a este documental, Hanks posava la veu de narració, llegint extractes de columnes de l'época de la Segona Guerra Mundial del McIntosh. En 2006, Hanks estava en la llista dels 1500 celebritats recopilades per la revista Forbes.[77] Hanks també va produir la película d'animació The Ant Bully en 2006.

Posteriorment, va fer un cameo en Els Simpson: la película, a on apareix ell mateix anunciant un nou Gran Canó en Springfield. L'actor denuncia que el govern d'Estats Units ha perdut credibilitat per lo que ell usarà la seua image per a fomentar este nou lloc d'interés turístic.[78] També va fer una aparició en els crèdits, dient “Hola, soc Tom Hanks i els demane que, si em veuen en persona, deixen-me en pau”. Posteriorment, en 2006, Hanks va produir la película britànica Starter for 10, una comèdia d'uns estudiants de classe mija intentat guanyar el concurs de University Challenge.[79]


En 2007, Hanks va protagonisar el film de Mike Nichols La guerra de Charlie Wilson (Charlie Wilson's War), en guion d'Aaron Sorkin, en la que interpreta al congressiste demòcrata de Texas Charles Wilson. El film va ser estrenada el 21 de decembre de 2007, i Hanks va rebre una nova nominació als Globo d'Or.[80] En la tragicomèdia El gran Buck Howard (The Great Buck Howard) (2008), Hanks compartix per primera volta pantalla en el seu fill, el també actor Colin Hanks.[81] Eixe mateix any va ser productor eixecutiu de la comèdia musical Mamma Mia! i de la miniserie John Adams.[82][83]


El seu següent proyecte va ser la segona entrega del personage de Robert Langdon de la série de llibres de Donen Brown Àngels i dimonis (Angels & Demons). L'11 d'abril de 2007 s'anunciava que Hanks tornaria a interpretar el seu paper de Robert Langdon i que, segons els informes, rebria el salari més alt de l'història per a un actor.[84][85] Al sendemà, feya la seua dècima aparició en el famós programa de la NBC Saturday Night Live, apareixent en el sketch Celebrity Jeopardy!. En 2009, Hanks va produir també el film de Spike Jonze A on viuen els mònstruos (Where The Wild Things Llaure), basat en el llibre infantil de Maurice Sendak.[86]

Anys 2010

[editar | editar còdic]

En 2010, Hanks va reprendre la veu de Woody en Toy Story 3 i posteriorment ell (junt a les atres veus del repartiment com Tim Allen i John Ratzenberger) varen ser invitats a una sala per a vore el roll complet de l'història de la película.[87] El film es va convertir en la primera producció animada que superava els mil millons de recaptació en tot lo món.[88][89][90] Eixe any també es va encarregar de la producció eixecutiva de la miniserie The Pacific, continuació de l'èxit Band of Brothers.[91]

En 2011, va dirigir i va protagonisar junt a Julia Roberts la comèdia romàntica Larry Crowne,[92] una película que va tindre unes pobres crítiques.[93] També en 2011, va protagonisar el drama Tan forta, tan prop (Extremely Loud and Incredibly Close).[94] En 2012, va tornar a la seua faceta d'actor de veu en interpretar a Cleveland Carr en al serie web Electric City.[95] Va completar l'any en el proyecte de les Germanes Wachowski en l'adaptació de la novela L'atles dels núvols (Cloud Atles), i va ser productor eixecutiu de la miniserie Game Change.[96] Abdós no varen tindre ni bones crítiques ni molt èxit en taquilla.


En 2013, Hanks va protagonisar dos películes aclamadesː Capità Phillips dirigida per Paul Greengrass i basada en fets reals sobre l'atac de pirates somalí a un mercant[97] i A la trobada de Mr. Banks (Saving Mr. Banks) dirigida per John Lee Hancock, en la que va interpretar a Walt Disney a on relata la preparació de la película de Mary Poppins.[98] Per esta última, Hanks va arreplegar dos nominacions al BAFTA al millor actor i el Globo d'Or al millor actor - Drama.[99][100] Eixe mateix any, Hanks va fer el seu debut en Broadway, protagonisant la producció Lucky Guy de Nora Ephron, per la que va ser nominat al Premie Tony al millor actor teatral.[101]

En 2014, el The New Yorker publicava el relat curt d'Hanks "Alan Bean Plus Four" el 27 d'octubre.[102] En ell es relata la vida de l'astronauta Alan Bean, a través dels recorts dels quatre companyers que varen fer en ell el vol a la Lluna en l'Apolo 12. La revista Slate va trobar el conte com "mediocre".[103] En una entrevista al The New Yorker, Hanks va dir que sempre l'havia fascinat l'espai. Va afirmar també que va construir models plàstics d'eixides quan era chiquet i va vore les retransmissions en viu de les missions espacials en la década dels 60.[104]


En març de 2015, Hanks va aparéixer en el videoclip de Carly Raer Jepsen "I Really Like You", sincronisant els llavis en la majoria de les lletres de les cançons mentres realisa la seua rutina diària.[105] El seu següent proyecte va ser la seua quarta colaboració en Steven Spielberg en protagonisar el drama històric El pont dels espies (Bridge of Spies), en el que interpreta a l'advocat James B. Donovan que va negociar l'intercanvi del pilot Francis Gary Powers pel de l'espia del KGB Rudolf Abel en Berlín. Va ser estrenada en octubre de 2015 en un bo acolliment.[106] En abril de 2016, Hanks va encarnar a Alan Clay en el tragicomèdia Esperant al rei (A Hologram for the King), adaptació de la novela homònima.[107] Era la segona volta que es va posar a les órdens de Tom Tykwer despuix de Cloud Atles en 2012.[108]


