Anar al contingut

Tractat de l'Atlàntic Nort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:NATOTreatyCopyAuthenticationPage.jpg
Tractat de l'Atlàntic Nort

El Tractat de l'Atlàntic Nort o Tractat de Washington és el tractat que va constituir a l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN). Va ser firmat en Washington el 4 d'abril de 1949.

La necessitat d'una associació de països cada volta era més manifesta, de manera que en març de 1948, França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburc i el Regne Unit varen firmar el Tractat de Brusseles, en el que creaven una aliança defensiva, l'Unió Occidental.

Davant la creixent expansió de l'influència de l'Unió Soviètica en Europa, es va decidir ampliar l'aliança, per lo que es varen portar a terme negociacions entre Estats Units, Canadà i l'Unió Occidental, a les que es va decidir invitar a Dinamarca, Islàndia, Itàlia, Noruega i Portugal. Les negociacions varen girar entorn a la creació d'una aliança militar que tinguera una base en l'artícul 51 de la Carta de les Nacions Unides, i varen tindre com resultat la firma del Tractat de Washington, i la creació de l'Aliança Atlàntica.

La secció clau del tractat es troba en l'artícul V, que disponia que un atac a un membre de l'Organisació podria ser considerat un atac contra tots els estats. El tractat es va crear en previsió d'un possible atac de l'Unió Soviètica contra Europa Occidental, encara que no es va aplegar a tindre que recórrer a la defensa mútua durant la Guerra Freda. No obstant, es va tindre que recórrer a ell en 2001, com a resposta als atacs de l'11 de setembre de 2001 contra el World Trade Center i el Pentágono durant l'Operació Eagle Assist.[1][2]

En Estats Units, el tractat va ser aprovat pel Senat en una majoria de 82 vots a favor i 13 en contra el 21 de juliol de 1949.

El Tractat es compon de 14 artículs precedits d'un preàmbul en el que es deixa constància de que l'Aliança va ser creada amparant-se en el marc de la Carta de les Nacions Unides i en el que es descriuen els seus propòsits.

En el Primer artícul, es mencionen els principis que tenen que ser seguits pels països membres en lo que a les relacions internacionals es referix, per a aixina no fer perillar ni la pau ni la seguritat del món.

En el Segon artícul, basat en l'artícul 1 de la Carta de les Nacions Unides, se citen els objectius que els països membres deuen alcançar en lo que a matèria social i econòmica es referix.

Estructura del tractat

[editar | editar còdic]

Preàmbul

[editar | editar còdic]

El preàmbul del tractat destaca la supremacia de la Carta de les Nacions Unides per damunt del tractat, sent també un compromís per al manteniment de la pau, seguritat i democràcia dels estats partix.[3]

Les Parts d'este Tractat reafirmen la seua fe en els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides i el seu desig de viure en pau en tots els pobles i tots els Governs. Decidits a salvaguardar la llibertat, el herència comuna i la civilisació dels seus pobles, basats en els principis de la democràcia, les llibertats individuals i l'imperi de la llei. Desijosos de promoure l'estabilitat i el benestar en la zona de l'Atlàntic Nort. Resolts a unir els seus esforços per a la defensa colectiva i la conservació de la pau i la seguritat. Acorden, en conseqüència, este Tractat de l'Atlàntic Nort.
Tractat de l'Atlàntic Nort

Membres

[editar | editar còdic]

Els següents dotze estats varen firmar el tractat i es varen convertir aixina en els membres fundadors de la OTAN. Els següents líders varen firmar l'acort com plenipotenciarios dels seus països en Washington D. C., el 4 d'abril de 1949:[4][5]

Els següents quatre estats es varen unir al tractat despuix dels 12 estats fundadors, pero abans de la dissolució de l'Unió Soviètica:


Els següents 16 estats es varen adherir al tractat despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica:

Quan Alemània es reunificó en 1990, el país sancer es va convertir en membre de la OTAN.

No han solicitat el seu adheriment despuix d'independisar-se d'algun Estat membre

[editar | editar còdic]

Cap Estat ha rescindit el seu adheriment, pero algunes dependències d'Estats membres no el han solicitat despuix d'independisar-se:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «What is NATO?» (en en). What is NATO?. Consultat el 2024-04-03.
  2. ↑ «Invocation of Article 5 confirmed».
  3. ↑ «About this Collection | United States Treaties and Other International Agreements | Digital Collections | Library of Congress». Library of Congress, Washington, D.C. 20540 USA. Consultat el 2024-04-03.
  4. ↑ Bevans, Charles Irving (1968). «North Atlantic Treaty», Treaties and other international agreements of the United States of America 1776–1949 (vol. 4, Multilateral 1946–1949), Washington, D.C.: Department of State, p. 831. OCLC 6940.
  5. ↑ «NATO Declassified – Treaty Signatories». NATO.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tractat_de_l%27Atlàntic_Nort&oldid=866891»