Tractat de Hannover

Archiu:Alliances in Europe 1725-1730-es.svg

Coalicions en Europa entre 1725 i 1730. Els firmants del Tractat de Viena d'abril de 1725 en blau i els firmants del Tractat de Hanover de setembre de 1725 en roig. Prusia, en marró, al principi es va unir a l'Aliança de Hanover, pero despuix va canviar de bando despuix del Tractat de Berlín de decembre de 1728

El tractat de Hannover va ser un acort d'aliança militar defensiva firmat el 3 de setembre de 1725 entre Gran Bretanya, França i Prusia, a la que posteriorment es varen adherir les Províncies Unides dels Països Baixos (1726), Suècia i Dinamarca (1727). L'aliança es va formar en resposta al tractat de Viena del 30 d'abril de 1725, en el que la Monarquia d'Espanya i el Sacre Imperi Romà Germànic varen pactar el final diplomàtic de la Guerra de Successió Espanyola i, entre atres coses, la seua colaboració per a restituir a Espanya Gibraltar i Menorca que despuix de la pau de Utrecht havien quedat en poder britànic.

El tractat

En la firma de l'acort, ocorreguda en Hanóver el 3 de setembre de 1725, varen estar presents Charles Townshend, secretari d'estat de Jorge I de Gran Bretanya, François-Marie de Broglie, militar i embaixador de Luis XV de França en Gran Bretanya, i John Christopher de Wallendrodt, ministre d'estat de Federico Guillermo I de Prusia.

Segons els térmens de l'acort, els firmants es comprometien a assistir-se mútuament en la defensa dels seus territoris en cas que foren atacats per un atre país no pertanyent a l'aliança durant un periodo de 15 anys. El tractat contenia també tres artículs separats en els que es feya referència als tumults ocorreguts l'any anterior en Toruń, en els que un enfrontament religiós havia segut durament reprimit per les autoritats polaques.

Adheriment posteriors

Les Províncies Unides es varen adherir posteriorment a l'aliança aixina formada, segons un acta otorgada en El Haya el 9 d'agost de 1726 pels delegats dels Estats Generals dels Països Baixos. Els reis de Suècia, Federico I i Ulrica Leonor, varen firmar igualment el tractat per intermediació dels seus embaixadors en Estocolm el 14 de març de 1727, incloent una clàusula en la que quedava acordat que les tropes sueques no intervindrien en Espanya o Itàlia. Federico IV de Dinamarca es va adherir a l'aliança el 16 d'abril de 1727 en Copenhague.

Referències

• Text del tractat (anglés).