En 2016 protagonisa una película dirigida per Clint Eastwood basada en fets reals, Sully, a on es posa en la pell del capità Chesley Sullenberger que aterrisa d'urgència d'un avió de passagers en el riu Hudson.[109] El seu següent treball va ser completar la trilogia de Robert Langdon en Inferno (2016),[110] coprotagoniza junt a Emma Watson el drama de ciència ficció de 2017, El círcul (The Circle)[111] i va treballar per quinta volta en Spielberg junt en Meryl Streep en Els archius del Pentágono (The Post). En el seu aspecte com a actor de veu, va anar David S. Pumpkins en el The David S. Pumpkins Halloween Special, estrenat el 28 d'octubre de 2017 en la NBC, un personage que ell ya havia interpretat en alguns episodis de Saturday Night Live.[112]


En 2019 una volta més dona vida a Woody en Toy Story 4, estrenada el 21 de juny d'eixe any.[113][114] A finals d'any, Hanks encarna a Fred Rogers en el biopic de Marielle Heller Un amic extraordinari (A Beautiful Day in the Neighborhood) pel que va ser nominat per primera volta a l'Óscar al millor actor de repartiment.[115] La película va ser estrenada el 22 de novembre de 2019 per Sony Pictures.[116][117]

Anys 2020

[editar | editar còdic]

L'11 de març de 2020, Hanks va publicar en el seu conte oficial de Instagram que tant ell com la seua esposa Rita Wilson, varen donar positiu en els anàlisis del virus originat en China a finals de 2019, Coronavirus (COVID-19), mentres estaven de viage en Austràlia.[118] Despuix de ser donat d'alta el 17 de març,[119] l'11 d'abril, Hanks va fer la seua primera aparició en televisió en Saturday Night Live.[120] Hanks va fer el monòlec d'obertura en la seua casa, pero no va aparéixer en cap dels sketchs. Va presentar diferents sketchs filmats des de les cases d'atres membres del programa.


En 2020, durant la pandèmia de COVID-19, es va estrenar la película Greyhound, especial d'Apple TV+ a on Tom Hanks interpreta al capital Krause, conduint un comboi aliat durant la Segona Guerra Mundial.[121][122] A finals d'eixe any, Hanks va protagonisar el drama Notícies del gran món (News of the World), tornant-se a juntar en el director Paul Greengrass i que seria estrenada el 23 de decembre de 2020.[123][124] El crític de cine David Rooney de The Hollywood Reporter alabava l'interpretació d'Hanks:[125]

Hanks ha construït una carrera interpretant a hòmens completament decents, per lo que el seu càsting ací és totalment de tipo. Pero l'emoció i el dolor, la compassió innata que recorre la seua caracterisació fan d'esta una actuació enormement plaentera de vore, en noves profunditats tant de bondat com d'arrepenediment que seguixen revelant-se.

En 2021, Tom Hanks va protagonisar Finch, a on va interpretar a un home de la tercera edat que habita solament en la terra junt en el seu gos i un robot, [126][127][128] esta película de ciència ficció va ser llançada en Apple TV+.[129]


Després en 2022, va fer la película basada en fets reals Elvis, protagonisada per Austin Butler, a on Hanks va interpretar a Tom Parker el mánager d'Elvis Presley.[130] El rodage va començar a principis de 2020 en Queensland (Austràlia)[131] i seria estrenada en juny de 2022.[132]

Després va tornar a treballar de nou en Robert Zemeckis i Disney, fent una nova versió de Pinocho basada en la película animada de 1940 del mateix nom a on va interpretar a Geppetto, el pare carpintero de Pinocho i va compartir repartiment junt en Joseph Gordon-Levitt, Cynthia Erivo, Luke Evans i Keegan-Michael Key.[133] La seua intervenció en el film, que va ser dirigida per Zemeckis, es va confirmar oficialment en decembre de 2020.[134] També va interpretar a Otto, un jubilat viudo i amargat, en una adaptació sueca en A Man Called Otto.

HBO va confirmar en giner de 2013 que estava desenrollant una tercera miniserie de la Segona Guerra Mundial basada en el llibre Masters of the Air de Donald L. Miller en Hanks i Spielberg, despuix de Band of Brothers i The Pacific. NME va informar en març de 2017 que la producció estava alvançant baix el títul provisional The Mighty Eighth. L'11 de octubreEn 2019, es va anunciar que la série mantindria el títul del llibre i que la miniserie es transmetria en Apple TV+ per restriccions presupostàries en HBO. S'esperava que Masters of the Air costara 200 millons de dólars i tinguera una duració d'a lo manco huit hores. La série es va estrenar el 26 de giner de 2024. Hanks també apareix en el jardí de les bésties, una adaptació del llibre de no ficció de 2011 del director Joe Wright sobre el diplomàtic nortamericà William Dodd. En febrer de 2022, es va anunciar que Hanks protagonisarà l'adaptació cinematogràfica de Here, una novela gràfica de Richard McGuire, dirigida per Robert Zemeckis.

