Anar al contingut

Trachycephalus dibernardoi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Trachycephalus dibernardoi (Trachycephalus dibernardoi)


Trachycephalus dibernardoi és una espècie d'amfibi anur del gènero Trachycephalus ubicat en la família dels hílidos. Habita en selves subtropicales serranes en el nordest del Con Sur de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2008 pels herpetólogos Axel Kwet i Mirco Solé.[1]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “Centre de Perquisicions i Conservação dona Natureza (CPCN) Pró Mata, en les coordenades: {{ |dms-lat=29°30′S |dms-long=50°10′O |dec-lat=-29.5 |dec-long=-50.167 |param=29_30_S_50_10_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, a una altitut de 950 msnm, municipalitat de São Francisco de Paula, estat de Riu Gran del Sur, Brasil”.[1]

Holotip

L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: MCP 2422; es tracta d'una femella adulta la qual va ser capturada el 20 de giner de 1996 per Axel Kwet i Marcos Vaig donar Bernardo. Es troba depositada en la colecció de herpetología del Museu de la Ciència i la Tecnologia de la Pontifícia Universitat Catòlica de Riu Gran del Sur (PUCRS), ubicat en la ciutat brasilera de Porte Alegre.[1]

Etimologia

Etimológicamente, el terme genèric Trachycephalus es construïx en paraules en el idioma grec, en a on: Trachy significa ‘asprosa’ i cephalus és ‘cap’.[2] L'epítet específic dibernardoi és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el herpetólogo Marcos Vaig donar-Bernardo, en reconeiximent a les seues valioses contribucions al coneiximent de la herpetofauna de Riu Gran del Sur.[1] Vaig donar-Bernardo, qui va anar professor de Zoologia en la Pontifícia Universitat Catòlica de Riu Gran del Sur (PUCRS), va ser un dels que va capturar l'holotip i que —junt a un dels autors de l'espècie, Axel Kwet— va escriure el llibre Pró-Mata: Anfíbios dona Serra Gaúcha, Sul do Brasil.[3] En 2006, va morir de càncer de pell a l'edat de 42 anys,[4] lo que va impedir que ell també participe en la descripció d'esta granota.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

És un hílido de gran tamany, en promijos de 77,6 mm per a les femelles i 57,2 mm per als machos. El iris és groc i té un característic patró reticulado negre que forma una ret radial simètrica de quatre taques clares, similars a pétals. L'esquena presenta una coloració de fondo parda o verdosa a oliva, sobre ell exhibix un patró de ocelos i taques obscures; en les extremitats mostra amples bandes travesseres blanques i negres. El patró dorsal la diferència de T. imitatrix, ya que esta última es presenta com un gran paralelogramo que s'estén des del cantó anterior de cada parpalla fins al sacre.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser donada a conéixer per mig del material arreplegat en tres localitats del sur de Brasil situades en el planalto de les Araucarias, en l'extrem nordest i nort del estat de Riu Gran del Sur (municipis de São Francisco de Paula —a 950 m s. n. m.— i Machadinho, —a 760 m s. n. m.—) i en la part occidental de l'estat de Santa Catarina (municipi de Seara —a 550 m s. n. m.—).[1]


També habita en l'extrem nordest de l'Argentina, en la província de Missions, segons material provinent d'El Soberp (departament Guaraní, a 190 m s. n. m.) citat com Phrynohyas imitatrix.[1][5][6][7]

Se sospita que este amfibi presenta una distribució àmplia en altituts compreses entre els 150 i els 1100 m s. n. m. en tota la serra Geral i regions adjacents, en possibilitats que també habite en l'orient del Paraguay i en l'estat brasiler de Paraná.[1]

Conservació

[editar | editar còdic]

Segons la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), al no posseir majors perills i viure en algunes àrees protegides, la va classificar com una espècie baix “preocupació menor” en l'obra: Llesta Roja d'Espècies Amenaçades.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Kwet, Axel and Mirco Solé (2008). A new species of Trachycephalus (Anura: Hylidae) from the Atlantic Rain Forest in southern Brazil. Zootaxa 1947: 53–67. ISSN 1175-5326.
  2. Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
  3. Kwet, A., R. Lingnau, and M. Vaig donar Bernardo† (2010). Pró-Mata: Anfíbios dona Serra Gaúcha, Sul do Brasil – Amphibien der Serra Gaúcha, Südbrasilien – Amphibians of the Serra Gaúcha, South of Brazil. 148 pp.; 200 figures. 2nd Edition, revised and enlarged; Brasilien-Zentrum de Universität Tübingen, Tübingen, Germany, and EDIPUCRS, Porte Alegre, Brazil.
  4. Beolens, B.; M. Watkins and M. Grayson (2013). The Eponym Dictionary of Amphibians. Pelagic Publishing Ltd.
  5. Carrizo, G. R. (1989) Un nou hílido (Amphibia: Anura) per a l'Argentina, Phrynohyas imitatrix (Miranda Ribeiro, 1926), Boletin de l'Associació Herpetológica Argentina, 5(1–2), 9–10.
  6. Lavilla, I. O. and Cei, J. M. (2001). Amphibians of Argentina. A second update, 1987-2000. Monografia Museu Regionale Scienze Naturali, Torino, 177 pp.
  7. Lavilla, I. O., Barrionuevo, J. S. & Balde, J. D. (2002). Els amfibis insuficientment coneguts en Argentina. Una reevaluació. Quaderns de Herpetología 16, 99–118.