Chelonoidis chilensis

tortuga terrestre cuyana (Chelonoidis chilensis)

La tortuga terrestre cuyana (Chelonoidis chilensis) és una tortuga de la família Testudinidae, endèmica dels arbustales i boscs en les regions àrides i semiáridas del centre-sur i sur d'Amèrica del Sur. En la zona de Que el seu (Argentina).

És el reptil viu més explotat pel comerç d'animals salvages en Argentina.

Distribució

La tortuga terrestre argentina es distribuïx des del Gran Chaco fins al nort de la Patagonia. Es troba #present en 18 províncies argentines. Habita pel nort, des de la latitut 19°S en Curuyuqui, departament de Santa Creu, el Chaco a l'est de Bolívia; seguint pel chaco paraguayà i el nort de la Argentina, continuant per la regió occidental d'eixe país fins a alcançar els àrits arbustales del nort patagónico. La distribució de l'espècie està fortament llimitada principalment per la temperatura promig anual, el ranc tèrmic, i la temperatura màxima del més més càlit, aixina mateix com per les precipitacions d'estiu.

Hàbitat

Habita des dels semiáridos boscs chaqueños pel nort (Província Fitogeográfica Chaqueña), fins als arbustales àrits i invernalmente molt frets de la Patagonia septentrional i ent, sent inclús l'espècie de tortuga que es reproduïx a la latitut més austral del món.

Característiques

Les femelles alcancen 32 cm de llarc i els machos 26 cm. Freiberg descriu un eixemplar jagant de les següents dimensions:

• Closca: llarc 433 mm; ample 365 mm (abdós en llínea recta); alt: 180 mm.;
• Plastrón: llarc: 295 mm.; ample 266 mm.

Tant en el tamany i coloració general com en el disseny de les plaques, l'espècie mostra una enorme variació fenotípica. Les pates són de color grisáceo obscur en forts escamas còrnees. A pesar d'esta gran variació fenótipica, estudis genètics revelen que es tracta d'una sola espècie.

Forma de vida

Alimentació

És una espècie fonamentalment herbívora, puix s'alimenta en tallos i fruts de cactus (Opuntia sulphurea, Cereus aethiops, Perocactus tuberosus), gramíneas (Chloris castilloniana, Trhichloris crinita), herbáceas (Alternanthera pugens, Sphaeralcea miniata, S. mendocina, Portulaca grandiflora) i baïnes de leguminosas. També, de fulls de plantes, pastures , frutes, verdures i tubèrculs; complementa la seua dieta en escasses ocasions en alguns invertebrats, com caragols, bavoses i cucs . En la naturalea ella seleccionarà el menjar segons la seua necessitat, pero si es té en captiveri és aconsellable donar-li un 90% de verdures de fulls verts fibrosas (espinac, rúcula, etc.), i 10% d'atres verdures i frutes, es desaconsella el donar-los lletuga i pepino ya que no li aporten nutrients i tendixen a sofrir malformacions en la seua closca i ossos davant l'abús en la seua dieta.

Reproducció

Els seus ous són ovales i blancs, en un llarc de 49 mm, i un ample de 38 mm. La femella sol posar 12 per temporada, fa vàries posades de 2 a 4 ous; pot variar la cantitat segons l'edat que tinga la tortuga, mentres més jóvens són, menys ous posaran.

En la regió que viuen, l'época de reproducció comença en novembre i termina en febrer, pero les posades poden durar fins a abril.

Si la tortuga esta en el pati d'una casa, va a donar varis regressos, i potser deixe buits buits a lo llarc del pati, fins que trobe el sol adequat per a posar els ous, farà un buit d'uns 10 cm de profunditat i els següents dies defecará i orinarà sobre els ous ya enterrats per a mantindre la humitat. Els posen en sols arenencs, per això és aconsellable tindre terra mesclada en arena en els canteros i ben solta. Si la femella no troba un lloc adequat és possible que els retinga fins a la següent temporada.

La femella té la capacitat d'almagasenar l'esperma del macho fins a tres anys.

Vida en captiveri

Esta tortuga terrestre és freqüent mascota en els domicilis argentins, la qual cosa és illegal ya que és una espècie autòctona. Ademés, els animals domèstics en els que sol conviure en captiveri poden atacar a esta espècie, produint-li ferides de gravetat. També, poden sofrir malalties a causa de la humitat, ser parasitadas, o afectades pel àcit fórmico de les formigues.

L'humà posa en perill la seua subsistència com a espècie per la gran demanda que trau a l'espècie del seu hàbitat natural per a ser venuda com a mascota.