Vida personal

[editar | editar còdic]

Matrimoni i fills

[editar | editar còdic]

Es va casar per primera volta en Samantha Lewes en 1978 i varen ser pares de dos fills: el també actor Colin Hanks (1977)[135] i Elisabeth Ann (1982).[39] La parella es va divorciar en 1985.[39][136] Samantha va fallir de càncer òsseu en 2002.[137]

En 1981, Hanks va conéixer a l'actriu Rita Wilson en el rodage de la série Bosom Buddies (1980-1982), i varen tornar a coincidir en el rodage de Voluntaris (1985).[39] Wilson és descendent de família búlgara i grega i practicanta de l'Iglésia ortodoxa grega.[138] Abans de casar-se, Hanks es va convertir a la fe cristiana #ortodox. Hanks i Wilson es varen casar en 1988, en qui té dos fills, Chester Marlon "Chet" (1991), que ha tingut papers en séries com Empire i Shameless.[139][140] El més jove, i també actor, Truman Theodore, va nàixer en 1995.[141] Hanks viu en la seua família en Los Àngeles, Califòrnia,[142] i Ketchum (Idaho).[143]


L'actor ha confirmat que patix diabetis tipo 2.[144] Tenia nivells alts de glucosa des dels 36 anys.[145]

Ciutadania grega

[editar | editar còdic]

En juliol de 2020, el president grec Prokópis Pavlópoulos, li va otorgar a Hanks i a la seua esposa, Rita Wilson, la nacionalitat de dit país, que segons la llegislació grega es pot concedir a aquells que "han prestat servicis excepcionals al país o la nacionalisació del qual servix d'interés públic".[146][147][148] En giner d'eixe mateix any, el matrimoni Hanks i els seus fills havien segut nomenats ya "ciutadans honoraris" com a agraïment a la seua llabor en la captació de fondos per a les víctimes del devastador incendi forestal de les rodalies d'Atenes en l'estiu de 2018.[149] El matrimoni es troba molt vinculat al país helé, d'a on procedix la família de Rita Wilson i a on posseïxen una casa en l'illa d'Antíparos.[150]

Activisme polític

[editar | editar còdic]

Hanks ha segut donant habitual de polítics demócrates, i durant les eleccions presidencials de 2008 va pujar un video en Myspace de respal a Barack Obama.[151] També va ser el narrador del documental de 2012, The Road We'veu Traveled, creada per a la campanya de Barack Obama.[152] En 2016, Hanks va recolzar a la candidata demòcrata Hillary Clinton en les eleccions presidencials[153] i a Joe Biden en les de 2020.[154]


Hanks es va posicionar obertament en contra de la proposició número 8 de 2008 del Congrés de Califòrnia, una esmena a la Constitució de Califòrnia que definia el matrimoni com una unió només entre un home i una dòna. Hanks i atres celebritats varen recaptar 44 millons de dólars en la campanya contra esta proposta, en comparació a la dels favorables a la proposta que varen recaptar 39 millons,[155] a pesar de que la proposició va conseguir ser aprovada pel 52% dels vots.[156] Va ser anulada en juny de 2013, quan el Tribunal d'Apelacions va alçar la suspensió del fallo del tribunal de districte, lo que va permetre al governador Jerry Brown tornar a ordenar cerimònies de matrimoni entre persones del mateix sexe.[157] Mentres estava presentant la série de televisió en giner de 2009, Hanks va cridar als favorables a la proposició 8 "antiamericanos" i va criticar en durea als membres de L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies, que eren els principals defensors de la proposta, per la seua visió del matrimoni.[158][159] Una semana despuix, va demanar disculpes per estes declaracions i apelant a cada votant a votar segons la seua consciència.[160]

Com a defensor del medioambientalismo, Hanks és defensor del vehícul elèctric i posseïx un Toyota RAV4 elèctric i la primera producció AC Propulsion eBox. Era arrendatari d'un EV1 ans que fora retirat del mercat, com es relata en el documental Who Killed the Electric Car?[161]

Atres activitats

[editar | editar còdic]

Hanks és membre de la National Space Society (organisació fundada per Wernher von Braun[162]), que servix en la Junta de Governadors de l'organisació no lucrativa educativa de promoció de l'espai.[163] També va produir la miniserie de HBO i anteriorment citada De la Terra a la Lluna, sobre el programa Apolo per a enviar astronautes a la Lluna. Ademés, Hanks coescribió i coprodujo l'IMAX Magnífica desolació: Caminar en la Lluna en 3D.[164]

En 2006, la Fundació Espacial va premiar a l'Organisació de Divulgació Morrow Douglas. El premi s'otorga anualment a una persona o organisació que haja fet contribucions significatives a la consciència pública dels programes espacials.

