Trampa de polinisació
Una trampa de polinisació és un tipo de flor que presenta una estructura en la qual atrapa insectes, freqüentment dípters, per a realisar la polinisació. Les estructures de tals trampes inclouen corolas tubulars llargues en pèls que es dirigixen cap a la base de la flor, superfícies resbalosas, substàncies adhesives, atractius (que, a sovint, són atractius falsos que enganyen a l'insecte)[1] i mecanismes que tanquen la flor.
En Arisaema triphyllum l'inflorescència té forma de púlpit, en un espádice. Hi ha plantes en inflorescència femenines i unes atres en inforescencias masculines. Els mosquits dels foncs són atrets per l'olor i cauen en l'interior. Es cobrixen de polen i conseguixen escapar de les flors masculines per una chicoteta obertura en la seua base. No obstant, quan visiten una flor femenina no conseguixen escapar i moren en el seu interior.
.jpg){kind=link}
En moltes espècies d'orquídees, les flors produïxen substàncies químiques que enganyen a insectes machos; secretan substàncies químiques similars a les feromones de les femelles. Aixina, els mascles són dirigits cap a les estructures florals efectuant la polinisació. Les orquídees del gènero Pterostylis atrauen a mosquits Mycetophilidae i els atrapen per mig d'un pétal o llavi movedor.[2]
Les primeres observacions de flors que atrapen a polinisadors varen ser realisades en 1872 o abans per Thomas Frederic Cheeseman.[3] Charles Darwin també les va observar quan va estudiar la fecundació de les orquídees.[4] Les sabatilles de dames tenen un àrea d'aterrisage molt plana que fa que els insectes esvaren cap a l'interior de la cambra o bossa formada pel llavi de la flor. En la part posterior hi ha una finestra transparent que fa que l'insecte es dirigixca cap a la llum. Al hacero passa per una secció estreta a on es troba el polen en forma de polinia que s'adherix a l'esquena de l'insecte. Quan este conseguix escapar i torna a caure en una atra flor, repetix la mateixa operació. En este cas deposita la polinia en l'estigma de la segona flor.
Les estructures trobades en flors grans com les de Rafflesia i d'alguns Aristolochia també han evolucionat per a atraure i atrapar polinisadors.[5]
A sovint les flors trampes que produïxen substàncies químiques sexuals enganyoses carixen de recompenses com a néctar, Algunes flors atrapen mosques en la seua olor a carronya.[5]
Molts membres del gènero Arum atrapen a polinisadors; els mecanismes específics varien segons els insectes implicats.[6][7]
Les plantes del gènero Ceropegia atrauen mosques chicotetes (generalment femelles) de moltes famílies diferents, incloent Milichiidae, Chloropidae, Drosophilidae, Calliphoridae, Ephydridae, Sciaridae, Tachinidae, Scatopsidae, Phoridae i Ceratopogonidae; els seus polinaria sempre s'adherixen als seus probòscide.[8][9] Un anàlisis de les fragàncies emeses per Ceropegia dolichophylla va mostrar la presència de espiroacetales, poc comunes en plantes pero comunes en insectes. Les mosques milíquidas, que són cleptoparásitos de depredadors, són atretes per estes substàncies i es convertixen en polinisadors d'estes plantes.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1998).The American Naturalist.152(5)
- 696–705.doi:10.1086/286200.
- ↑ “Caught in the act: pollination of sexually deceptive trap-flowers by fungus gnats in Pterostylis (Orchidaceae)” (2014). Annals of Botany 113 (4): 629–641. doi:. PMID 24366109.
- ↑ (1872).Transactions and Proceedings of the New Zealand Institute.5
- 352–357.
- ↑ Darwin, C. R. (1877). The various contrivances by which orchids llaure fertilised by insects, 2 edició, John Murray.
- ↑ 5,0 5,1 Endress, Peter K. (1996). Diversity and Evolutionary Biology of Tropical Flowers, Cambridge University Press, pp. 119–121.
- ↑ (2013).Botanical Journal of the Linnean Society.172(3)
- 385–397.doi:10.1111/boj.12054.
- ↑ (1914).Journal of the Asiatic Society of Bengal.10
- 421–424.
- ↑ Masinde, P. Siro (2004). “Trap-flower fly pollination in East African Ceropegia L. (Apocynaceae)”. International Journal of Tropical Insect Science 24 (1): 55–72. doi:.
- ↑ Ollerton, J., Masinde, S., Meve U., Picker M., Whittington A. (2009). “Fly pollination in Ceropegia (Apocynaceae: Asclepiadoideae): biogeographic and phylogenetic perspectives”. Annals of Botany 103 (9): 1501–1514. doi:.
- ↑ (2010).South African Journal of Botany.76(4)
- 762–769.doi:10.1016/j.sajb.2010.07.022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trampa de polinización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.