Tomillar
S'entén per tomillares als xaraés de menut porte en els que abunden plantes aromàtiques, entre les que predominen les distintes espècies de tomello (Thymus mastichina, Thymus zygis, Thymus mastigophorus). Són plantes freqüents en els tomillares: Veronica javalambrensis, Lepidium subulatum, Helianthemum hirtum, Fumana procumbens, Astragalus incanus, Convolvulus lineatus, Ononis tridentata i Coronilla minima.
Es troben en les ales algepssas dels cerratos, en ales calcáreas orientades al sur i rarament sobre sols silíceos empobrits procedents de carrascares degradats.[1]
Els salviares i tomillares són les xares mesetarios de sols calizos més característics. En ells la sàlvia (Sàlvia lavandulifolia), l'espliego (Lavandula latifolia), el tomello salsero i el lli blanc (Linum suffruticosum) són plantes de presència casi constant.
Són comunitats que es reconeixen fàcilment i molt riques en espècies. Durant la floració, donada l'extraordinària varietat de colors, criden molt l'atenció. Aixina per eixemple poden ser:
- Blanquecinas: Cephalaria leucantha, Dorycnium pentaphyllum, Thymus zygis etc.
- Grogues: Coronilla minima, Fumana procumbens, Genista scorpius, Helianthemum apenninum, Helianthemum cinereum, Helianthemum hirtum, Helichrysum stoechas, Hippocrepis commutata, etc.
- Azuladas: Aphyllantes monspeliensis, Globularia vulgaris, Hyssopus officinalis, Lavandula latifolia, Linum austriacum, Linum narbonense, Lithodora fruticosa, Sàlvia lavandulifolia, etc.
- Rojoses o rosades: Astragalus incanus, Coris monspeliensis, Phlomis herba-venti, etc.
Per degradació del carrascar la xara yesífero està dominat per la presència de la garbancera (Ononis tridentata). Junt a esta es pot trobar Ephedra distachya, Helianthemum apenninum, Lepidium subulatum, Koeleria vallesiana o Pinus halepensis, resultant dels repoblaments. Junt a la presència dels gipsófitos mencionats, existixen atres plantes característiques d'ecologia més àmplia, com Coris monspeliensis, Fumana procumbens, Helianthemum sp., Lithodora fruticosa, Sàlvia lavandulifolia, etcétera.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Penes, A. (1991). Plantes Selvats de Castella i Lleó, Valladolit:Àmbit. ISBN 84-86770-40-8.
- ↑ Lázaro Bell, Jesús A. (2008). La coberta vegetal en la província de Valladolit, Valladolit:Diputació de Valladolit. ISBN 978-847852-196-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tomillar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.