En juny de 2006, Hanks va ser inclós com a membre honorari del saló de la fama de la United States Army Rangers per la seua interpretació en la película Saving Private Ryan.[165] El 10 de març de 2008, Hanks va estar present en el Saló de la Fama del Roc and Roll per a presentar a The Dave Clark Five.[166]

Hanks és un coleccioniste de màquines d'escriure i les utilisa casi cada dia.[167][168] En agost de 2014, Hanks va presentar la Writer, una aplicació iOS que emula l'experiència d'escriure en màquines d'escriure i que va aplegar a alcançar la número un d'aplicacions descarregades en App Store.[169][170]


Despuix de contagiar-se i haver-se recuperat de la COVID-19, Hanks i la seua dòna donaron els seus anticossos per a l'investigació del virus.[171]

Llegat i impacte

[editar | editar còdic]

En 2013, mentres protagonisava en Broadway, Lucky Guy, de Nora Ephron, trescents fanes ho varen esperar despuix d'una funció. Est és el major número d'aficionats que ha esperat despuix d'una funció en Broadway.[172]

Hanks se situa com la quarta estrela en taquilla de tots els temps, en més de 4 300 millons de dólars de taquilla bruta, un promig de 100 millons per película.[4][5][173] Ha participat en 31 películes que varen recaptar més de 100 millons de dólars en la taquilla mundial. La película més taquillera en la que ha participat va ser Toy Story 4 en 2019.[174] l'asteroide (12818) Tomhanks du el seu nom.[175]

En 2003, Hanks va ser votat en el número tres de la cadena Channel 4 de les 100 estreles de tots els temps,[176] i en el número 22 de la llista VH1 dels "200 Greatest Pop Culture Icons of All Clave".[177] També va ser inclós en la llista Forbes de "els famosos més poderosos del món", en les edicions de 2000,[178] 2002[179] i 2003.[180] En giner de 2019, Hanks va ser votat com el número 1 de la llista de millors actors de Ranker.[181]


Hanks va ser invitat de la Desert Island Discs de BBC Radi 4 (seguint els passos de John Huston, Arthur Rubinstein, Luciano Pavarotti i més de 2.500 famosos que han segut invitats, el 8 de maig de 2016, donant una entrevista de 45 minuts en informació sobre la seua vida personal i carrera.[182][183]

Filmografia completa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Filmografia de Tom Hanks.


