Toparca
___protected_title_0___'___protected_title_1___'toparca, és un terme grec per a designar al governador d'un districte, sent posteriorment usat per al territori de dit governant.[1] En temps bizantins va passar a usar-se per a gobernant semiindependientes o independents en la perifèria del món bizantino.
Regne Ptolemaico
[editar | editar còdic]El terme es va originar en temps helenísticos, quàn es varen establir ___protected_title_2___ (τόπος, "lloc") com a unitats administrativa, notablement en el regne Ptolemaico pero també entre els seléucidas i atálidas en menor mida.[2] El ___protected_title_3___ tolemaico comprenia varis pobles (___protected_title_4___, sing. ___protected_title_5___) baixe un ___protected_title_6___ i era en sí una subdivisió del ___protected_title_7___ o província governada per un ___protected_title_8___.[3] En l'Egipte tolemaico el toparca era normalment un egipcíac responsable de la recolecció d'imposts i l'administració, de forma similar al ___protected_title_9___ per al ___protected_title_10___ i el ___protected_title_11___ per a cada ___protected_title_12___.
El títul va seguir en us en l'Orient helenizado durant l'Imperi Romà per a designar al governador d'un districte cridat toparquía (en singular toparquía, de grec τοπαρχία, toparchia).[4] Segons algunes fonts, les toparquías constitúan ___protected_title_13___ com Gaulanitis, Galilea, Samaria, Judea, Peraia i Idomea en temps del Nou Testament.[5]
Imperi bizantí
[editar | editar còdic]En les Novellae Constitutiones de l'emperador Justiniano I, (VI) el terme toparca comprenia a tots els magistrats locals, tant civil com a militar.[6]
Els autors bizantins aixina i tot utilisaven el terme per a referir-se a monarques locals, especialment durant sigles X-XIII, quan segons el bizantinista Paul Lemerle, "un toparchēs era el governant independent d'un territori estranger contigu a l'Imperi... d'alguna manera baixe l'influència de l'Imperi, ya que se supon que es puga rebelar contra el mateix". Este us aplicava no només a governadors bizantins autònoms de facto durant les crisis militars i la desintegració administrativa dels sigles XI-XII sino també a governants independents en la perifèria de l'Imperi bizantí de territoris que els bizantino consideraven seus de jure (p. eix. l'emir de Creta, varis senyors turcs en Anatolia o els governants de Bulgària i Sèrbia).[7]
En este context, autor de el XI Cecaumeno va dedicar una part gran de la seua Strategikon a aconsellar als toparcas sobre la seua conducta i tracte en l'emperador i atres governadors bizantins.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bagnall, Roger S. (2009). The Oxford Handbook of Papyrology, New York: Oxford University Press, USA, pp. 527. ISBN 9780195178388.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Fried, Lisbeth S. (2011). Was 1 Esdras First?: An Investigation Into the Priority and Nature of 1 Esdras, Atlanta, GA: Society of Biblical Literature, pp. 182. ISBN 9781589835443.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Barnett, Paul (1999). Jesus & the Rise of Early Christianity: A History of New Testament Claves, Downers Grove, Illinois: IVP Academic, pp. 49. ISBN 9780830826995.
- ↑ Plantilla:Oxford Dictionary of Byzantium
- ↑ (1984).Revue dones Études Byzantines.42
- 215–224.doi:10.3406/rebyz.1984.2156.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1986).Revue dones Études Byzantines.44
- 257–262.doi:10.3406/rebyz.1986.2194.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toparca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.