Tomares ballus
El cardenillo (Prengueres ballus) és una espècie de la família dels licénidos. Es distribuïx per zones càlides del Mediterràneu, incloent Marroc, Argèlia, Tunis, Líbia, Egipte, Portugal, Espanya i sur de França. Es tracta d'una espècie sense cap protecció, escassa o comuna en algunes àrees concretes.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]En la zona africana, les poblacions de Marroc se situen en el Anti-Atles, en Argèlia es troba en El-Kantara i en Tunis en Hammamet, entre el nivell de la mar i els 1700 metros. En Europa les poblacions són molt disperses i només es pot trobar al sur de la cordillera cantàbrica, en el centre, sur i est de la península ibèrica (esquivant el clima atlàntic) i a la costa mediterrànea francesa, entre els 300 i els 1300 metros d'altitut.[2] Absent en les Illes Balears i Andorra.[2] Sembla que pot haver fortes oscilacions en el número d'eixemplars d'una població d'una temporada a una atra, les causes de les quals són desconegudes.
Morfologia
[editar | editar còdic]Imago
[editar | editar còdic]La seua envergadura alar d'entre 22 i 30 mm.[3] Hi ha variacions en la coloració en funció del sexe. Anvers marró obscur en els machos; en canvi, en les femelles predomina el taronja en les ales anteriors, a on el marró queda reduït de l'extrem alar fins al submargen, i és abundant en les posteriors, en les quals este color va de l'extrem fins a la zona postdiscal. Revers, molt similar entre sexes, taronja i marró (rodejant les ales, als màrgens, submarges i àpiç) en punts negres en les ales anteriors i vert en punts i màrgens i submarges marrons en les posteriors; fímbries blanques. A diferència d'atres espècies de la família i desafiant el nom popular, no tenen cap tonalitat blava. Ademés, el seu vert és molt característic, a pesar de que en tota la família també està present a Callophrys rubi i Callophrys avis..
Oruga
[editar | editar còdic]Fins als 12 mm de llongitut. Robusta i en pilosidad curta, té la típica forma larvaria de la família. Quan naixen, són rosades i tenen un chicotet "escut" negre en el primer segment.[1] Polimòrfica, en l'últim estadi normalment és taronja o roja en chicotetes taques grogues que es distribuïxen en dos franges dorsals i dos laterals. Quan es disponen a pupar, el seu color canvia cap a tonalitats groguenques.[1]
Bua
[editar | editar còdic]Es caracterisa per la seua forma achaparrada, i per la coloració marró rojosa.[1]
Ou
[editar | editar còdic]D'un diàmetro aproximat de 0,5 mm.[4] Són blau verdosos esfèrics, en estrías visibles en lupa. Es tornen gris obscur, de coloració pareguda al grafit, quan s'aproxima l'eclosió de la oruga.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Preferix viure en zones obertes, prats secs d'herba baixa, també una miqueta nitrificadas.[5][2] Les orugas s'alimenten, en general, de fruts de Medicago, Astragalus, Lotos, Anthyllis, Dorycnium i Trifolium.[6] Per regions, al sur de Portugal de Dorycnium hirsutum; al sur d'Espanya de Medicago littoralis, Medicago truncatula, Medicago minima, Medicago polymorpha, Astragalus lusitanicus, Trfifolium cherleri i Ornithopus compresus; al sur de França de Medicago lupulina i al nort d'Àfrica de Medicago turbinata, Loto hispidus i Anthyllis tetraphylla.[2]
Periodo de vol
[editar | editar còdic]Només una generació a l'any. En regions més càlides els primers individus s'observen a partir de febrer (a voltes de giner) fins a maig.[2] Hiberna com a bua, es creu, en l'interior dels nius de formigues, ya que criades en captivitat a l'hora de pupar es mostren inquietes i acaben morint.[3][2] Ara be, uns atres afirmen que ho fa protegida baix les pedres. Pot permanéixer en este estat més d'una temporada.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]La femella posa els ous de manera individual i en diferents plantes, sobre les seues flors o prop d'estes.[6] L'incubació dura uns 10 dies. Depenent de la planta nutricia, es pot desenrollar més d'una oruga en una mateixa baïna.[4]
A lo llarc de la seua fase larvaria muda quatre voltes, lo que equival a un total de cinc estadis larvarios. Permaneix en stadio de bua durant un mínim de nou mesos.[7] Es creïa que tenien costums caníbals, a pesar de que actualment es dubta d'este fet.[3][2][1]
Com la majoria de licénidos, les orugas són mirmecófilias: s'associen en formigues com Plagiolepis pygmaea, Tapinoma nigerrimum, Crematogaster auberti i Crematogaster sordidula, encara que s'especula que la seua relació pot ser facultativa (opcional).[5][2][1]
Són atacades per parasitoides, himenòpters bracónidos, del gènero Cotesia, especialment Cotesia astrarches i Cotesia inducta.[1] Estos maten la oruga en un periodo d'entre 4 i 7 dies (temps en el qual pert casi el 50% del seu pes). A pesar de viure dins de les baïnes, s'exponen al perill de ser parasitadas quan es desplacen d'una baïna fins a una atra.[4]
En alguns ecosistemes entra en forta competència per l'aliment en atres espècies de licénidos tals com Lampides boeticus i Leptotes pirithous, fruts de les plantes de les quals també s'alimenta Prengueres ballus.[1]
Un tema de certa controvèrsia és la pupación. En captivitat les orugas que s'acosten a la nova fase del cicle vital donen regressos durant uns 2 dies, aplegant a perdre fins al 30% del seu pes. Aparte de l'hipòtesis de la pupación en els nius de formigues, es creu que açò podria ser una tàctica de dispersió per a evitar problemàtiques, per eixemple, en els incendis.[7]
De matí, despuix de nits fredes i gelades, s'han observat adults posant lateralment en les ales tancades sobre les roques que s'escomencen a calfar; orienten les ales de manera que queden perpendiculars als rajos solars i les van ajustant depenent de la situació del sol.[2] Els mascles són territorials i defenen constantment el seu territori buscant femelles fins que es paren en els seus llocs habituals, des d'a on observen el territori, mentres que les femelles volen més pausadament buscant aliment.[5]
Espècies ibèriques similars
[editar | editar còdic]- Verdeta d'ull ros (Callophrys yayos)
- Verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Revista Danaus.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Tolman
- ↑ 3,0 3,1 3,2 J. González Fernández, 27-11-2011.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 D. Jordà, J. Fernández Haeger & J. Rodríguez González, 1989.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cecilia Montiel Pantoja, 20-05-2010.
- ↑ 6,0 6,1 Granada Natural, 21-03-2008.
- ↑ 7,0 7,1 Jordà
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Moths and Butterflies of Europe and North Africa (anglés)
- Insectarium Virtual
- European Butterflies (anglés)
- Granada Natural
- Mirada Natural
- Asturnatura
- Palometes del Bergadá (català)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tomares ballus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.