Premis i distincions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1989[184] Millor actor Big Plantilla:Cela
1994[185] Philadelphia Plantilla:Cela
1995[186] Forrest Gump Plantilla:Cela
1999[187] Saving Private Ryan Plantilla:Cela
2001[188] Nàufrec Plantilla:Cela
2020[189] Millor actor de repartiment A Beautiful Day in the Neighborhood Plantilla:Cela
Premis Globo d'Or
Any Categoria Película Resultat
1988 Millor Actor - Comèdia o musical Big Plantilla:Cela
1993 Sleepless in Seattle Plantilla:Cela
Millor Actor - Drama Philadelphia Plantilla:Cela
1994 Forrest Gump Plantilla:Cela
1998 Saving Private Ryan Plantilla:Cela
2000 Nàufrec Plantilla:Cela
2007 Millor Actor - Comèdia o musical Charlie Wilson's War Plantilla:Cela
2013 Millor Actor - Drama Capità Phillips Plantilla:Cela
2018 The Post'' Plantilla:Cela
2020 Millor actor de repartiment A Beautiful Day in the Neighborhood Plantilla:Cela
Premi Cecil B. DeMille Plantilla:Cela
Premis Emmy
Any Categoria Série Resultat
2002 Millor miniserie Band of Brothers Plantilla:Cela
Millor direcció en una miniserie, telefilme o especial dramàtic Plantilla:Cela
Premis BAFTA
Any Categoria Película Resultat
1994 BAFTA al Millor Actor Forrest Gump Plantilla:Cela
1998 Saving Private Ryan Plantilla:Cela
2000 Nàufrec Plantilla:Cela
2013 Capità Phillips Plantilla:Cela
2019 BAFTA al Millor Actor de repartiment A Beautiful Day in the Neighborhood Plantilla:Cela
Premis del Sindicat d'Actors
Artícul principal → Premis del Sindicat d'Actors.
Any Categoria Película Resultat
1994 Millor actor Forrest Gump Plantilla:Cela
1999 Millor repartiment Saving Private Ryan Plantilla:Cela
Millor actor Plantilla:Cela
2000 Millor repartiment The Green Mile Plantilla:Cela
2001 Millor actor Nàufrec Plantilla:Cela
2013 Capità Phillips Plantilla:Cela
2019 Millor actor de repartiment A Beautiful Day in the Neighborhood Plantilla:Cela
Festival Internacional de Cine de Berlín
Any Categoria Película Resultat
1994[190] Orso d'Argent a la millor interpretació masculina Philadelphia Plantilla:Cela
Premis Golden Raspberry
Any Categoria Película Resultat
2023 Pijor actor Pinocho Plantilla:Cela
Pijor actor de repartiment Elvis Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «», Clave Inc..
  2. ↑ «Tom Hanks complix 70 anys: millors películes, política, fortuna, quànt cobra i quin és el seu llarcmetrage preferit de l'història del cine» (en és). MARCA. Consultat el 2026-07-10.
  3. ↑ «L'actor Tom Hanks complix 70 anys consolidat com la cara amable d'Hollywood» (en és). L'Imparcial. Consultat el 2026-07-10.
  4. ↑ 4,0 4,1 «[1]», ABC Good Morning America'. Consultat el 5 d'agost de 2014.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Highest Grossing Actors of All Clave». Internet Movie Database. Consultat el 9 de juliol de 2026.
  6. ↑ «The 10 most valuable actors of all clave». Dailyfinance.com. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  7. ↑ «[2]», BBC News. Consultat el 7 d'agost de 2014.
  8. ↑ «President Obama Names Recipients of the Presidential Medal of Freedom». whitehouse.gov. The White House. Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2016. Consultat el 16 de novembre de 2016.
  9. ↑ «Tom Hanks to Receive France's Highest Honor for His Work Highlighting World War II». people.com. Revista People. Consultat el 6 de giner de 2017.
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 Dit en Inside the Actors Studio, 1999.
  11. ↑ «Female Nomad and Friends Interview: Sandra Hanks Benoiton». Mexico In Small Bytes. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2013. Consultat el 2024-02-21.
  12. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  13. ↑ «The all-American icons with British roots» (en en). Evening Standard. Consultat el 2024-02-21.
  14. ↑ «PORTUGUESE CLAVES - New Bedford, Mass.». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2013. Consultat el 2024-02-21.
  15. ↑ «George Clooney is distant cousin of Abraham Lincoln» (en en).
  16. ↑ «After Tom Hanks,now George Clooney is Abraham Lincoln kin» (en en). The Indian Express. Consultat el 2024-02-21.
  17. ↑ «Tom Hanks Reveals Lincoln Connection» (en en-us). Ancestry Blog. Consultat el 2024-02-21.
  18. ↑ 18,0 18,1 «11 celebrities who llaure related to US presidents» (en en-us). Business Insider. Consultat el 2024-02-21.
  19. ↑ «It's more than history; it's blood: Cousin climbs through family tree, discusses Lincoln's mother's heritage» (en en). Herald-Review.com. Consultat el 2024-02-21.
  20. ↑ Altobelli, Maria. «Female Nomad and Friends Interview: Sandra Hanks Benoiton».
  21. ↑ «The Hanks Lab at the University of Illinois». www.life.illinois.edu. Consultat el 2024-02-21.
  22. ↑ «Tom Hanks - Movies, Mister Rogers & Family» (en en-us). Biography. Consultat el 2024-02-21.
  23. ↑ «Mattingly: Tom Hanks talks about religion | ScrippsNews». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2009. Consultat el 2024-02-21.
  24. ↑ Interview on Fresh Air. Aired April 26, 2016.
  25. ↑ «Tom Hanks Is Mr. Big».
  26. ↑ «Hanks Thanks School». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2016. Consultat el 2024-02-21.
  27. ↑ «[3]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  28. ↑ «Public Affairs | Clips». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2014. Consultat el 2024-02-21.
    • a "Famous alumni*: Actor Tom HanksPlantilla:Nbsp... *Includes former students who attended—but didn't graduate from—the university"—¶ 67.
  29. ↑ «Tom Hanks Interview | PDF | Entertainment | Leisure» (en és). Scribd. Consultat el 2024-02-21.
  30. ↑ «Calç Football: Tom Hanks and the Heisman Trophy - YouTube». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2022. Consultat el 2024-02-21.
  31. ↑ «Tom Hanks's Real Splash: A Funny Guy Grows Up in 'Nothing in Common'».19(29)ISSN 0028-7369.
  32. ↑ «Life According to Tom Hanks» (en en). clevelandmagazine.com. Consultat el 2024-02-21.
