Anar al contingut

Trachemys dorbigni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Trachemys dorbignyi dorbignyi.jpg
tortuga morrocoyo (Trachemys dorbigni)


La tortuga morrocoyo (Trachemys dorbigni), també coneguda tortuga tigre de riu, és una espècie de tortuga que pertany a la família Emydidae.

És un dels reptils més amenaçats pel comerç d'animals salvages en Argentina, junt en Chelonoidis chilensis.[1] En eixe país se li va assignar el estat de conservació Vulnerable.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

És natural d'Uruguay, noreste d'Argentina i el sur de Brasil. Les subespecies en les que va ser dividida han passat a la sinonímia del tàxon específic.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Viu en pràcticament tot tipo de curs d'aigua dolça, encara que demostra preferència pels que no tenen molta corrent.

Temperatura

[editar | editar còdic]

El seu hàbitat és templat i tropical i soporten temperatures des de 3 °C (durant les nits d'hivern) fins a 40 °C. Lo ideal és que els eixemplars de menys de 10 cm es mantinguen a una temperatura constant tot l'any de 26 °C. Per a que brumen la temperatura deu ser menor de 15 °C.

Apariència

[editar | editar còdic]

És la clàssica del gènero Trachemys. Posseïx una closca hidrodinàmica. Els seus dits són prou palmeados i en menudes ungles molt esmolades. Té un cos i closca verdes en dibuixos grocs o taronges. Posseïx a abdós costats del seu cap dos enormes taques de color groc per lo que és molt fàcil identificar l'espècie. En l'edat perden el color de la closca i queden casi marrons.

Les femelles són més grans i alcancen fins a 32 cm de llongitut i els machos fins a 28 cm.

Alimentació

[editar | editar còdic]

Són omnívoras. Quan són jóvens no accepten menjar vegetal pero en créixer comencen a fer-ho. S'alimenten de crustacis, insectes, algun peix menut, carronya, aus, amfibis i plantes aquàtiques.

Diferències sexuals

[editar | editar còdic]

Els machos ya madurs tenen la coa molt més llarga que la femella i són més menuts, les femella tenen la coa més curta i són considerablement més grans. Els machos d'esta espècie a diferència d'uns atres no posseïxen enormes garres.

És un mit que es poden sexar pel seu color quan jovenils, s'ha estés la versió de que els jovenils en coloració més taronja són machos i grocs femella. Pero açò és totalment fals. No es poden sexar fins que alcancen varis anys d'edat.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Les femelles estan madures sexualment despuix d'alcançar un tamany de 15 cm i els machos a partir dels quatre anys. El corteig es dona en decembre i giner. Cada posada aplega a contar de sis a dèneu ous encara que per lo general són de huit a catorze, una femella d'alvançada edat pot aplegar a posar cinquanta ous en una sola temporada. Algunes femelles poden posar fins a tres voltes en el mateix any. Els ous es desenrollen entre els 26 °C i 32 °C. A partir dels 27 °C naixen femelles i per davall machos. L'incubació dura de dos a tres mesos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Quaderns de Herpetología.Associació Herpetológica Argentina (AHA).vol. 26, supl. 1
    375-388.ISSN 1852-5768.Consultat el 2021-01-11.
  • . Consultat el 3 de març de 2011.
  • SIB. . Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 3 de març de 2011.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons