Tractament terciario
Aparència
El tractament terciario forma part del procés de depuració d'una EDAR. El paper d'este tractament en tot el procés de depuració és el de higienizar i adequar el aigua per al consum urbà i aplicacions industrials que requerixquen la màxima purea de l'aigua.
Existixen varis tipos, tots ells en el mateix fi: mineralizar l'aigua reduint la seua ionización.
Tipos
[editar | editar còdic]- Adsorció : Basats en l'adició en la mostra de carbó actiu, gel de sílice o alúmina. Servixen principalment per a eliminar detergents, colorants, dissolvents clorados, olors i sabors.
- Intercanvi iònic : S'intercanvien anionés i cationés per atres respectius orgànics per a conseguir major purea en la mostra.
- Per membranes : Es fa passar un fluix d'aigua per una membrana que separa els sòlits en suspensió (SS) dissolts. Cada tipo de membrana treballa a una pressió específica en funció del nivell de filtració que es desija.
- Tipos de membranes:
- Ultrafiltración i microfiltración: Distinguim membranes del tipo MF (microfiltración) a una pressió menor de 2 barés) i membranes del tipo UF (ultrafiltración) d'1 a 5 bars.
- Nanofiltración i òsmosis inversa: Distinguim membranes del tipo NF (Nanofiltración) a una pressió entre 5 a 15 bars i membranes del tipo OI (òsmosis inversa) de 15 a 70 bars.
- Electrodiálisis: Deixa l'aigua totalment pura sense cap tipo de anión o catión.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratamiento terciario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.