  33. ↑ «[4]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  34. ↑ «Dungeon Master: The Life and Legacy of Gary Gygax». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2014. Consultat el 2024-02-21.
  35. ↑ «Tom Hanks in ‘Lucky Guy,’ His Broadway Debut - NYTimes.com». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2014. Consultat el 2024-02-21.
  36. ↑ «Tom Hanks' most iconic rols | EW.com». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2022. Consultat el 2024-02-22.
  37. ↑ 37,0 37,1 Internet Archive, Jim (2013). Sensing the past : Hollywood stars and historical visions, Oxford ; New York : Oxford University Press, p. 152. ISBN 978-0-19-992764-7.
  38. ↑ 38,0 38,1 Isle, Mick. Tom and Colin Hanks, Rosen Publishing, pp. 11, 39.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 39,5 «Tom Hanks - Movies, Mister Rogers & Family» (en en-us). Biography. Consultat el 2024-02-21.
  40. ↑ (1987-12-04) TV Guide (en en), Triangle Publications.
  41. ↑ Riggs, Thomas (2002). Contemporary Theatre, Film, and Television, Gale Research, p. 117. ISBN 0-7876-5116-8.
  42. ↑ Hanks Joins Growing Disney Talent Pool Via Acting/Producing Pact, Variety, pp. 5, 28.
  43. ↑ «[5]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  44. ↑ «1989 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-21.
  45. ↑ «'Sleepless In Seattle' Turns 20» (en en). HuffPost. Consultat el 2024-02-21.
  46. ↑ «[6]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  47. ↑ «1994 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-21.
  48. ↑ «[7]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  49. ↑ «Forrest Gump». Box Office Mulle. Consultat el 2024-02-21.
  50. ↑ «'Forrest Gump' Triumphs With 6 Academy Awards - New York Claves». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2011. Consultat el 2024-02-21.
  51. ↑ «The Eclipse of Spencer Tracy» (en en-us). Commentary Magazine. Consultat el 2024-02-21.
  52. ↑ «1995 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-21.
  53. ↑ «Toy Story 4: everything you need to know | Ghostarchive». ghostarchive.org. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2022. Consultat el 2024-02-21.
  54. ↑ «That-Thing-You-Do- - Cast, Crew, Director and Awards - NYTimes.com». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2014. Consultat el 2024-02-21.
  55. ↑ «[8]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  56. ↑ «Audible and Playtone Launch Creative Partnership - WSJ.com». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2014. Consultat el 2024-02-21.
  57. ↑ «That Thing You Do! | Rotten Tomatoes» (en en). www.rottentomatoes.com. Consultat el 2024-02-21.
  58. ↑ «From The Earth To The Moon» (en en). Television Academy. Consultat el 2024-02-21.
  59. ↑ «From the Earth to the Moon - TV.com». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2012. Consultat el 2024-02-21.
  60. ↑ «Classic Feature: The Making Of Saving Private Ryan | Features | Empire». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2014. Consultat el 2024-02-21.
  61. ↑ «Saving Private Ryan | Rotten Tomatoes» (en en). www.rottentomatoes.com. Consultat el 2024-02-21.
  62. ↑ «1999 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-21.
  63. ↑ «The Green Mile | Rotten Tomatoes» (en en). www.rottentomatoes.com. Consultat el 2024-02-21.
  64. ↑ «Tom Hanks» (en en-us). Golden Globes. Consultat el 2024-02-21.
  65. ↑ «2001 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-21.
  66. ↑ «Cast Away movie review & film summary (2000) | Roger Ebert» (en en). https://www.rogerebert.com/. Consultat el 2024-02-22.
  67. ↑ «Band Of Brothers» (en en). Television Academy. Consultat el 2024-02-21.
  68. ↑ «CBS». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2008. Consultat el 2024-02-21.
  69. ↑ «[9]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  70. ↑ «'My Big Fat Greek Wedding' Sequel In The Works From Nia Vardalos». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2014. Consultat el 2024-02-21.
  71. ↑ 71,0 71,1 «NewsDaily: Entertainment -- Hanks files big fat 'Greek' lawsuit». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2008. Consultat el 2024-02-21.
  72. ↑ «Irish Examiner | Hanks sues over unpaid 'My big fat Greek wedding' profits». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2008. Consultat el 2024-02-21.
  73. ↑ «AFI Salutes a Humble Tom Hanks With Life Achievement Award» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2024-02-21.
  74. ↑ «Tom Hanks» (en en). American Film Institute. Consultat el 2024-02-21.
  75. ↑ «[10]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  76. ↑ «The Dona Vinci Code». Box Office Mulle. Consultat el 2024-02-21.
  77. ↑ «[11]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  78. ↑ «La predicció de ‘Els Simpson’ sobre el contagi de Tom Hanks» (en és). AS.com. Consultat el 2024-02-21.
  79. ↑ «BBC - Film Network - Tom Vaughan & David Nicholls: Starter For Tingues». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2009. Consultat el 2024-02-21.
  80. ↑ «HFPA - News». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2007. Consultat el 2024-02-21.
  81. ↑ «Magnolia Pictures: The Great Buck Howard». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2012. Consultat el 2024-02-21.
  82. ↑ «Mamma Mia! becomes biggest-ever hit at British box office | Ghostarchive». ghostarchive.org. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2022. Consultat el 2024-02-21.
  83. ↑ «John Adams» (en en). Television Academy. Consultat el 2024-02-21.
  84. ↑ Tyler, Joshua. «Tom Hanks Confirmed For Dona Vinci Code Sequel». Cinema Blend.
  85. ↑ Fleming, Michael. «Howard moves fast with 'Code' sequel». Variety.
  86. ↑ «Where the Wild Things Llaure». Box Office Mulle. Consultat el 2024-02-21.
  87. ↑ «Tom Hanks on Toy Story 3 and What They Showed Him First | FirstShowing.net» (en en-us). www.firstshowing.net. Consultat el 2024-02-21.
  88. ↑ «'Toy Story 3' Reaches $1 Billion». Box Office Mulle. Consultat el 2024-02-21.