Taxonomia

Etimologia

El nom chilensis fa alusió a Chile, país que no conta en cap espècie de tortuga terrestre nativa. L'error es deu a que el colector de l'eixemplar tipo va escriure en la targeta de procedència: Mendoza, Chile, la qual cosa va induir a l'equivocació de John Gray en descriure-la en 1870. En eixe mateix any, Philip Lutley Sclater en advertir l'error geogràfic, va resoldre modificar el nom científic proponent la seua tongada per la designació argentina, en lloc de chilensis. Durant anys varis autors varen continuar amprant el nou nom, pese a l'opinió de Gray en 1872. Posteriorment, per acorts nomenclaturales, es va amprar en avant chilensis com a nom exclusivament vàlit per la regla de prioritat.

Història taxonómica

Les tortugues de lo que otrora es denominava grup chilensis, si ben ubicades en distints gèneros, varen ser conegudes per més d'un sigle en un únic nom específic: chilensis. En 1973, el zoólogo argentí Marcos Abraham Freiberg descriu dos noves espècies d'este grup: Geochelone donosobarrosi (endèmic del nort patagónico) i Geochelone petersi (dels sectors chaqueños més àrits, pròxims a salitrales). Per a la primera d'elles hi ha consens entre els especialistes en que és una espècie separable de les tortugues terrestres de l'oest i nort argentí, de les quals G. petersi era considerada com una simple variació. Recent en 1998, es va postular que l'eixemplar tipo amprat pel zoólogo britànic John Edward Gray per a descriure a l'espècie Testudo chilensis era del mateix tàxon patagónico que un sigle despuix descriuria Freiberg, el que d'esta manera va caure en sinonímia del més antic chilensis, quedant el tàxon septentrional sense el seu històric nom, devent-se amprar el que va usar Freiberg per a descriure eixa variació chaqueña, pero l'error de Freiberg terminava otorgant-li aixina el nom vàlit a l'espècie del grup chilensis de la regió chaqueña: Chelonoidis petersi (Freiberg, 1973). Per a atres autors totes componien un complex d'espècies, el complex chilensis.

Finalment, com a resultat d'un profunt estudi genètic es va concloure que les poblacions d'esta tortuga conformaven una única espècie, si ben va ser possible dividir-la en dos grans unitats: el haplogrupo “chaco sec” (en distribució chaqueña en Bolívia, Paraguay i el nort argentí) i el haplogrupo “del mont” (en geonemia en el centre-oest argentí i norpatagonia).

Relacions en les tortugues de les Galápagos

S'ha establit, a pesar de la seua diferència de tamany, la rodalia genètica entre el complex insular que integren les tortugues de les Galápagos i Chelonoidis chilensis, en una distància genètica menor que la que hi ha entre esta última i atres espècies del gènero Chelonoidis del subcontinent suramericà: el morrocoy sabanero i el morrocoy de la selva.

Conservació

La destrucció del seu hàbitat natural a causa de l'expansió agropecuaria ha fet que els seus números decreixquen prou, pero un factor que ha participat molt més per a que siga classificada com a espècie en perill d'extinció ha segut, irònicament, el "amor humà" cap a esta espècie en particular; la qual cosa l'ha dut a ser capturada illegalment (inclosa en l'Apèndix II de la CITES) en Argentina per a ser després venuda com a mascota en les ciutats. Els controls han aumentat per a que dita situació no es done pero desgraciadament estos no alcancen per a impedir-ho. Segons un estudi portat a terme per Fundació Vida Selvada el 70% dels habitants de la ciutat de Buenos Aires té o ha tingut individus d'esta espècie com a mascota.

Estes tortugues poden sobrepassar els 80 anys d'edat en la seua vida salvage pero llamentablement s'ha vist que dita longevitat es veu significativament reduïda quan li la té com a mascota per intoxicacions o depredadors no presents en el seu hàbitat natural com a gossos o gats. Els animals domèstics poden atacar a esta espècie, produint-li ferides de gravetat.

És de suma importància concientizar a la població humana de que hi ha animals que no li'ls pot ni deu tindre en captiveri (pero que hi ha uns atres que sí ya que estos s'han domesticat per a això antigament com a gossos, gats, gallines, o hámsteres) i també concientizar del dany que se li fa a l'espècie pel simple fet de comprar o adoptar una tortuga terrestre, ya que lo únic que açò fa és fomentar el tràfic illegal, que més individus salvages siguen capturats, que es diezme encara més la població, que esta espècie siga classificada en un estat de risc d'extinció superior a l'actual i córrer el risc de que s'extinguixca per complet a causa de dits factors.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Chelonoidis chilensis.
• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chelonoidis chilensis.
• Geochelone chilensis