Torre Tadeo

Erro al crear miniatura:

Torre Tadeo

La torre Tadeo, també coneguda com "torre de Tadeo" o "alqueria Tadeo", és en l'actualitat un monument arquitectònic de la Comunitat Valenciana, catalogat com Be d'Interés Cultural (BIC), segons consta en la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana (inscripció ministerial RI 51- 0012326 de 5 de març de 2009). Es troba en la zona nort del terme municipal de Burriana (partida de la Torre), a uns 300 metros del Camí de santa Pau, entre els d'El Marjalet i Mar de Vila-real, i a més de 2 km de la costa.

Descripció Històric-artística

Alguns autors retarden la seua construcció fins a el XVI i fonamenten la seua existència en l'inestabilitat que es produïa en les terres llitorals en motiu de la pirateria i les contínues guerres. És molt possible que servira de casa de recree de “una rica família mora”, encara que, més vesprada, ya en “mans cristianes”, es va utilisar com a granja o casa de camp (alqueria). Durant la segona mitat d'el XVIII va ser adquirida per l'advocat Tadeo González a la seua mare, d'ahí el nom popular que té des de llavors el monument. Este nou amo, sense dubte alguna, va introduir modificacions tant en el seu interior (l'escala que comunica les plantes baixa i primera podria ser una d'elles), com en el seu exterior (obertura de nous buits en les plantes primera i segona; elevació de la planta segona i cubrición d'esta en una coberta a quatre aigües). Durant les guerres carlistas, portades a terme des de començos de la década de 1830, els antecessors de Rafael Muedra González, propietari d'ella durant gran part d'el XX, es varen refugiar en la torre a la que havien adossat, en les seues fronteres nort i oest, noves construccions d'una i dos plantes (vivenda, quadres i almagasens). Terminats definitivament estos conflictes bèlics en març de 1876, el conjunt edificat (torre més construccions anexes) va ser utilisat com a vivenda associada als usos agrícoles del territori circumdant, d'ahí que alguns autors la nomenen com “alqueria Tadeo” i es referixquen a ella com “una de les poques alqueries fortificades de l'época musulmana que queden en peu en els nostres dies".

Es tracta essencialment d'un esvelt edifici, ara exent pero en restants adossats de les construccions afegides a lo llarc de la seua llarga història, de planta quadrada (6,40 m de costat i d 9,60 m d'altura), construït per mig de fàbriques de mampostería reforçades en els cantons en sellarés. Les fronteres disponen de pocs buits, qüestió directament relacionada en el seu caràcter inicial de torre fortificada, ubicant l'accés principal en la cara nort i junt al camí d'accés (de cantería en dovelaje rebaixat). Té tres plantes, arrematades la primera d'elles en volta de canó, la segona en viguetas de fusta i revoltones ceràmics, i la tercera en una curiosa coberta piramidal a quatre aigües de fusta, rajoles i teixixques ceràmiques.

Actualment es troba en procés paulatí de rehabilitació, d'acort en els proyectes redactats per la societat d'arquitectes VETGES LA TEUA I MEDITERRÀNEA SLP. En agost de 2016 s'ha completat la primera fase (fronteres i cobertes) i està previst, en breu, començar en la següent que deu acometre les obres necessàries per a reprendre el seu passat us residencial immers en un paisage agrícola molt singular (la Plana Baixa de la província de Castelló, Comunitat Valenciana).