  89. ↑ «Toy Story 3 highest-grossing animated film | Ghostarchive». ghostarchive.org. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2022. Consultat el 2024-02-21.
  90. ↑ «[12]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  91. ↑ «The Pacific» (en en). Television Academy. Consultat el 2024-02-21.
  92. ↑ «Tom Hanks interview: Oscar winner discusses Larry Crowne, Ricky Gervais, Chet Haze - Chicago Tribune». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2014. Consultat el 2024-02-21.
  93. ↑ «Larry Crowne | Rotten Tomatoes» (en en). www.rottentomatoes.com. Consultat el 2024-02-21.
  94. ↑ «[13]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  95. ↑ «[14]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  96. ↑ «Game Change» (en en). Television Academy. Consultat el 2024-02-21.
  97. ↑ «Tom Hanks to Play Capt. Richard Phillips in Somali Pirate Hostage Story» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2024-02-21.
  98. ↑ «Tom Hanks becomes first actor to play Walt Disney on the big screen». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2015. Consultat el 2024-02-21.
  99. ↑ «[15]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  100. ↑ «[16]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  101. ↑ «Tonys: Tom Hanks Gets Nomination for ‘Lucky Guy’» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2024-02-21.
  102. ↑ «[17]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  103. ↑ «[18]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  104. ↑ «[19]». Consultat el 2024-02-21 (en en).
  105. ↑ «[20]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  106. ↑ «Film Review: ‘Bridge of Spies’» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  107. ↑ «Cannes: First Look at Tom Hanks in ‘A Hologram for the King’ (Exclusive Image)» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2024-02-21.
  108. ↑ «[21]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  109. ↑ «Tom Hanks» (en en). Peoplemag. Consultat el 2024-02-21.
  110. ↑ «Production Begins on Ron Howard's Dona Vinci Code Sequel, Inferno» (en en-us). ComingSoon.net - Movie Tràilers, TV & Streaming News, and More. Consultat el 2024-02-21.
  111. ↑ «Tom Hanks Eyes David Eggers’ Novell ‘The Circle’ With James Ponsoldt: Hot Package» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-02-21.
  112. ↑ «David S. Pumpkins saves the day with a Pumpkinmobile and song in 'SNL' Halloween special» (en en). EW.com. Consultat el 2024-02-21.
  113. ↑ «Tom Hanks Offers Toy Story 4 Update» (en en-gb). uk.movies.yahoo.com. Consultat el 2024-02-21.
  114. ↑ «‘The Incredibles 2’ Moves Up to Summer 2018; ‘Toy Story 4’ Pushed to 2019» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2024-02-21.
  115. ↑ «Tom Hanks ends 20-year drought with new Oscar nomination» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2024-02-21.
  116. ↑ «Tom Hanks to Play Mr. Rogers in Biopic ‘You Llaure My Friend’ (EXCLUSIVE)» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  117. ↑ «‘Morbius’ & ‘Ghostbusters’ Solidify Summer 2020 Release Dates» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-02-21.
  118. ↑ «L'actor Tom Hanks i la seua esposa Rita Wilson anuncien que han contret el coronavirus» (en és). RT en Espanyol. Consultat el 2024-02-21.
  119. ↑ «seua-esposa-varen ser-donats-de-alta-despuix de-recuperar-se-474092 Tom Hanks i la seua esposa, donats d'alta despuix de recuperar-se del coronavirus» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2024-02-21.
  120. ↑ «‘SNL’ kicks off with Tom Hanks as host and sketches from home amid the coronavirus | CNN Business» (en en). CNN. Consultat el 2024-02-21.
  121. ↑ «Tom Hanks Is The Captain Now (Of A WW2 Destroyer In 'Greyhound')». theplaylist.net. Consultat el 2024-02-21.
  122. ↑ «‘Greyhound’ Release Dona't Changes Again As Sony Moves Tom Hanks WWII Pic To March – Update» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-02-21.
  123. ↑ «Paul Greengrass Circling ‘News of the World’ With Tom Hanks (EXCLUSIVE)» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  124. ↑ «Tom Hanks’ Historical Drama ‘News of the World’ Gets Release Dona't» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  125. ↑ «‘News of the World’: Film Review» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2024-02-22.
  126. ↑ «Tom Hanks to Star in Sci-Fi Film ‘Bios’ From ‘Game of Thrones’ Director (EXCLUSIVE)» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  127. ↑ «Tom Hank's Post-Apocalypse Flick 'Bios To Shoot February-March In Vancouver» (en en-us). TheGWW.com. Consultat el 2024-02-21.
  128. ↑ «Tom Hanks Sci-Fi Movie ‘Bios’ Moves To 2021» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-02-21.
  129. ↑ «Apple Lands Another Tom Hanks Film; ‘Finch’, Formerly Titled ‘Bios’, To Likely Release In Awards Season» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-02-21.
  130. ↑ «Tom Hanks to Play Elvis Presley’s Manager in Baz Luhrmann’s Next Film (EXCLUSIVE)» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  131. ↑ «Baz Luhrmann Sets Austin Butler In Starmaking Elvis Presley Role Opposite Tom Hanks In Warner Bros Film» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-02-21.
  132. ↑ «‘The Batman’ Flies To Fall 2021, ‘#Soprano’ Prequel Moves To March & More As Warner Bros Makes Release Dona't Changes Due To COVID-19 Climate» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-02-21.
  133. ↑ «Tom Hanks Circling Geppetto Role in Disney’s Live-Action ‘Pinocchio’» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  134. ↑ «‘Pinocchio’ With Tom Hanks, ‘Peter Pa and Wendy’ to Skip Theaters for Disney Plus» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  135. ↑ «Buzzzz-o-Ficar: Celebs Love Renude Chagaccino» (en en-us). Us Weekly. Consultat el 2024-02-21.
  136. ↑ Leigh, Danny. Desert island risks, The Guardian.
  137. ↑ «Everything you need to know about Tom Hanks' family» (en en). HELLO!. Consultat el 2024-02-21.
