Torró d'Alacant
.jpg){kind=link}
El Torró d'Alacant és un torró elaborat en armelas sanceres llaugerament torrades i mel.[1] És típic de la província d'Alacant. Existix un Consell Regulador de Xixona i Torró d'Alacant encarregat de que la Denominació d'Orige complixca en tots i cada u dels requisits necessaris per a pertànyer a l'Indicació Geogràfica Protegida.[2] El torró d'Alacant es consumix en qualsevol época de l'any, pero la seua demanda creix en els mesos de Nadal. La popularitat és tanta en tota Espanya que en la majoria de les cases es consumix en les dates nadalenques.
Característiques
[editar | editar còdic]Les armeles són el principal ingredient del torró d'Alacant.[1] Deu tindre, per lo manco, un contingut d'un 46% de pes d'armeles. L'armela pelada es torra en uns tambors giratoris denominats tostadores, quan l'armela alcança un punt de torrat s'afig clara d'ou diluïda com blanqueante per a conseguir el denominat "punt de bola". La mel empleada deu ser de la Comunitat Valenciana, es calfa i s'afig a les armeles torrades removent la mescla en pala. La massa resultant aboca en mòles en forma de caixons recoberts d'obleas (o pa d'àngel),[3] estes peces d'entre cinc i sis quilos eren els que ampraven abans els turroneros quan es desplaçaven venent els seus blocs, be al tall o al detall.
Usos
[editar | editar còdic]Este tipo de torró s'ampra com a dolç en la rebosteria nadalenca, freqüentment en obleas i coques. Se sol partir en trossos i junt en atres dolços nadalencs (peladillas, massapans, polvorones, etc) sol servir-se en un plat. En la província d'Alacant sol haver en certes heladerías gelats en sabors a torró.
És un aliment en molts beneficis, sobretot per a deportistes, pel seu alt contingut en proteïnas i minerals. Precisament és la mel i les armeles, ingredients principals, que li aporten un alt contingut calòric.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Muncharaz Pou, Manuel. L'armeler: manual tècnic, Castelló: Mundi-Prensa Llibres, pp. 81.
- ↑ Reglament 23/04/96 (BOE), artícul 11
- ↑ Antonio de Vega, Luis (1969). Salvat Editors (ed.). Viage per la cuina Espanyola, primera edició, Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turrón de Alicante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.