Tractat de l'Atlàntic Nort
El Tractat de l'Atlàntic Nort o Tractat de Washington és el tractat que va constituir a l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN). Va ser firmat en Washington el 4 d'abril de 1949.
La necessitat d'una associació de països cada volta era més manifesta, de manera que en març de 1948, França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburc i el Regne Unit varen firmar el Tractat de Brusseles, en el que creaven una aliança defensiva, l'Unió Occidental.
Davant la creixent expansió de l'influència de l'Unió Soviètica en Europa, es va decidir ampliar l'aliança, per lo que es varen portar a terme negociacions entre Estats Units, Canadà i l'Unió Occidental, a les que es va decidir invitar a Dinamarca, Islàndia, Itàlia, Noruega i Portugal. Les negociacions varen girar entorn a la creació d'una aliança militar que tinguera una base en l'artícul 51 de la Carta de les Nacions Unides, i varen tindre com resultat la firma del Tractat de Washington, i la creació de l'Aliança Atlàntica.
La secció clau del tractat es troba en l'artícul V, que disponia que un atac a un membre de l'Organisació podria ser considerat un atac contra tots els estats. El tractat es va crear en previsió d'un possible atac de l'Unió Soviètica contra Europa Occidental, encara que no es va aplegar a tindre que recórrer a la defensa mútua durant la Guerra Freda. No obstant, es va tindre que recórrer a ell en 2001, com a resposta als atacs de l'11 de setembre de 2001 contra el World Trade Center i el Pentágono durant l'Operació Eagle Assist.[1][2]
En Estats Units, el tractat va ser aprovat pel Senat en una majoria de 82 vots a favor i 13 en contra el 21 de juliol de 1949.
El Tractat es compon de 14 artículs precedits d'un preàmbul en el que es deixa constància de que l'Aliança va ser creada amparant-se en el marc de la Carta de les Nacions Unides i en el que es descriuen els seus propòsits.
En el Primer artícul, es mencionen els principis que tenen que ser seguits pels països membres en lo que a les relacions internacionals es referix, per a aixina no fer perillar ni la pau ni la seguritat del món.
En el Segon artícul, basat en l'artícul 1 de la Carta de les Nacions Unides, se citen els objectius que els països membres deuen alcançar en lo que a matèria social i econòmica es referix.
Estructura del tractat
[editar | editar còdic]Preàmbul
[editar | editar còdic]El preàmbul del tractat destaca la supremacia de la Carta de les Nacions Unides per damunt del tractat, sent també un compromís per al manteniment de la pau, seguritat i democràcia dels estats partix.[3]
Membres
[editar | editar còdic]Els següents dotze estats varen firmar el tractat i es varen convertir aixina en els membres fundadors de la OTAN. Els següents líders varen firmar l'acort com plenipotenciarios dels seus països en Washington D. C., el 4 d'abril de 1949:[4][5]
- Archiu:Flag of Bèlgica.png – Primer ministre i ministre d'Assunts Exteriors Paul-Henri Spaak i embaixador baró Robert Silvercruys
- Archiu:Flag of Canadà.png – Secretari d'Estat d'Assunts Exteriors Lester B. Pearson i Embaixador H. H. Wrong
- Archiu:Flag of Dinamarca.png – Ministre d'Assunts Exteriors Gustav Rasmussen i Embaixador Henrik Kauffmann
- Archiu:Flag of França.png – Ministre d'Assunts Exteriors Robert Schuman i Embaixador Henri Bonnet
- Archiu:Flag of Islàndia.png – Ministre d'Assunts Exteriors Bjarni Benediktsson i Embaixador Thor Thors
- Archiu:Flag of Itàlia.png – Ministre d'Assunts Exteriors Carlo Sforza i Embaixador Alberto Tarchiani
- Archiu:Flag of Luxemburc.png – Ministre d'Assunts Exteriors Joseph Bech i Embaixador Hugues Li Gallais
- Archiu:Flag of Països Baixos.png – Ministre d'Assunts Exteriors Dirk Stikker i Embaixador Eelco van Kleffens
- Archiu:Flag of Noruega.png – Ministre d'Assunts Exteriors Halvard M. Lange i Embaixador Wilhelm von Munthe af Morgenstierne
- Archiu:Flag of Portugal.png – Ministre d'Assunts Exteriors José Caeiro dona Mata i Embaixador Pedro Teotónio Pereira
- Archiu:Flag of Regne Unit.png – Ministre d'Assunts Exteriors Ernest Bevin i Embaixador Oliver Franks
– Secretari d'Estat Dean Acheson
Els següents quatre estats es varen unir al tractat despuix dels 12 estats fundadors, pero abans de la dissolució de l'Unió Soviètica:
- Archiu:Flag of Grècia.png (1952)
- Archiu:Flag of Turquia.png(1952)
- Archiu:Flag of Alemània Occidental.png (1955)
(1982)
Els següents 16 estats es varen adherir al tractat despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica:
- Archiu:Flag of Hongria .png (1999)
- Archiu:Flag of Polònia .png (1999)
- Archiu:Flag of República Checa .png (1999)
- Archiu:Flag of Bulgària .png (2004)
- Archiu:Flag of Eslovàquia .png (2004)
- Archiu:Flag of Eslovènia .png (2004)
- Archiu:Flag of Estònia .png (2004)
- Archiu:Flag of Letònia .png (2004)
- Archiu:Flag of Lituània .png (2004)
- Archiu:Flag of Romania .png (2004)
- Archiu:Flag of Albània .png (2009)
- Archiu:Flag of Croàcia .png (2009)
- Archiu:Flag of Montenegro .png (2017)
- Archiu:Flag of Macedònia del Nort .png (2020)
- Archiu:Flag of Finlàndia .png (2023)
- Archiu:Flag of Suècia .png (2024)
Quan Alemània es reunificó en 1990, el país sancer es va convertir en membre de la OTAN.
No han solicitat el seu adheriment despuix d'independisar-se d'algun Estat membre
[editar | editar còdic]Cap Estat ha rescindit el seu adheriment, pero algunes dependències d'Estats membres no el han solicitat despuix d'independisar-se:
- Archiu:Flag of Chipre.png (independència del Regne Unit en 1960)
- Archiu:Flag of Argèlia.png (independència de França en 1962)
- Archiu:Flag of Malta.png (independència del Regne Unit en 1964)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What is NATO?» (en en). What is NATO?. Consultat el 2024-04-03.
- ↑ «Invocation of Article 5 confirmed».
- ↑ «About this Collection | United States Treaties and Other International Agreements | Digital Collections | Library of Congress». Library of Congress, Washington, D.C. 20540 USA. Consultat el 2024-04-03.
- ↑ Bevans, Charles Irving (1968). «North Atlantic Treaty», Treaties and other international agreements of the United States of America 1776–1949 (vol. 4, Multilateral 1946–1949), Washington, D.C.: Department of State, p. 831. OCLC 6940.
- ↑ «NATO Declassified – Treaty Signatories». NATO.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado del Atlántico Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.