  138. ↑ «Rita Wilson: The Joys Of Greek Easter - Living on The Huffington Post». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2008. Consultat el 2024-02-21.
  139. ↑ «Frat star to rap star: Chet Hanks». The Daily Northwestern. Consultat el 2024-02-21.
  140. ↑ «‘Empire’: Kade Wise & Chet Hanks Set To Recur On Fox Drama Series» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-02-21.
  141. ↑ «Truman Theodore Hanks, Born 12/26/1995 in Califòrnia | CaliforniaBirthIndex.org». www.californiabirthindex.org. Consultat el 2024-02-21.
  142. ↑ «Tom Hanks Rang Doorbell In Los Angeles, Bought House In Cash?». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2019. Consultat el 2024-02-21.
  143. ↑ «14 Surprising Small Towns the Stars Call Home» (en en). Bob Vila. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2019. Consultat el 2024-02-21.
  144. ↑ «Tom Hanks patix diabetis tipo 2». www.elmundo.es. Consultat el 2024-02-21.
  145. ↑ «Tom Hanks revela que patix diabetis tipo 2» (en és). La Nació. Consultat el 2024-02-21.
  146. ↑ «Tom Hanks Becomes a Citizen of Greece | GreekReporter.com». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2019. Consultat el 2024-02-21.
  147. ↑ «PM meets Tom Hanks, now a Greek citizen | eKathimerini.com» (en anglés). www.ekathimerini.com. Consultat el 2024-02-21.
  148. ↑ «Tom Hanks and Rita Wilson llaure officially Greek citizens» (en en). CNN. Consultat el 2024-02-21.
  149. ↑ «[22]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  150. ↑ «Tom Hanks i Rita Wilson estrenen nacionalitat grega» (en és). www.elperiodico.com. Consultat el 2024-02-21.
  151. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  152. ↑ «Obama Documentary ‘The Road We’veu Traveled’ By Davis Guggenheim Reveals Tràiler (Video)» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2024-02-21.
  153. ↑ «Tom Hanks Says Donald Trump Presidency Will Happen After Dinosaur Spaceships : People.com». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2016. Consultat el 2024-02-21.
  154. ↑ «Tom Hanks, Jennifer Aniston and Ben Affleck among celebrities donating to 2020 Democrats | CNN Politics» (en en). CNN. Consultat el 2024-02-21.
  155. ↑ «Officials fight Prop. 8 donors» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2024-02-21.
  156. ↑ «Califòrnia results» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2024-02-21.
  157. ↑ «Prop. 8 authors denounce restart of gai marriages in Califòrnia» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2024-02-21.
  158. ↑ «bob lonsberry dot com». www.lonsberry.com. Consultat el 2024-02-21.
  159. ↑ «FOXNews.com - Tom Hanks Says Mormon Supporters of Proposition 8 'Un-American' - Celebrity Gossip | Entertainment News | Arts And Entertainment». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2009. Consultat el 2024-02-21.
  160. ↑ «Tom Hanks Apologizes for Calling Mormon Supporters of Proposition 8 'Un-American'» (en en-us). Fox News. Consultat el 2024-02-21.
  161. ↑ «celebrity hybrid cars in Hollywood». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2022. Consultat el 2024-02-21.
  162. ↑ «Board of governors». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2001. Consultat el 2024-02-21.
  163. ↑ «IMAX - Magnificent Desolation: Walking on the Moon 3D». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2012. Consultat el 2024-02-21.
  164. ↑ «At the American Museum of Natural History». www.ny.com. Consultat el 2024-02-21.
  165. ↑ «Tom Hanks into Army's Ranger Hall of Fame - USATODAY.com». usatoday30.usatoday.com. Consultat el 2024-02-21.
  166. ↑ «The Dave Clark Five». Captainerniesshowboat.com.
  167. ↑ «[23]». Consultat el 2024-02-21 (en en-US).
  168. ↑ «Tom Hanks: eight true stories about 'the nicest guy in Hollywood' | Ghostarchive». ghostarchive.org. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2022. Consultat el 2024-02-21.
  169. ↑ «Tom Hanks’ Free iPad Typewriter App Climbs to No. 1 on Apple’s App Store» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-21.
  170. ↑ «Tom Hanks’ Typewriter App Is No. 1 in the App Store» (en en). CLAVE. Consultat el 2024-02-21.
  171. ↑ «Tom Hanks' blood to be used for coronavirus research - CBS News» (en en-us). www.cbsnews.com. Consultat el 2024-02-21.
  172. ↑ Vineyard, Jennifer, "Who Needs a Tony ...", New York, June 24-July 1, 2013, pp.124-25
  173. ↑ «Tom Hanks - Box Office». The Numbers. Consultat el 2024-02-21.
  174. ↑ «Toy Story 4». Box Office Mulle. Consultat el 2024-02-21.
  175. ↑ «Small-Body Database Lookup». ssd.jpl.nasa.gov. Consultat el 2024-02-21.
  176. ↑ «[24]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  177. ↑ «The 200 Greatest Pop Culture Icons Complete Ranked List -- re> NEW YORK, July 21 /PRNewswire/ --». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2012. Consultat el 2024-02-21.
  178. ↑ «AmIAnnoying.com - Forbes' Celebrity 100 Power Rànquing [2000]». www.amiannoying.com. Consultat el 2024-02-21.
  179. ↑ «AmIAnnoying.com - Forbes' Celebrity 100 Power Rànquing [2002]». www.amiannoying.com. Consultat el 2024-02-21.
  180. ↑ «Forbes.com». www.forbes.com. Consultat el 2024-02-21.
  181. ↑ «The Best Actors In Film History» (en en). Ranker. Consultat el 2024-02-21.
  182. ↑ «BBC Radi 4 - Desert Island Discs, Tom Hanks, actor» (en en-gb). BBC. Consultat el 2024-02-21.
  183. ↑ «[25]». Consultat el 2024-02-21 (en en-GB).
  184. ↑ «1988 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-22.
  185. ↑ «1994 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-22.
  186. ↑ «1995 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-22.
  187. ↑ «1999 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en en). www.oscars.org. Consultat el 2024-02-22.
  188. ↑ «[26]». Consultat el 13 de març de 2024.
  189. ↑ «[27]». Consultat el 14 de giner de 2020.
  190. ↑ «Premis i honors 1994». Filmaffinity. Consultat el 11 de juliol de 2025.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tom_Hanks&oldid=853830»